Bon Tiberi. Cuina experimental, innovadora i eclèctica

Galetes de la fortuna

2012-02-29T22:55:00.000+01:00

Aquest mes a Film&Food ens han proposat preparar una recepta oriental.

Quan vaig llegir quin era el repte vaig tenir molt clar el que volia preparar: unes galetes de la fortuna. Feia molt de temps que tenia ganes de preparar-les i ara tenia l’excusa perfecta per fer-ho.

Ens proposaven preparar la recepta utilitzant un ingredient de temporada. La veritat és que aquest requisit l’he adaptat a la meva manera i, com que és temporada de taronges, he posat unes gotes d’essència de taronja a la massa de les galetes.

Ingredients (surten unes 12 galetes):

3 clares d’ou

100 grs de sucre en pols

100 grs de farina

60 grs de mantega

Una curalladeta d’essència de vainilla

Unes gotes d’essència de taronja

Preparació:

Tallam uns paperets i escrivim uns desigs o refranys.
Encalentim el forn a 210ºC.
Mesclam les clares d’ou i el sucre amb les varetes elèctriques fins que quedi ben mesclat.
Afegim la farina, la mantega, la vainilla i l’essència de taronja i tornam a mesclar amb les varetes.
Dibuixam uns cercles d’uns 8-10 cms de diàmetre a un paper de forn.
Donam la volta al paper (per no posar la massa directament damunt la tinta o el carbó del llapís amb què hem fet el cercle) i distribuïm amb una cullera la massa donant-li la forma del cercle marcat.
Enfornam poques galetes cada vegada perquè refreden molt ràpid i hem de donar la forma quan encara són calentes. Jo en vaig enfornar quatre cada vegada.
Quan els costats comencin a agafar color marró és el moment de treure les galetes del forn. Jo les anava traient d’una en una per evitar que la resta de galetes refredassin.
Agafam una galeta i col·locam un paper al mig. Doblegam la massa donant-li forma de cresta (“empanadilla”); juntam les puntes i ens ajudam amb un tassó per donar a les galetes la seva forma característica. Hem d’actuar molt ràpid perquè si la massa ha refredat la galeta es pot rompre.

Per aprendre a donar forma a les galetes vaig seguir les indicacions d’un vídeo que vaig trobar al you tube:

http://www.youtube.com/watch?v=z0a3S5XNu88

Nota: aquestes galetes no aguanten bé d’un dia per l’altre perquè deixen de ser cruixents. Així que millor fer-ne poques cada vegada i menjar-les totes recent fetes!

Pastís de cervesa Guinness

2012-02-26T21:12:00.000+01:00

Aquest mes a Memòries d’una cuinera, tot coincidint amb què fa un any que han començat a recopilar receptes, ens han proposat preparar un pastís d’aniversari.

La veritat és que el pastís d’avui el vaig preparar fa uns mesos, concretament al setembre per celebrar el meu aniversari.

És un pastís que feia molt de temps que havia vist a altres blocs i a algunes revistes, però mai l'havia preparat.

He de reconèixer que a mi beure cervesa no m’agrada gens, però per cuinar sí que m’agrada perquè li dona un gust especial als plats. I aquest pastís no és una excepció; la cervesa li aporta un punt de sabor molt característic però que crec que no és pot identificar com a gust de cervesa.

L’anècdota del pastís va ser, precisament, la compra de la cervesa. La veritat és que, per dir-ho d’alguna manera, a casa no som gens experts en cerveses. Així que vàrem anar el “soci” i jo a un supermercat d’una gran superfície i ja us podeu imaginar la nostra cara de póker mirant i tornant mirar les botelles. Al final vàrem sortir del supermercat amb la nostra súper compra: dues botelles de cervesa Guinness i com que som ecològics no vàrem agafar bossa. No vull imaginar el que va pensar la gent que ens va veure sortir del supermercat amb les cerveses en la mà. ;D

Aquesta recepta la tenia apuntada en un quadern de receptes, però no sé d’on la vaig treure. De totes maneres, crec que la recepta original és de Nigella Lawson.

Ingredients:

250 grs de farina de rebosteria

75 grs de cacau en pols Valor

400 grs de sucre

2 culleradetes i mitja de bicarbonat

250 ml de Cervesa negra Guinness

250 grs de mantega a temperatura ambient

140 grs de nata líquida

2 ous

1 culleradeta de vainilla líquida

Preparació:

Mesclam la farina, el cacau, el sucre i el bicarbonat. Reservam.
Mesclam la cervesa i la mantega durant uns minuts amb les varetes elèctriques fins que quedi tot ben integrat
Afegim la nata, la vainilla i els ous i tornam a mesclar.
Incorporam poc a poc la mescla de farina, sucre i bicarbonat.
Distribuïm la mescla en un motlle i enfornam a 180ºC uns 45-50 minuts fins que quan el pastís estigui cuit.

Nota: aquest pastís, com gairebé tots els de xocolata, millora amb els dies. Així que el podem preparar amb un dia d’antelació.

Croquetes de gambes

2012-02-15T20:00:00.000+01:00

Avui, com cada dia 15, hi torna a haver una invasió a la blocosfera gastronòmica amb la recepta del 15. Aquest mes ens han proposat preparar croquetes.

Les croquetes tenen molt d’èxit a casa quan en faig, però hi ha dues “condicions”: han de ser ben fines (sense cap tipus de grums) i si és possible no hi he de posar ingredients ni fer mescles estranyes. De fet, les “croquetes estrelles” de casa són les de pollastre.

Això no obstant, aquesta vegada em resistia a preparar-les i volia fer algun experiment distint. Així que en faig preparar unes de gambes. A més, aquesta vegada per arrebossar vaig utilitzar panko que em va “subministrar” la Mònica. He de dir que no havia provat mai el panko i va ser tot un descobriment, perquè les croquetes queden molt cruixents. Tenint en compte que a casa només m’agraden a mi les gambes, si em varen dir que eren boníssimes, és que realment ho eren.

Per preparar-les vaig utilitzar la Thermomix perquè com, ja us he dit, volia que la massa em quedàs ben fina.

Ingredients:

250 grs de gambes

Bastonets de surimi (uns 4 o 5)

30 grs d’oli d’oliva

½ ceba

170 grs de farina

700 grs de llet

pebre negre

nou moscada

Sal

Per arrebossar: farina, ou batut i panko

Preparació:

Pelam i tallam les gambes i el surimi a bocins petits.
Posam a la TMX l’oli programam 5 minuts, Varoma, velocitat 2.
A continuació, afegim les gambes i el surimi i programam 3 minuts, Varoma, velocitat 2. Reservam i deixam l’oli a la TMX.
Afegim a l’oli que ens ha quedat a la TMX la ceba i programam tres minuts més a la mateixa temperatura i mateixa velocitat.
Afegim la farina i programam 3 minut, temperatura 100º, velocitat 2.
A continuació, posam la llet, el pebre, la nou moscada i la sal i programam 10 minuts, 100º, velocitat 7.
Finalment, posarem les gambes i el surimi i programarem 10 minuts més a la mateixa temperatura i velocitat. En el cas que trobem que la massa encara no té prou cos podem programar uns minuts més (en el meu cas no va ser necessari)
Deixam refredar la massa i ho la trituram. Jo vaig programar un minut a velocitat progressiva 5-10 fins que fa quedar una massa ben fina.
Posam la massa a dins una mànega pastissera i la deixam refredar unes hores a dins la gelera.
Per fer les croquetes posam farina a damunt una taula (o superfície de treball) i amb la màniga pastissera formam una línia de massa.
Amb el ganivet la tallam tenint en compte el tamany que volem donar a les croquetes.
Enfarinam la croqueta, la passam per ou batut i finalment pel panko.
Fregim amb oli.

Galetes de polenta

2012-02-12T19:57:00.000+01:00

No havia sentit parlar mai de la polenta fins que fa un cert temps la vaig descobrir amb les novel·les de la Donna Leon i l’inspector Brunetti. En aquests llibres es feia qualque referència al menjar venecià que la Paola (la dóna de l’inspector) cuinava i moltes vegades preparava plats amb polenta. Fa uns anys vàrem anar de viatge a Venècia i allà, efectivament, menjaven alguns plats amb polenta. Així que, com no podia ser d’altra manera, la vaig poder provar in situ.

Fa poques setmanes al llibre Cookies de la Martha Stewart vaig veure unes galetetes de polenta que em varen cridar molt l’atenció i vaig decidir comprar polenta i preparar-les. El resultat varen ser unes galetes senzilles, ràpides i molt bones amb el toc que li dona polenta.

Ara que fa fred no em podeu dir que no fa ganes d’encendre el forn, preparar unes galetetes i començar a menjar-ne quan encara són calentes??

Ingredients:

120 grs de polenta

215 grs de farina

250 grs de mantega

150 grs de sucre

Un ou sencer i un vermell d’ou

Un pessic de sal

Ratlladura de pell de llimona

Vainilla

Preparació:

Mesclam la farina, la polenta i la sal. Reservam la mescla.
Mesclam la mantega (a temperatura ambient), el sucre i la ratlladura d’una pell de llimona amb una batedora uns dos o tres minuts fins que quedi una massa ben homogènia.
Afegim a la mescla l’ou sencer i el vermell i continuam batent. Afegim unes gotes de vainilla.
Gradualment anam afegint a la mescla anterior la mescla de farina i polenta. Quan estigui tot ben integrat posam la mescla a dins una mànega pastissera.
Damunt un paper de forn distribuïm la massa donant-li forma de S. Deixam reposar les galetes uns 30 minuts i les enfornam a 180ºC uns 15-18 minuts fins que comencin a agafar color.
Les deixam refredar i les guardam a dins un recipient hermètic.

Truita "yin-yang"

2012-01-28T22:29:00.001+01:00

Aquest mes a Memòries d’una cuinera ens han proposat preparar una truita.

Hi pot haver un plat més senzill i versàtil que una truita?

A casa la triomfadora per excel·lència és la truita de patates. Si voleu veure al “soci” content i feliç basta fer-li una truita de patates. Encara que si per sopar li faig una simple truita amb ous (truita francesa) també està ben content. Així, doncs, ja podeu imaginar que a casa les truites són un plat que repetim moltes vegades.

Quan vaig saber la proposta d’aquest mes vaig començar a pensar. Sabia que la truita de patates no tenia competència possible i que per molt que m’esforçàs en fer un nou experiment mai tendria tant d’èxit com la de patates.

Vaig pensar fer-ne una introduint un ingredient original, però sabia que ja no seria el mateix. Això no obstant, volia fer alguna cosa original. Vaig mirar la gelera i vaig veure xampinyons...decidit!! Faria dues truites: una de patates i una de xampinyons! Així tots quedàvem contents!

Truita de patates:

5 ous (això depèn del diàmetre de la paella)

Patates tallades a làmines ben fines

Sal

Alls

Oli d’oliva

Preparació:

Fregim les patates fins que comencin a agafar color. Si volem hi podem afegir uns alls perquè agafin un de gust d’all.
Quan estiguin fetes batem en un bol els ous i hi afegim les patates fregides i la sal. Jo vaig retirar els alls que havia utilitzat per fregir les patates.
Ho posam a la paella amb un raig d’oli hi ho cuinam a foc mig. Quan els costats comencin a estar fets és el moment de girar la truita perquè ha de quedar feta pels dos costats.

Truita de xampinyons

5 ous

Xampinyons tallats en làmines

Sal

Julivert

Alls

Oli d’oliva

Un raig de vi per cuinar

Preparació:

En una paella posam oli d’oliva, els xampinyons, el julivert tallat, els alls també tallats, la sal i un raig de vi hi ho cuinam durant uns 15 minuts fins que estiguin fets. (Amb la TMX: posam la papallona i programam 12 minuts, temperatura Varoma, gir a l’esquerra, velocitat cullera)
Retiram els xampinyons del foc i, si cal, llevam l’excès de líquid perquè la truita no ens ha de sortir sucosa.
Batem els ous i afegim els xampinyons.
Ho cuinam en una paella a foc mig i, al igual que amb la truita de patates, quan els costats comencin a estar fets és el moment de girar la truita.

Muntatge de la truita:

Utilitzam un cercle d’emplatar per buidar el centre de cada truita i els canviam. És a dir, posam el cor de la truita de patates a la de xampinyons i a l’inrevés.

A més a més, he xapat la truita per la meitat de manera que m’ha quedat mig centre i mig exterior de cada tipus. Com varen comentar a casa: una truita “yin-yang”!!

Els rul·los de la Fletcher IV

2012-01-22T22:06:00.006+01:00

Sabeu el que els passa a alguns escriptors que creen un personatge de ficció i aquest els supera? Doncs, això mateix ens ha passat a les rul·leres.

Primer ens vàrem posar els rul·los, després vàrem trobar vampirs i ratolins a la xarxa i avui presentam en societat a la nostra mascota particular: la Lupita.

Pot semblar estrany que tenguem una mascota, però la tenim i la veritat és que crec que ja no sabríem viure sense ella. Qui és que de petit no ha tengut un amic imaginari? Nosaltres no podíem ser menys i tenim no un amic, sinó una supermascota.

Tot va començar un dia on una de nosaltres (no diré qui) va dir que de petita li agradava molt una cançó que parlava d’una gavina. Ja podeu imaginar com continua la història: durant els dies següents tot els mails feien referència a la gavina. Així, va començar a néixer la nostra petita criatura.

Vàrem decidir que ja que era una gavina havia de fer el que millor sap fer una gavina: volar. Així que li vàrem comprar la motxilleta més fashion que vàrem trobar, un parell de tuppers i ja teniu a la gavina cap amunt i cap avall fent de repartidora de menjar entre nosaltres quatre i encarregant-se d’altres missions especials. La Lupita va començar a viure a Mallorca, però ben aviat ha agafat el gustet a la vida de Barcelona i ara ja va i ve lliurement i queda on li ve de gust.

Un dia la gavina va decidir que no volia ser només la gavina: volia tenir un nom com tothom, però volia un nom especial. Va començar un debat i al final li vàrem posar Lupita.

Així que avui, li volem fer un petit homenatge cuinant una recepta mexicana: unes galetetes mexicanes de noces que vaig veure al llibre Cookies de la Martha Stewart.

Ingredients:

150 grs d’ametlles crues

275 grs de farina

Mitja culleradeta de canyella

Un pessic de sal

250 grs de mantega

275 grs de sucre glass

1 cullerada d’extracte de vainilla

El blanc d’un ou batut

Preparació:

Torram les ametlles en el forn durant uns 15-20 minuts fins que agafin color.
Mesclam les ametlles, la farina, la sal i la canyella amb una picadora i ho trituram fins que quedi tot ben integrat i ben triturat.
A part mesclam la mantega amb 120 grs de sucre glass i ho mesclam amb la batedora durant uns minuts.
Afegim la vainilla i la mescla de la farina i les ametlles. Ha de quedar tot perfectament mesclat.
Formam petites boletes, posam dues ametlles a damunt la superfície i les aplanam amb la ma. Pinzellam amb el blanc de l'ou batut i enfornam durant 20-25 minuts a 180ºC.
Quan les retirem del forn i encara calentes les hem d’ensucrar amb el sucre glass.
Una vegada fredes les tornam a ensucrar.

No us podeu perdre les receptes que li han dedicat a la Lupita les seves “tietes rul.leres”:

La Judith
La Moni
La Sandra

Greixonera de carxofes, ous i patates

2012-01-15T00:02:00.000+01:00

La veritat és que no puc entendre com el temps pot passar tan ràpid! Pareix que era ahir quan publicàvem els torrons de la Recepta dels 15 i avui tornam a publicar una nova proposta.

Aquest mes, per compensar els excessos de les festes, la Sandra i el Xavi des dels Fogons de la Bordeta ens han proposat un ingredient sa, lleuger i molt versàtil: la carxofa.

La veritat és que tot i que m’agraden les carxofes, no en sol comprar molt sovint. Així que, quan vaig veure la proposta el meu cap va començar a pensar què podia preparar. Després de donar moltes voltes al final m’he decidit per una recepta de la meva mare: una greixonera de carxofes, ous i patates.

Sabeu aquests plats que quan ereu petits arrufaveu el nas perquè no en volieu menjar i que ara el trobau boníssim?? Doncs aquests és un d’aquests plats. Quan era petita i la meva mare el preparava sempre anava deixant pels costats del plat les carxofes i els pèssols i em menjava els ous i les patates. Es veu que amb l’edat m’ha anat entrant el “coneixement gastronòmic” i ara ja no és que m’ho mengi tot, sino que m’encanta!

Anem a la recepta seguint les indicacions exactes de la mare!!

Ingredients:

Carxofes

Ous

Patates

Pèssols

Alls

Oli

Brou vegetal (o aigua)

Una pastilla d’avecrem

Sal

Farigola

Preparació:

Bullim els ous i els deixam refredar. Reservam.
Tallam les carxofes a daus i les patates en rondanxes.
En una greixonera posam un raig d’oli i uns alls tallats a làmines. Sofregim uns minuts.
Afegim les patates, les carxofes i els pèssols i ho sofregim.
Afegim aigua, sal i una pastilleta d’Avecrem o brou vegetal fins que els ingredients quedin tapats amb el líquid.
Ho deixam uns 15-20 minuts fins que les patates estiguin fetes. De tant en tant hem d’anar remenant perquè no s’aferri el menjar a la greixonera.
Quan quedin uns 2-3 minuts afegim els ous. En podem tallar alguns per la meitat i d’altres en rondanxes.
Afegim la farigola. Provam i, si cal, rectificam el punt de sal.

La temptació de Jansson

2012-01-08T22:03:00.000+01:00

Després de l’aturada del bloc per Nadal, tornam a la rutina. Des d’aqui desitjam que hagueu començat bé l’any i que aquest 2012 estigui ple de projectes i noves il·lusions.

La recepta d’avui és un plat típic suec que fa molt de temps que volia preparar, però mai trobava el moment oportú per fer-lo. El vaig veure per primera vegada a un programa de televisió; després al llibre de viatges del Jamie Oliver i, poc temps després, a un llibre de Cuina sueca de l’Ikea. Així, doncs, després de veure la Temptació de Jansson a tantes bandes no em quedava més remei que cuinar aquest plat per veure si la fama que tenia era merescuda. I sí que ho és!! És un plat senzill i molt bo, que ens pot servir com a plat únic perquè per ell mateix ja és bastant contundent o com a guarnició.

Ingredients

Patates

Ceba

Una llauna petita d’anxoves (50 grs)

Oli

Vi per cuinar

Pa ratllat

Herbes aromàtiques

Nata

Preparació:

Tallam la ceba en bocins petits i la posam al foc amb un poc d’oli fins que comenci a agafar color.
En aquest moment afegim les anxoves i un raig de vi. Ho deixam tot al foc un minut aproximadament. Reservam.
Tallam les patates en làmines fines.
En un recipient apte per al forn posam una làmina de patates i a damunt una capa de ceba amb anxoves. A damunt posam una altra capa de patates.
Si volem, podem posar una altra capa de ceba i de patates.
Cobrim les patates amb nata i posam una quantitat generosa de pa ratllat.
Enfornam un 45 minuts a 180ºC. El temps és orientatiu ja que dependrà del recipient utilitzat.

Torró de gema, Baileys i nous

2011-12-25T13:15:00.000+01:00

Hi pot haver millor manera d’acabar un menjar nadalenc que menjant un bon torró fet a casa?

El torró d’avui és un dels dos experiments que vaig fer per la recepta dels 15. Per fer-lo vaig seguir una recepta que havia vist a revistes, llibres i blocs, entre ells Webos Fritos. Vaig afegir a la recepta original un raig de Bailey’s i nous. El resultat? Un torró molt senzill de fer, ràpid i molt i molt bó.

Ingredientes (2 barres) :

500 grs d’ametlles crues picades

500 grs de sucre glacé

1 beina de vainilla

6 gemes d’ou

1 raig de Baileys

Nous

Preparació :

Trituram les ametlles però sense arribar a fer farina d’ametlla, és a dir, no han de quedar amb la textura de pols sinó un poc més gruixades.
Mesclam el sucre i l’ametlla triturada. Obrim la beina de vainilla i raspam el seu contingut damunt la mescla de sucre i ametlla.
Afegim les gemes d’ou una a una i anam mesclant. En principi només en posam 4, i si veim que en necessitam més afegim la resta de gemes.
Afegim un raig de Baileys i les nous.
Quan ens quedi una massa homogènia amb un corró de cuina l’anam aplanant fins que ens quedi de la gruixa desitjada.
Distribuïm la mescla dins dues capses de fusta o si no en tenim dins dos bricks tallats longitudinalment per la meitat (jo ho faig fer així)
Deixam reposar el torró dins les capses o bricks tapats durant uns 5-6 dies.
Passats aquests dies treim el torró de la capsa i posam sucre a damunt la superfície ; el cremam amb un bufador.

Altres torrons que hem preparat a Bon Tiberi:

Torró d’avellanes

Torró de xocolata

Des de Bon Tiberi desitjam que passeu unes Bones Festes i que aprofiteu per passar temps amb la família i les persones estimades.

Bon Nadal i Bones Festes !!

Galetes de canyella dels Fogons de la Bordeta

2011-12-19T00:27:00.001+01:00

Fa ja un cert temps vaig rebre un mail de l’Alba i de l’Íngrid on proposaven fer una reunió inspirant-se en el llibre “Recetas y confidencias”. Es tractava d’una reunió on, com ja explica el títol del llibre, compartiríem receptes i altres coses.

Així, doncs, tot i que no tenc temps per a res, el “crític culinari” i jo vàrem fer una petita escapada a Barcelona aprofitant que fa temps que ens feia ganes anar-hi i vàrem fer aquesta trobada.

Va ser una reunió molt divertida on vaig poder conèixer personalment a gent que només coneixia a través de mails. Així, vaig posar “cara” a l’Alba, a l'altra Alba, a l’Ana, a la Judith, a l’Íngrid, a la Mònica i a la Sandra. Semblava que totes ens coneixíem des de feia molt de temps i vàrem compartir menjar, receptes i molts d’altres secrets. Fins i tot, vàrem fer un petit concurs organitzat per les bruixetes màsters. He de dir que, com que sempre dic que no tenc cap tipus de sort en els jocs d’atzar, concursos, ni sorteigs, em vàren deixar guanyar fent trampes al corregir les respostes del concurs i vaig tornar cap a casa ben contenta amb molts de regalets. (Gràcies guapes!! ;DD)

A la reunió ens vàrem intercanviar unes galetes i seguint el repte que aquest mes ens proposaven a Film&Food avui havíem de publicar la recepta d’una de les galetes que ens vàrem intercanviar.

La recepta que a mi m’ha tocat publicar és la de les Galetes de Canyella de la Sandra dels Fogons de la Bordeta. No importa dir que la Sandra té unes manetes fantàstiques per a la cuina i que, òbviament, les seves galetetes són una autèntica delícia. Així que aquí us deixo amb la recepta que ella ja ha publicat al seu bloc. La recepta la copio tal i com ella la va publicar.

Abans d’anar a la recepta, només em fa falta donar les gràcies a totes les bruixetes de la reunió, a l les organitzadores, a Gemma que, tot i no poder venir, ens va fer arribar les seves galetes i enviar una abraçada molt especial a una d’elles.

Anem a la recepta, mèrit de la Sandra i el Xavi (que tot i no venir, sabem que va col·laborar en la seva preparació)

Ingredients

- 1 ou

- 125 g de mantega fosa

- 300 g de farina

- 100 g de sucre

- Canyella en pols

Preparació

1. Batem l’ou en un bol i hi afegim la resta d’ingredients. Ho barregem bé fins a obtenir una massa compacta.

2. La dividim en petites porcions, i amb les mans ben empolsades de canyella els acabem de donar forma rodona. Les anem deixant en la safata per enfornar amb paper sulfuritzat o el silpad, i les aixafem una mica perquè quedin planes ja amb la forma de la galeta.

3.Enfornem uns 25 minuts amb el forn preescalfat a 180ºC.

Torró d'avellanes

2011-12-15T00:01:00.002+01:00

Crec que cada dia 15 faig una introducció semblant. Com és possible que torni a ser dia 15??? Aquest vegada, però, he d’afegir una altra pregunta: com és possible que ja sigui Nadal si fa uns dies era estiu??

Crec que a mi m’agraden totes les èpoques de l’any: l’estiu perquè és estiu, la tardor perquè és tardor, l’hivern perquè fa fred, però l’època de Nadal és una època que m’agrada especialment. Ara mateix ja es respira l’ambient nadalenc a tot arreu i com no podia ser d’altra manera la Sandra i el Xavi des dels Fogons de la Bordeta ens han proposat preparar un plat relacionat amb aquest temps. Hi pot haver res més nadalenc que els torrons?

L’any passat vaig preparar els meus primers torrons. Òbviament, torrons de xocolata. Aquest any tocava experimentar un poc més; així, doncs, vaig fer dos experiments que han estat tot un èxit. Un d’ells és una adaptació d’un torró d’avellanes que vaig veure a una revista. És un torró amb la textura del típic torró de Xixona però amb el gust de les avellanes. És molt senzill de fer, però s’ha de tenir paciència perquè ha de reposar una setmana o 10 dies perquè agafi la textura correcta.

Anem a la recepta!

Ingredients (per a una barra):

200 grs d’avellanes

125 grs de sucre

Un bocí d’una beina de vainilla

Preparació:

Torram les avellanes en el forn durant uns 15 minuts a 170ºC. Deixam refredar.
Trituram el sucre i la beina de vainilla fins que ens quedi sucre pols. (Amb la TMX 1 minut a velocitat 5-10)
Afegim les avellanes i trituram fins que les avellanes vagin amollant el seu oli. Ens ha de quedar una textura oliosa. (Amb la TMX programam velocitat 6 i deixam uns 30-45 segons)
Si no tenim un motlle, forram una capsa de fusta, la meitat d’un brick o un tupper amb paper de forn o paper film.
Afegim a la massa perletes de xocolata i avellanes senceres i la distribuïm a dins el recipient que hem preparat.
Deixam reposar uns dies el torró tancant el recipient. (Jo vaig utilitzar un brick de llet tallat per la meitat i el vaig deixar dins un tupper tancat)

Ara resulta que preparar torrons és fàcil i senzill. Ja no tenim excusa per no preparar-los aquests dies.

Recepta adaptada de la revista “Thermomix. Especial Navidad”

Canelons de bolets i trufa

2011-12-11T19:06:00.000+01:00

Aquest mes la Judith i la Moni ens han proposat preparar canelons per a Memòries d’una cuinera.

Des de sempre m’han encantat els canelons. De fet, si hagués de dir quin era el meu plat preferit quan era petita em quedaria, sense cap tipus de dubte, amb un bon plat de canelons. Encara que quan era petita només m’agradaven els de carn, ara m’agraden amb qualsevol farciment: de tonyina, de verdures,…tots!!

Fa dies vaig preparar uns canelons de carn seguint la recepta tradicional, però per al Memòries d’una cuinera em feia ganes intentar fer alguna cosa més original. Ben aviat el meu cap va trobar la recepta ideal: uns canelons de bolets. En vaig menjar fa temps a alguna banda (no puc recordar on) i em varen encantar; des de llavors tenc pendent de provar-los de fer però mai trobava el moment. Una vegada més, un repte ha estat l’ocasió ideal per preparar un recepta pendent.

Quan ja havia decidit el tipus de canelons que volia preparar, estava fullejant una revista de Nadal de la Thermomix. A la revista hi havia una recepta de canelons de bolets amb trufa que em va agradar molt perquè com a cobertura no duia la típica beixamel gratinada de formatge. Així que, he adaptat un poc la recepta i aquest ha estat el nostre dinar d’avui. Per acabar d’arrodonir el menjar com a postres hem menjat uns torrons que vaig preparar fa dies per a la Recepta dels 15. No importa dir que el menú ens ha encantat a tots!

Ingredients:

Amb aquests ingredients surt molta quantitat de massa per a farcir els canelons. N’he farcit uns 18 i he fet tres lassanyes individuals.

100 grs de pernil salat

2 cebes

75 grs d’oli de oliva

75 grs de mantega

400 grs de xampinyons

200 grs de bolets variats deshidratats

2 trufes negres

Sal

Pebre negre

Nou moscada

100 grs de conyac (50 per al farciment i 50 per a la salsa de cobertura)

600 grs de nata líquida (400 per al farciment i 200 per a la cobertura)

200 grs de beixamel

Plaques de canelons

Si el farciment ens queda massa líquid: farina o maizena.

250 grs de brou de pollastre o vegetal

Preparació:

Trituram el pernil (Si utilitzam la TMX: 5 segons a velocitat 10). Reservam.
Picam les cebes (amb la TMX 2 s, velocitat 5)
Afegim a les cebes, l’oli i la mantega i ho sofregim uns minuts. (10 minuts, 100ºC, velocitat 1)
Afegim els xampinyons i els bolets prèviament hidrats amb aigua (en reservam alguns per preparar la salsa de cobertura). Si utilitzam la TMX ho feim bocins, programant 4 segons, velocitat 4.
Incorporam el pernil salat i ho deixam uns 10 minuts al foc. (TMX: 10 minuts, 100ºC, velocitat 1)
Afegim la trufa picada, la sal, espècies i la nou moscada. Ho mesclam tot.
Incorporam la nata i ho deixam reduir uns minuts al foc. (Amb la TMX: 5 minuts, Varoma, velocitat 1)
Afegim la beixamel i ho deixam 10 minuts més al foc. (TMX: 10 minuts, 90ºC, velocitat 1).
Si aquesta mescla queda massa líquida (a mi m’hi quedava) afegim maizena fins que ens quedi amb una textura més densa.
Deixam refredar la massa i la trituram al nostre gust. Omplim una mànega pastissera amb la massa i anam farcint les plaques de canelons. Reservam.
A continuació, preparam la salsa de cobertura:

Mesclam alguns dels bolets que hem reservat, amb un poc de mantega (30 grs), oli (30 grs), una trufa negra picada i una cullerada del suc de la trufa. Ho picam tot (amb la TMX 4 segons a velocitat 4)
Deixam la mescla al foc uns minuts (TMX: 7 min, 100ºC, velocitat 1)
Afegim el conyac i el brou i ho deixam reduir. (15 minuts, Varoma, velocitat 1)
Afegim 200 grs de nata i ho deixam uns minuts més al foc (TMX: 10 minuts, 100ºC, velocitat 2)
Afegim sal i pebre al gust i ho trituram (15 segons a velocitat 6-8).

Servim els canelons amb la salsa de calenta per damunt. No hem d’enfornar-los ni posar-hi formatge a sobre, perquè aquest llevaria el protagonisme al gust dels bolets i trufes.

(Recepta adaptada de la Revista “Thermomix. Especial Navidad”

Coca ràpida de natilles i llimona

2011-12-04T22:35:00.000+01:00

Avui ha estat un dia d’experiments culinaris. Entre altres experiments, que ja aniré publicant, tenia ganes de fer alguna cosa dolça però que fos fàcil i senzilla de fer i que fos relativament lleugera. Així, doncs, he agafat una recepta que tenia apuntada d’una coca d’ iogurt de llimona i l’he anada adaptant. Realment, l'he adaptada tant que he fet una versió totalment diferent de la recepta original. El resultat és una coca suau de gust, lleugera i ideal per preparar un dia que tenim ganes de menjar una cosa dolça sense complicar-nos gaire.

Ingredients:

180 grs d’oli de gira-sol

2 ous

1 pell de llimona ratllada

3 Cullerades de suc de llimona

2 natilles

3 Cullerades de sucre morè

360 grs de farina

1 sobre de gasificant o de llevat tipus Royal

Preparació:

Mesclam l’oli, els ous i el suc de llimona.
Afegim la pell de la llimona, les natilles i el sucre.
Finalment, afegim el sucre, la farina i el llevat o gasificant.
Mesclam fins que quedin tots els ingredients ben integrats.
Distribuïm la massa a dins un motlle. Posam sucre morè gruixut i un poc de canyella a la superfície.
Enfornam a 180ºC uns 40-45 minuts.

Sopa de ceba amagada

2011-11-23T21:44:00.000+01:00

Aquest mes a Memòries d’una Cuinera, la Judith i la Moni, ens han proposat preparar una sopa. Quan vaig llegir quina era la proposta vaig tenir molt clar quina prepararia: una sopa de ceba. Sempre l’havia volgut preparar però mai em decidia a fer-la. També tenia sempre pendent intentar presentar una sopa amb una coberta de massa de fulls i tampoc trobava mai l’ocasió per fer-ho. Aquesta vegada, gràcies a la cita de Memòries d'una cuinera, tenia l’ocasió perfecta per preparar dues receptes pendents.

Per preparar la sopa vaig utilitzar la TMX. La recepta és del llibre “Imprescindible TM 31” i la veritat és que no pot ser més senzilla de fer.

El tema de la coberta de massa de fulls va ser un poc més complicat, perquè no em va sortir bé a la primera però jo, que sóc molt caparruda (tossuda), ho vaig voler tornar a provar, encara que això suposàs una visita d’urgència al supermercat perquè no tenia més massa de fulls. I és que com moltes coses a la cuina hi ha petits detalls que s’han de tenir en compte i en els que jo no vaig pensar. Primer de tot, no hem d’omplir massa el recipient amb la sopa perquè si la coberta de massa es baixa un poc quedarà just damunt la sopa, es podria banyar la massa, i llavors, ja no pujarà. A més, hem d’anar ràpids mentre ho feim. Ja podeu entendre perquè no em va sortir la coberta a la primera: vaig posar la massa al damunt del recipient ben ple de sopa, vaig enredar-me tallant detalls per decorar la coberta i amb la calentor de la sopa la massa es va anar enfonsant poc a poc fins que va quedar en contacte amb la sopa. No importa dir que no va pujar com tocava. Ara sí, al segon intent va sortir una coberta espectacular.

La sopa de ceba em va agradar molt, encara que només en vaig menjar jo, perquè a casa el “meu crític culinari” no és molt amic de la ceba, només en menja si el seu sabor pot anar ben camuflat. Això no obstant, em va dir que m’havia quedat una presentació espectacular. L’haurem de repetir!!

Ingredients:

50 grs d’oli d’oliva

500 grs de ceba

1 litre d’aigua i 2 pastilles de brou de carn o 1 litre de brou.

Pebre blanc

Un poc de Xerès

Massa de fulls

Formatge tipus mozzarella

Orenga

Ou batut per pinzellar la massa

Preparació :

Posam a la TMX l’oli i programam 5 minuts, temperatura Varoma, velocitat 1.
Afegim la ceba i la feim bocins, programant 3 segons velocitat 4.
Programam 10 minuts, temperatura Varoma, gir a l’esquerra, velocitat cullera.
Afegim l’aigua i les pastilles o el brou i el pebre blanc. Programam 20 minuts, 100º, gir a l’esquerra, velocitat cullera.
Afegim un poc de Xerès o vi blanc.
Per fer la coberta, tallam la massa de fulls amb la forma que tengui el recipient on posarem la sopa deixant dos dits de marge a cada costat.
Omplim el recipient amb la sopa (alerta a omplir-lo massa!!) i tapam amb la massa de fulls. Pitjam els costats del recipient amb la massa, si és necessari ens banyam un poc els dits amb aigua perquè els costats quedin ben segellats.
Pinzellam amb ou batut la massa, posam un poc de formatge i orenga i enfornam uns 15-20 minuts fins que la massa estigui ben daurada.

Llonguets

2011-11-15T14:10:00.000+01:00

Avui torna a ser dia 15, i com cada dia 15 hi ha una cita a la gastroesfera: la recepta dels 15. Aquest mes, la Sandra i el Xavi ens han fet posar mans a la massa i preparar un pa.

Quan vaig llegir quina era la proposta d’aquest mes el meu cap va començar a donar voltes intentant pensar quin pa prepararia; potser un pa amb llavors, o amb fruits secs, o millor amb herbetes aromàtiques!! Quan ho vaig comentar a casa no em varen deixar opció: feia molt de temps que reivindicaven que intentàs fer llonguets, però mai trobava el moment de fer-ne. Una vegada més un repte ha estat el que m’ha fet fer una recepta que tenia pendent i que mai arribava a fer.

Per fer els llonguets ha seguit la recepta de Ma Petit Boulangerie.

Ingredients:

Massa mare:

200 grs de farina de força

120 grs d’aigua

5 grs de llevat fresc

Ingredients per als llonguets:

100 grs de massa mare

500 grs de farina de força

300 grs d’aigua freda

10 grs de sal

10 grs de llevat fresc

Preparació:

Preparam la massa mare i per això mesclam tots els ingredients fins que quedin ben integrats.
Deixam la massa a la gelera durant 24 hores.
Una vegada passat aquest temps, hem d’agafar 100 grs d’aquesta massa mare i mesclar-los amb els ingredients necessaris per fer els llonguets (farina, aigua, sal i llevat)
Ho amassam uns minuts a ma o amb una màquina amassadora. Jo vaig utilitzar la TMX programant uns 15 minuts a velocitat espiga.
Posam la massa a damunt una superfície enfarinada i li donam forma rectangular i l’anam enrotllant (mirau els videos explicatius del you tube. L’enllaç està més abaix)
Tallam porcions de pa i les deixam llevar fins que dupliquin el seu volum (una hora aproximadament)
Enfornam a 220ºC uns 20 minuts. És important polvoritzar el forn amb aigua per crear una atmosfera humida i que la crosta del pa quedi ben cruixent.

Enllaços a You Tube:
Com enrotllar la massa http://www.youtube.com/watch?v=cAFq4QDe3nA
Com tallar-los http://www.youtube.com/watch?v=A6QV28M9w3s

Bunyols de patata

2011-11-14T08:09:00.000+01:00

Aquest mes a la Mostra de Cuina Balear el Manu de Cocinando con Catman i jo ens hem proposat preparar una recepta típica del temps de tardor: uns bunyols de patata.

La veritat és que sempre havia volgut provar de fer bunyols però mai em decidia a fer-ne perquè pensava que era molt complicat. Aquest repte ha estat l’excusa perfecte per desfer un altre mite gastronòmic que tenia. Realment, els bunyols són molt senzills de preparar i és molt gratificant poder-los menjar fets a casa i encara calents, un diumenge quan comença a fer fred mentre escoltam als qui en mengen dir tot el temps…mmmm!!! Què bons!!!

Així que, una vegada que he perdut la por als bunyols i tenint en compte l’èxit que han tengut segur que en faré moltes vegades més!

Ingredients: (aproximadament surten uns 12 bunyols)

280 grs de patata bullida (l’hem de pesar una vegada bullida i pelada)

140 grs de farina de força

25 grs de llevat fresc

2 Cullerades de llet tèbia

1 pessic de bicarbonat

Sucre

Preparació:

Bullim les patates, les pelam i les esclafam fins que quedin ben desfetes.
Afegim la farina i el bicarbonat.
Mesclam la llet amb el llevat i ho incorporam a les patates, la farina i el bicarbonat.
Ho mesclam tot fins que quedi una massa ben homogènia. Al principi pareix que els ingredients no s’han d’integrar del tot, però amb uns minuts d’amassar queden perfectament mesclats.
Deixam reposar la pasta fins que augmenti el seu volum (aproximadament uns 45 minuts)
Encalentim oli en una paella (jo vaig utilitzar un wok). Ens banyam les mans amb aigua i feim petites boles, al mig feim un forat amb el dit. La massa és molt aferradissa però amb les mans banyades podem donar forma als bunyols sense que s’enganxi.
Els feim a foc mig-alt. Jo tenia la placa d’inducció al nivell 7 de 10. Els anam donant la volta fins que quedin ben daurats.

7. Els treim del foc i els deixam uns instants a damunt paper de cuina absorbent per eliminar el excés d’oli.
8. Preparam un platet amb sucre i bunyols a punt per menjar !!!

Amb aquesta recepta donam per finalitzada la petita mostra de receptes de cuina Balear que hem preparat durant aquests darrers mesos. Ens agradaria seguir-ne fent més, però la falta de temps fa que sigui impossible continuar amb els reptes.

Xips de moniato blanc i vermell

2011-11-06T21:04:00.000+01:00

Un dels productes més típics de la tardor són els moniatos. La veritat és que és un producte que mai m’havia cridat molt l’atenció; n’havia menjat algunes vegades però no n’havia comprat ni cuinat mai. La recepta dels 15 em va fer descobrir alguna de les moltíssimes possibilitats que té. A més, vaig descobrir que hi ha moniatos de diferents tipus : de vermells i de blancs. Jo sempre els havia vist blancs i el dia que vaig descobrir els vermells em va sorprendre molt. Així que per preparar la recepta dels 15 en vaig comprar dels dos tipus, i a part de la crema de carbassa i moniato també vaig preparar uns xips. La veritat és que varen sortir molt bons i cruixents, i són tan senzills de fer que almenys una vegada s’ha de provar de fer-ne de casolans. Si hagués de triar entre els moniatos blancs i els vermells, em quedaria amb els vermells, perquè em va agradar molt el punt de contrast entre dolç i salat que tenien.

Abans d’anar a la recepta us volíem dir que estam molt contents perquè divendres passat vàrem ser el bloc recomanat al programa A cop de clic de Rac1. Encara que tenc molt poc temps per dedicar al bloc i no puc actualitzar-lo tant com voldria ni visitar ni comentar tots els blocs que m’agradaria visitar, la veritat és que em va fer molta il.lusió la menció que varen fer al bloc.

Ara sí, anem a la recepta!!

Ingredients:

Moniatos blancs i vermells

Sal maldon

Oli

Preparació :

Tallam el moniato amb làmines fines. Ho podem fer amb una mandolina o, com vaig fer jo, amb un pelapatates.
Les fregim amb oli, fregint-ne poques cada vegada. Encara que duu la seva estona fer-les és l´única manera de què ens quedin amb la forma correcta.
Les retiram del foc i les deixam a damunt paper de cuina absorbent perquè es llevi l’excés d’oli.
Posam sal gruixada (tipus Maldon) a damunt. Si volem també hi podem posar algun tipus d’espècie com paprika.
Ara només cal tancar els ulls i gaudir dels xips de moniato. Encara que són un perill: una vegada que es comencen a menjar són un no aturar.

Vosaltres amb quins xips us quedau: els blancs o els vermells??

Pastís de carbassa i espècies

2011-10-28T07:38:00.000+02:00

Aquest mes a Film & Food ens han proposat un repte relacionat amb la pel·lícula “Pesadilla antes de Navidad” per celebrar gastronòmicament Halloween. Es tractava d’elegir entre ensurt o tracte (trick or treat?) Com que la veritat és que a mi tot això de Halloween em ve de nou i no ho he celebrat mai, vaig tenir ben clar que no em volia “arriscar” i vaig decidir fer un tracte i preparar un pastís.

Un dels experiments que m’agrada fer darrerament és fer coques o pastissos amb ingredients que no són els habituals en els plats dolços tals com pastanagó o carbassó. No havia fet mai un pastís de carbassa però feia molt de temps que el tenia pendent de fer. Així que aquesta vegada he trobat l’oportunitat perfecta per preparar el pastís de carbassa que sempre tenia a la carpeta de pendents. Per fer-lo he agafat com a base la recepta del Spicy Pumpkin Bundt Cake de la Martha Stewart. El resultat ha estat molt bo, però m’he vist amb feines per convertir les mesures americanes de cups, teaspoon i tablespoon entre altres a les que nosaltres utilitzam!

L’opció del tracte al repte de Film & Food suposava que havíem d’oferir el dolç que preparassim a un altre bloc. En aquest cas a mi m’ha tocat oferir-lo a Blau Kitchen. Espero que t’agradi aquest pastis de carbassa!!

Ingredients:

500 grs de farina

4 culleradeta de llevat químic (tipus Royal)

1 culleradeta de bicarbonat

1 culleradeta de sal

1 Cullerada de gingebre en pols

2 Culleradetes de canyella en pols

1 Culleradeta de nou moscada

250 grs de mantega sense sal

4 ous

250 grs de sucre morè

250 grs de buttermilk

300 grs de puré de carbassa

Preparació:

Primer de tot hem de fer la carbassa al forn o al vapor i quan estigui feta l’hem de triturar fins que quedi un puré ben fi i sense cap tipus de grum.
Mesclam la farina, el llevat, el bicarbonat, la sal i les espècies i reservam.
Mesclam la mantega i el sucre fins que ens quedi una massa blanquinosa. (Jo ho vaig fer amb la TMX programant 5 minuts a velocitat 3)
Afegim els ous un a un a la mescla de mantega i sucre i anam afegint molt lentament la farina amb les espècies, la sal, el bicarbonat i el llevat.
Afegim el buttermilk i el puré de carbassa i mesclam fins que quedi tot perfectament integrat.
Untam un motlle amb mantega i distribuïm la massa a dins.
Enfornam al forn a 175ºC durant uns 50 minuts aproximadament o fins que al clavar un escuradents al pastís aquest surti net.

Brioixos

2011-10-25T22:19:00.000+02:00

Whole Kitchen en la seva proposta dolça per al mes d'octubre ens convida a preparar un clàssic de la gastronomia francesa: brioixos.

Tot i que ja havia fet massa de brioix per fer algun tipus de coca, com la coca de Sant Joan, la vegada que havia intentat fer brioixos en format individual varen sortir un fracàs absolut, perquè la massa no va pujar així com tocava i el resultat no va ser molt satisfactori. Des d’aquell moment em va quedar pendent tornar a fer-ne, però mai trobava el moment oportú.

Fa uns dies vaig dir que m’agradaria tenir el Llibre “Pan. Hecho en casa y con el sabor de siempre” del Xavier Barriga. Dos dies després de dir-ho el vaig trobar a damunt la taula del menjador. Com podeu veure no em puc queixar del molt que me mimen a casa! Mentre mirava el llibre tota feliç i anava marcant les receptes que volia provar de fer (gairebé totes!) en vaig veure una de brioixos. No importa dir que aquesta és la primera de les moltes receptes de pa que aniré preparant d’aquest llibre. Aquesta vegada dir que els brioixos eren bons és quedar-se curts, eren boníssims!!

Ingredients (per a 6 brioixos)

250 grs de farina de força

5 grs de sal

55 grs de sucre

50 grs de mantega

2 ous

75 ml d’aigua

12.5 grs de llevat fresc

½ Cullerada de canyella

Preparació:

Amassam tots els ingredients, excepte la mantega i el llevat fins que la massa comenci a tenir certa consistència.
Afegim la mantega i continuam amassant.
Finalment, afegim el llevat i amassam fins que quedi una massa fina i elàstica.
Deixam reposar la massa tapada amb un plàstic dins un recipient durant una hora aproximadament.
Passat aquest temps distribuïm la massa en porcions (unes 6 aproximadament) i les deixam a la gelera tapades amb un plàstic durant uns 30 minuts.
Donam forma als brioixos i el pinzellam amb ou batut. Els deixam reposar novament fins que dupliquin el seu volum.
Afegim un poc de sucre banyat amb aigua per damunt dels brioixos.
Encalentim el forn a 250ºC i quan estigui calent ficam els brioixos i baixam la temperatura a 220ºC. Els deixam uns 10 minuts aproximadament fins que agafin color daurat.

Arròs amb llet bicolor

2011-10-20T22:58:00.000+02:00

Aquest mes la Judith i la Moni ens han proposat preparar un arròs amb llet per a Memòries d’una cuinera.

Tot i que l’arròs amb llet m’agrada molt, crec que només n’havia fet una vegada. Quan vaig llegir la proposta vaig estar pensant uns dies quina versió podia preparar. He de reconèixer que a casa em fan molt de cas amb tot el meus experiments culinaris, però sé que estan especialment contents quan faig alguna cosa amb xocolata. Així que vaig decidir que l’arròs amb llet havia de dur xocolata. Així, que em vaig posar mans a la massa i vaig preparar un arròs amb llet bicolor, és a dir, en dues capes, una amb el gust tradicional i l’altra amb gust de xocolata. Per fer la recepta he utilitzat la TMX, que, la veritat, facilita molt la feina.

Ingredients:

Per a la capa de xocolata:

750 grs de llet

125 grs d’arròs

125 grs de sucre

Canyella en pols

Una rama de canyella

150 grs de xocolata tipus Nestlé Postres

La pell d’una taronja

Per a la capa d’arròs amb llet tradicional:

750 grs de llet

125 grs d’arròs

125 grs de sucre

Canyella en pols

Una rama de canyella

Pell d’una llimona

Preparació:

Primer de tot prepararem la capa de xocolata. Posam la papallona a la TMX i afegim la llet, la xocolata, la canyella i la pell de la taronja. Programam 10 minuts, 90ºC, velocitat 1.
Després afegim l’arròs i programam 35 minuts, 90ºC, gir a l’esquerra, velocitat cullera.
Afegim el sucre i programam 5 minuts a la mateixa temperatura i velocitat.
Distribuïm l’arròs amb llet a dins petits tassons i els deixam a la gelera mentre preparam l’altra capa.
Per preparar la capa sense xocolata tornam a seguir les passes. anteriors. Posam la llet, la canyella i la pell de llimona 10 minuts, 90ºC, velocitat 1.
Afegim l’arròs. 35 min, 90ºC, gir a l’esquerra, velocitat cullera.
Finalment, afegim el sucre i programam 5 minuts més.
Distribuïm la capa d’arròs amb llet a damunt la de xocolata i la deixam refredar.

Crema de carbassa i moniato

2011-10-15T01:19:00.000+02:00

Tot i que ja som a dia 15 d’octubre sembla que enguany costa que arribi el fred. Això no obstant, els mercats ja comencen a estar plens de productes propis de la tardor. Un dels productes “estrella”, per dir-ho d’alguna manera, d’aquesta època de l’any són els moniatos, juntament amb les magranes i castanyes.

Precisament, preparar una recepta amb moniatos ha estat la proposta de la Sandra i el Xavi dels Fogons de la Bordeta.

Preparar una recepta amb moniatos ha estat un repte, perquè, tot i que m’agraden, mai havia preparat cap plat amb ells, i, és més, mai n’havia comprat. Gràcies a aquest repte he descobert diferents tipus de moniatos (els blancs i els vermells) i les diferències que hi ha entre ells.

La meva proposta per a la recepta dels 15 és preparar una crema amb una combinació d’ingredients típics de la tardor: la carbassa i els moniatos.

Ingredients:

Una carbassa (750 grs – 1kg)

Porros

Tres moniatos (jo en vaig posar de blancs i vermells mesclats)

1 litre de brou de pollastre

Oli d’oliva

Sal

Pebre

Iogurt i pipes de carbassa per decorar

Preparació:

Convencional:

Feim bocins els porros i els sofregim uns minuts.
Afegim la resta d’ingredients i ho deixam al foc durant uns 30 minuts aproximadament.
Trituram amb el turmix fins que quedi una crema sense grums i ben fina.

Amb la TMX:

Trituram els porros uns segons a velocitat 5.
Afegim la resta d’ingredients i programam 25 minuts, 100ºC a velocitat 2.
Deixam refredar uns minuts i ho trituram tot fins que quedi una crema fina.

Servim la crema amb un poc d'iogurt per damunt per decorar i unes pipes de carbassa.

Sopes mallorquines

2011-10-10T08:00:00.000+02:00

Aquest mes el Manu de Cocinando con Catman, juntament amb altres blocs que també preparen les propostes, i jo hem preparat unes sopes mallorquines.

Les sopes mallorquines són un plat típic que té un origen molt humil i que es preparava tradicionalment amb les verdures de temporada.

És una recepta que a cap casa es fa igual; crec que totes les cases tenen les seves pròpies versions de les sopes. Ara bé, totes les versions tenen tres ingredients comuns: la utilització d’una greixonera com a recipient per a preparar-les, les llesques de pa morè tallat molt prim i finalment, el pebre vermell com a condiment.

La veritat és que a casa meva les sopes mai han estat una recepta molt popular. Per això, per preparar aquesta recepta he hagut de cercar i mirar moltes receptes diferents fins que he fet la meva pròpia versió, que, tot s’ha de dir, no és gaire convencional.

Es poden utilitzar gairebé totes les verdures de temporada; així, és molt habitual utilitzar col, bledes o espinacs entre d'altres verdures. També hi ha versions que hi posen bocins de botifarró o de sobrassada, encara que jo he optat per posar-hi bocins de llom de porc.

Ingredients:

Llom de porc (uns 400 grs aproximadament)

Porros

Alls

Tomàtigues (devers 4)

Patates (dues de tamany mitjà)

Colflori

Pebre vermell

Aigua

Pa per a sopes
Oli
Sal
Julivert

Preparació:

Rentam i tallam la verdura a bocins petits. Les patates les podem deixar tallades en forma de daus.
A una paella (o greixonera) hi posam oli i sofregim els alls i els porros. També hi afegim la carn i quan aquesta estigui feta la reservam.
A continuació afegim les tomàtigues, el julivert i el pebre vermell i ho deixam uns minuts a la greixonera.
A continuació afegim les patates i la colflori. Afegim un poc d’aigua. Jo no n’he afegida molta, però això ja ho anirem veient mentre les verdures es van cuinant.
Ho deixam al foc uns 25-30 minuts. (Hi ha versions en les que les verdures s’acaben de fer al forn durant una hora aproximadament).
Quan les verdures estiguin a punt d’estar fetes afegim la carn i ho deixam al foc uns minuts.
Finalment, colocam unes llesques de pa per a sopes al fons d’un recipient i a damunt hi distribuïm les verdures.
Si volem a damunt les verdures podem posar un raig d’oli.

El pròxim mes prepararem bunyols de vent. La proposta la publicarem dia 14 de novembre. Us apuntau al nostre repte??

Els rul·los de la Fletcher III

2011-10-03T00:00:00.000+02:00

Amb el començament de la tardor les rul·leres (la Judith, la Moni, la Sandra i jo) hem decidit fer un repte d’aquests nostres amb el que ens divertim tant.

Ja sabeu que primer ens vàrem treure tots els complexos i ens vàrem posar els rul·los al cap, després vàrem descobrir vampirs a la xarxa i, òbviament, havíem de fer alguna cosa. I aquesta vegada de què es tracta?? Doncs, hem descobert que hi ha ratolins a la blocosfera. Sí, ho heu llegit bé: ratolins!!

Hi ha gent a la que els ratolins els fan pànic. Jo diria que a mi no em fan por, encara que és veritat que mai n'he vist cap de molt aprop i si en trobàs un cara a cara tampoc no sé com reaccionaria. Encara que amb la devoció que tenc per les bestioletes tipus aranyes, dragons i altres bitxos similars, segurament sortiria corrent i em tancaria a una habitació fins que hagués passat el perill.

Heu de pensar que a vegades el ratolí pot ser un animalet ben simpàtic. Basta pensar amb el Mickey Mouse. I qui és que de petit (o de gran) no ha tengut (o té) alguna camiseta, calcetins o pijames on surt un dibuix d’un ratolí? I no recordau el nostre amic de la infància, el Ratolinet Pérez, que ens venia a visitar cada vegada que ens queia una dent? He de confessar que quan era petita vigilava tot el vespre esperant la seva visita, però mai el vaig arribar a poder veure; això no obstant, ell no em va fallar mai i al matí sempre em trobava algun detallet per compensar la pèrdua de la meva dent de llet.

Com que el repte rul·lero anava de ratolins he preparat una recepta que crec que agradaria al més llaminer d’aquests animalons: un mil fulls amb mascarpone i poma. De moment esperarè a què vengui qualque ratolí, després ja decidiré que faig amb ell!!

No deixeu de visitar les altres propostes (per ordre alfabètic):

- La de la Judith del món de Juju

- La de la Moni de Coses de Llàbiro

- La de la Sandra dels Fogons de la Bordeta

Ingredients:

Unes làmines de pasta phil·lo o brick

Mantega

Canyella

Sucre en pols

Mascarpone

Essència de vainilla

Poma

Xarop d’auró (“sirope de arce” en castellà)

Preparació:

Tallam uns rectangles o quadrats de pasta phil·lo i els distribuïm a damunt una palangana de forn.
Fonem un poc de mantega amb el microones i pinzellam amb ella els rectangles que hem tallat. A damunt hi posam un poc de canyella en pols.
Enfornam els rectangles a 180ºC uns minuts fins que agafin color daurat. Hem de vigilar que no es cremin, perquè al ser tan primes les làmines es fan molt ràpidament.
Posam el mascarpone a un recipient amb un poc de canyella i una cullerada d’essència de vainilla. Ho mesclam tot bé fins que ens quedi una mescla homogènia. Si ens queda massa compacta hi podem afegir unes cullerades de llet fins que ens quedi amb la textura que volguem.
A una paella posam unes cullerades de xarop d’auró i hi afegim una poma tallada a bocins petits. La deixam al foc uns minuts fins que agafi color.
A continuació només ens cal muntar el pastisset. Hem de tenir en compte que si l’hem de menjar tot d’una el podem muntar sense cap problema, però si el volem menjar més tard hem de deixar refredar la poma, perquè amb la calentor el formatge es pot fondre i el pastís pot perdre un poc la forma.
Anam alternant una capa de pasta phil·lo amb una de mascarpone i uns bocins de poma. Podem fer tantes capes com volguem, però el pastís ha de quedar cobert amb una capa de pasta phil·lo. A damunt de la darrera capa hi posam un poc de sucre en pols.

Crec que avui vespre segur que algun ratolinet em vendrà a fer alguna visita i a menjar un pastisset d’aquests. Ja us contaré com ha anat la reunió ratolinera.

Greixonera d'ous

2011-09-30T22:11:00.000+02:00

Aquest mes a Film & Food ens proposaven un repte relacionat amb la pel·lícula Hook. Es tractava de preparar un plat relacionat amb la nostra infantesa i que ens fes recordar el nin que tots tenim dins.

Si hagués de dir quin era el meu plat preferit quan era petita segurament em quedaria amb els macarrons i els canelons que em preparava la meva mare i que encara em tornen boja.

Quan pensava quina recepta prepararia em vaig adonar que tot i que crec que no era el meu plat preferit (per anomenar-ho d’alguna manera) si que hi havia un menjar al que tenc una estima especial: les greixoneres d’ou. És curiós però aquest plat el vaig “redescobrir” fa relativament poc temps.

Un dia d’aquest hivern passat no sé perquè vaig recordar les greixoneretes que em feia la meva mare per sopar i la vaig telefonar. “M’hauries de fer un regal” li vaig dir. Quan em va sentir crec que és va espantar un poc i va demanar “què vols?”. Li vaig explicar que no sabia perquè però que m’havia vengut al cap aquest plat i que si la tenia em faria il·lusió que em donàs la greixonera que ella utilitzava per preparar-lo. Quan vaig anar a casa dels meus pares després de la conversa ja podeu imaginar que hi havia la petita greixonera preparada a damunt la taula de la cuina esperant -me. La vaig dur a casa meva i des de llavors és el meu sopar molts de dies. I no només això, crec que mai li havia dit a la meva mare com m’agradava aquest menjar; i, per tant, ella no ho sabia; però després de la meva confessió alguns dels migdies que menjo amb ella quan arribo a casa seva trobo que m’ha preparat una greixonera igual que la que em feia quan era petita. No us podeu imaginar l’alegria que tenc cada vegada que ho veig!!

Fa poques setmanes quan escurava la greixonera se’m va rompre. Quina pena que em va fer; tenia més de 30 anys!!. Em va saber tant de greu desfer-me del record de la greixonera que la tenc ben guardada a dins un calaix de la cuina però trencada per la meitat. Li he hagut de cercar una substituta, només espero que em duri tants d’anys com l’anterior!!

Ingredients:

Un ou

Pernil

Formatge

Salsitxes o sobrassada (la meva mare sempre m’hi posava sobrassada, però jo no en tenia)

Sal maldon

Orenga

Preparació:

Untam la greixonera amb oli perquè el menjar no s’aferri.
Anam distribuint els ingredients i al damunt hi posam orenga i sal maldon.
Enfornam a 180ºC uns 15-20 minuts fins que l’ou estigui fet al punt que ens agradi.
Ho treim del forn i ho menjam quan encara és calent.

Judith's Cheesecake

2011-09-27T00:00:00.000+02:00

Les “rul·leres” tornam a estar de festa; avui és l’aniversari de la nostra Judith i com no podia ser d’altra manera li hem preparat un pastisset per celebrar-ho.

Què podria dir de la Judith què encara no sapigueu? Crec que em vaig quedar enganxada al seu bloc el dia que vaig descobrir els seus pastissets de la pantera rosa, des de llavors em declaro fan incondicional del món de Juju.

Han estat moltes les receptes, històries i els mails rul·leros que ens hem anat enviant. Com podeu imaginar no ens ho podem passar millor!

Per posar-li algun adjectiu simpàtic li solem dir que és la fashion o la més “xic” de les quatres. Però ella és molt més que això; els que la seguiu ja ho sabeu. Amb cada publicació ens transmet moltes coses, és sensible, optimista, és bona persona i es nota, gaudeix amb el que fa i és feliç i aquest sentiment el sap fer arribar a tots els altres.

Per celebrar aquest dia hem decidit preparar una versió d’uns dels seus pastissos de formatge. Al Bolet els encanten aquests pastissos (personalment sospito que són un poc ratolins!) així que crec que li farà gràcia veure una versió d’un dels seus pastís: el Judith’s Cheesecake.

Quan feia el pastís dubtava si afegir-hi xocolata o donar-li un toc de llima, però com que al Bolet sempre tenen llimes a punt vaig pensar que la Judith’s Cheesecake feta a Bon Tiberi havia de portar suc de llima.

Moltíssimes felicitats, Judith! Espero que aquest any estigui ple de coses bones, perquè t’ho mereixes!!! Va, bufa l’espelma!!!

Ingredients:

125 grs de sucre morè

125 grs de nata líquida

1 iogurt grec

1 iogurt de llimona

300 grs de mascarpone

6 ous

El suc de 2 llimes

Fruits vermells i xocolata per decorar

Preparació:

Pujam els blancs dels ous a punt de neu.
A part mesclam els vermells dels ous, el sucre, la nata, el mascarpone, els iogurts i els sucs de les llimes. Ho mesclam tot fins que quedi tot ben integrat i no quedin grums.
Afegim aquesta mescla al blanc dels ous i ho anam mesclant.
Distribuïm la mescla dins un motlle prèviament untat amb mantega (jo vaig utilitzar uns motlles individuals)
Enfornam a 180ºC i deixam el pastís al forn fins que quan hi clavem un escuradents aquest surti net.
Deixam refredar el pastís a la gelera unes hores.
Desmotllam i servim acompanyat amb xocolata i fruits vermells.

Crumble de nous i xocolata

2011-09-25T22:46:00.000+02:00

Whole Kitchen en la seva proposta dolça per al mes de setembre ens convida a preparar un clàssic britànic: un crumble.

Un crumble és un pastís fet al forn amb fruites i una massa de farina, mantega i sucre. Se sol menjar calent acompanyat de gelat o natilles. Segons la wikipèdia el seu origen es troba al racionament d’aliments que hi va haver al Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial.

Com que fa relativament poc que havia fet i publicat al bloc un crumble de melicotó aquesta vegada vaig decidir fer-lo un poc diferent i vaig utilitzar sucre morè, nous i xocolata.

Aquest pastís és una petita bomba, però un dia a l’any crec que ens podem permetre aquest petit luxe, no??

Ingredients:

60 grs de mantega

80 grs de farina

80 grs de sucre moré

50 grs de civada

Nous

Perles de xocolata

Preparació :

Amb la mà mesclam la mantega, la farina, el sucre i la civada. Ens ha de quedar una massa amb una textura arenosa.
Afegim els bocins de nous i les perles de xocolata.
Distribuïm la massa dins els recipients. Jo vaig utilitzar uns motlles individuals de silicona.
Ho enfornam a 180ºC. El temps del forn depèn de la mida del motlle; en el meu cas vaig necessitar uns 15 minuts.
El crumble s’ha de menjar calent. Per servir-ho ho vaig acompanyar de xocolata i uns fruits vermells.

Pollo Tonnato

2011-09-22T23:36:00.000+02:00

Aquest mes a Memòries d’una Cuinera la Judith i la Moni ens han proposat preparar un plat de mar i muntanya.

Aquesta vegada he fet de les meves per preparar la recepta. Si hagués de triar una combinació de carn i peix típica em quedaria sense cap tipus de dubte amb els calamars farcits de carn. No en sol menjar molt sovint però m’encanten!! De fet, si alguna vegada anam a algun restaurant de menjar mallorquí i n’hi ha a la carta sempre els demano.

La veritat és que el més fàcil hauria estat intentar preparar uns calamars. Però quan vaig llegir la proposta el meu cap va començar a donar voltes a una recepta italiana que feia molt de temps que havia vist i que mai havia tastat: vitello tonnato. És a dir, carn de vedella amb salsa de tonyina. Vaig cercar moltes receptes, però cap m’acabava de convèncer. Al final he canviat tant totes les receptes que tenia que no queda res de la proposta original. Per canviar coses, fins i tot he canviat el tipus de carn: he utilitzat pollastre. Pel que fa a la salsa hi havia receptes amb maionesa però tampoc no m’acabaven de fer el pes, així que vaig anar fent una salsa al meu estil.

Quan ho estava preparant anava pensant que estava “assassinant” una recepta i que no podria sortir gaire cosa d’un invent com el que estava fent.

Això no obstant, quan la cuina va començar a agafar oloreta a menjar vaig pensar que potser podria sortir un plat bo i no em vaig equivocar: va sortir boníssim!!

La carn de pollastre va sortir ben humida i la salsa de tonyina li donava un gustet molt peculiar que em va encantar.

Crec que ara ja serà difícil que provi de fer la recepta “original”. Ara bé, la pròxima vegada que vagi a un restaurant italià, si en tenen, demanaré un vitello tonnato que no es digui que no l’he provat mai!!

Ingredients:

Piteres de pollastre

Una ceba

Vi blanc

Anxoves (una llauna petita de 6 aproximadament)

Llaunes de tonyina (jo en vaig utilitzar dues però això depen de la quantitat de salsa que volguem fer)

Tàperes

Pebre bo

Sal

Oli

Preparació:

A una paella posam un raig d’oli, la ceba tallada a bocins, les piteres de pollastre, el pebre, un poc de sal i les anxoves. Afegim el vi blanc fins que les piteres quedin cobertes i les anam fent a foc mitjà.
Si quan estiguin fetes les piteres veim que el suc de la cocció encara està molt líquid, retiram les piteres i deixam la paella amb els ingredients un parell de minuts més fins que s’hagi reduït un poc.
Amb el turmix trituram el líquid de la cocció amb les llaunes de tonyina i un parell de tàperes. Si veim que la salsa queda massa densa li afegim un poc de nata o llet (jo hi vaig afegir un poc de llet fins que va quedar amb la textura que volia)
Distribuïm la salsa per damunt la carn i la deixam a la gelera un parell d’hores. El plat millora si es deixa reposar d’un dia per l’altre.

Nota: quan posem sal a la carn n’hem de posar molt poca perquè les anxoves són molt salades. Val més posar poca sal i afegir-ne un poc al final que posar-ne massa i que el plat ens quedi salat.

Roller pizza

2011-09-18T13:14:00.000+02:00

Whole Kitchen en la seva proposta salada per al mes de Setembre ens convida a preparar un clàssic de la gastronomia italiana: una pizza.

Bàsicament menjam perquè és una necessitat per al cos humà. Però menjar implica molt més que això. Quan hi ha algun esdeveniment importat a celebrar normalment ho feim amb una reunió on el menjar sempre hi és present.

Als qui ens agrada cuinar sabem la il.lusió i l’amor que hi posam cada vegada que volem fer alguna cosa especial, quan volem tenir un detall amb algú a qui estimam. No importa que ens compliquem molt, basta fer aquell plat senzill que sabem que li agradarà, encara que sigui una truita amb patates o unes simples magdalenes. La cara d’alegria de la persona que ho reb ja ens omple de satisfacció i el petit esforç que hem fet a la cuina és veu més que recompensat. Com que a mi m’agrada molt fer aquestes coses, no us podeu imaginar la cara que em va quedar quan vaig veure les entrades que ahir a les 12 de la nit varen fer les meves estimades ruleres (la Judith, la Moni i la Sandra). Quan vaig veure que em dedicaven l’entrada, que havien fet una cosa pensant amb mi i la foto que havien fet amb una espelmeta, em varen fer emocionar i molt. Avui gràcies a elles m’he aixecat moolt contenta i, tot s’ha de dir, amb els ulls un poc inflats. Gràcies guapes!!!

Seguint amb aquesta idea de fer coses per intentar passar una estona agradable al voltant de la taula, quan vaig llegir que la proposta d’aquest mes de Whole Kitchen era fer una pizza, vaig pensar que faria una Roller-pizza.

Realment, no és una versió innovadora de la pizza però si que és una manera original de presentar-la i és molt adient per quan tenim un sopar informal a casa, per exemple, quan hi ha un partit de futbol.

Podem fer la pizza amb el farciment que més ens agradi i ens estalviam el tràmit de tallar-la. Basta treure una palangana ben carregada de bocins de roller pizza i segur que tothom queda ben content.

Per fer aquesta pizza he seguit la recepta de la massa que ja hi ha al bloc, que, segons la meva opinió, és un èxit assegurat quan es fa.

Per veure la recepta de la massa, pitjau aquí

Farciment:

En aquest cas, el farciment no és molt original, però sí que és del que més agrada a casa: pernil, tomàtiga, mozzarella, orenga i ruca.

Preparació:

Feim la massa de la pizza i l’estiram amb un corró donant-li forma rectangular.
Distribuïm el farciment al damunt deixant un dit a cada costat per poder enrotllar la massa fàcilment i que el farciment no surti.
Anam enrotllant la massa com si fos un braç de gitano.
Amb un ganivet tallam porcions d’uns dos dits de amplària i els anam posant a damunt la palangana del forn. Si s’han deformat amb el tall li donam forma rodona amb les mans.
Posam un poc d'orenga a damunt cada porció de pizza i enfornam a 220ºC fins que vegem que quedi ben dauradeta.

Escabetx de xampinyons

2011-09-15T08:00:00.001+02:00

Torna a ser dia 15 i com cada mes hi ha una cita gastronòmica imprescindible a la blocosfera: la recepta dels 15 capitanejada pel Xavi i la Sandra dels Fogons de la Bordeta.

Aquest mes la proposta ha estat preparar un escabetx. No us podeu imaginar la cara que em va quedar quan vaig llegir la proposta. Primer, l’escabetx no m’agrada gaire i segon, no sabia ni per on començar; això no obstant, el que tenia clar és que havia de participar .

Així, doncs, vaig posar les neurones en funcionament per saber de què podia fer l’escabetx. Crec que vaig passar per totes les opcions possibles : escabetx de verdures, de musclos, de gambes, de pollastre, fins i tot, vaig pensar utilitzar alguna fruita, però cap opció m’acabava de convèncer. Al final l’opció que em va semblar més factible va ser un escabetx de bolets, encara que també vaig donar voltes a totes les opcions: una mescla de bolets, xampinyons amb verdures, bolets amb gambes, només xampinyons...Al final vaig decidir preparar un escabetx de xampinyons. Per fer-lo vaig fer servir la recepta de “El invitado de invierno” seguint els passos per utilitzar la TMX però adaptant la recepta al meu gust.

El resultat? He descobert que l’escabetx m’agrada, almenys aquest de xampinyons que ha sortit boníssim.

Avui la proposta del 15 coincideix amb l’aniversari del seu amfitrió: el Xavi, el nostre vegetarià preferit. Així que des d’aquí li enviam un bon parell d’estirades d’orelles d'aquestes ben fortes!! Moltes felicitats, "Xarvly"!! :DDD

Ingredients:

½ kg de xampinyons tallats en làmines

2 cebes blanques

3 alls

175 ml de vinagre de poma (com que a mi no m’agrada gaire el vinagre, utilitzo aquest que trobo que té un gust més fluix)

200 ml de vi blanc

150 ml d’aigua

400 ml d’oli d’oliva

Pebre negre

Sal

Julivert

Pinyons

Preparació:

Es posen les cebes i els alls a la TMX i es trituren uns segons a velocitat 5.
S’hi afegeix un poc d’oli i programam 9 minuts, 100ºC, velocitat cullera.
A continuació afegim el vinagre i deixam reduir-lo; per això, programam 15 minuts, temperatura varoma, velocitat cullera.
Afegim el vi blanc i l’aigua i tornam a deixar que redueixi el líquid. 10 minuts, temperatura Varoma, velocitat cullera.
Incorporam els xampinyons, els pinyons, els condiments i la resta de l’oli. Posam la papallona a la TMX i programam 25 minuts, temperatura Varoma, velocitat Cullera.
Ho deixam refredar i ho guardam a la gelera uns 2-3 dies. Passats aquests dies estirà a punt per menjar i, us puc assegurar, que, tot i no agradar-me el gust de vinagre ni l’escabetx, aquest és molt, molt bo!!

Albergínies farcides

2011-09-13T08:00:00.000+02:00

Aquest mes ens toca preparar una nova recepta de les Illes tal i com fa un parell de mesos venim fent amb el Manu de Cocinando con Catman i altres companys bloggers. La proposta d’aquest mes ha estat preparar unes albergínies farcides.

Les albergínies farcides són un plat típic mallorquí, tot i que crec que cada casa té la seva versió particular de la recepta. Mai he vist dues versions iguals fetes per diferents persones: uns fan un sofregit amb el farciment de l’albergínia, altres posen formatge a damunt de les albergínies, altres només salsa de tomàtiga, altres fan una beixamel…Com podeu veure hi ha versions per a tots els gustos!

Si hagués de dir quin és el plat preferit del meu pare segurament diria que són les albergínies farcides que prepara la meva mare. A mi sempre m’ha agradat molt menjar-ne i a més, em crida moltíssim l’atenció el color de l’albergínia. Sempre m’ha agradat mirar els estants de fruites i verdures, i no deixa de sorprendre’m veure quants de colors diferents poden néixer de la terra. Les albergínies sempre m’han semblat molt originals, amb la seva pell tan fosca i la carn tan blanca. No crec que sigui un adjectiu gaire correcte per una verdura però em semblen, com ho diria?, molt “elegants”!

Per preparar la recepta d’avui he seguit les indicacions de la meva mare. Encara que he canviat la carn picada mesclada (de vedella i de porc) que ella fa servir per carn de pollastre. Aquestes albergínies han sortit molt bones, però encara no m’han sortit tan bones com les que prepara ella. Ho hauré de seguir intentant!

Ingredients:

2 albergínies

250 grs de carn picada de pollastre

3 Cullerades de tomàtiga triturada

50 grs de ceba

1 all

Oli

Nou moscada

Sal

Herbes aromàtiques (orenga, julivert)

Pa ratllat o galeta picada

Preparació:

Tallam les albergínies longitudinalment per la meitat i les posam dins una olla al foc perquè la polpa torni fluixa i sigui més fàcil buidar-les. Amb un parell de minuts de calentor ja bastarà perquè es puguin buidar sense esforç.
Amb una cullera les anam buidant i reservam l’interior de l’albergínia.
Mesclam tots els ingredients amb la polpa de l’albergínia. Jo ho vaig fer amb la TMX, triturant uns segons fins que va quedar tot ben mesclat. Podem picar-ho i mesclar-ho amb una trituradora.
Distribuïm la mescla dins la pell de les albergínies.
A damunt cada albergínia posam pa ratllat, orenga i uns talls de tomàtiga.
Col·locam les albergínies dins una palangana de forn i a damunt cada una hi posam un raig d’oli.
Enfornam a 180ºC fins que les albergínies estiguin ben fetes. Aproximadament, uns 30 minuts encara que això depèn de cada forn.

El pròxim mes el Manu i jo ens hem proposat preparar unes sopes mallorquines. Hem pensat publicar-ho el segon dilluns d’octubre (o sigui, dia 10 d’octubre). Us apuntau al nostre repte?

Greixonera

2011-09-08T07:00:00.002+02:00

La greixonera és un pastís típic eivissenc que té dues característiques fonamentals: el recipient que s’utiliza i ser una recepta d’aprofitament.

Per fer aquest pastís s’utilitza una greixonera de fang, ara bé si no en tenim també podem utilitzar qualsevol recipient apte per al forn. Per fer la greixonera s’utilitzen restes d’ensaïmada que comencin a quedar fortes, ja que així poden absorbir millor la resta d’ingredients. Això no obstant, també es pot fer servir qualsevol resta de coca, bescuits, brioixios o magdalenes que es comencin a passar.

La textura del pastís és molt semblant a la d’un púdding.

La seva preparació no pot ser més ràpida i senzilla; preparar-lo com a molt pot dur-nos 5 minuts de feina. Ara ja no tenim excusa per no aprofitar les restes de pastissos!

Ingredients:

Ensaïmades del dia anterior (aproximadament unes 4).

6 ous

200 grs de sucre

1 litre de llet

Canyella

Un poc de vi dolç o d’anís (jo vaig utilitzar anís)

Pell de llimona

Preparació:

Encalentim la llet amb la pell de la llimona i la canyella. Retiram la pell de llimona.
Afegim els ous, el sucre i l’anís (o vi dolç) i ho mesclam tot fins que quedi tot perfectament integrat.
Amb les mans anam tallant els bocins de ensaïmada i els anam incorporant a la mescla anterior.
Untam la greixonera amb mantega i hi anam distribuint la mescla. Si volem al damunt hi podem posar canyella.
Posam la greixonera al forn a 180ºC durant uns 30-40 minuts. Fins que al clavar un escuradents aquest surti net. És important no passar-nos de temps perquè llavors el pastís podria quedar sec. Una altra alternativa es coure el pastís al bany maria a 150ºC durant una hora i mitja aproximadament. Jo no ho vaig fer al bany maria i va quedar una greixonera boníssima i ben humida.

Magdalenes de Cola Cao

2011-09-04T22:44:00.002+02:00

Sempre m’ha agradat molt el mes de setembre. Quan era petita volia dir tornar a l’escola, començar un nou curs, estrenar llibres i quaderns. Ara ja no vol dir el mateix, però és un mes que sempre implica tornar a la rutina. Tot i que fa setmanes que vaig tenir unes curtes vacances, a l’agost he tengut un poc aturat el bloc. Ara és moment de tornar a la rutina i de tornar a encendre un poc més els fogons de Bon Tiberi.

Fa temps vaig veure una recepta de Magdalenes de Nesquick a Velocidad Cuchara i vaig pensar que les hauria de fer. Fa pocs mesos a Cocinando con Neus vaig tornar a veure aquestes magdalenes aquesta vegada de Cola - Cao i vaig decidir que ja no podia esperar més a fer-les. A casa, tot i que jo soc de llet i cereals, el Cola – Cao és un producte de primera necessitat. Hem arribat a anar al supermercat corrent o a la tenda 24 hores (encara que ens estafin amb el preu) per tal d’aconseguir un pot de Cola Cao.

Per fer les magdalenes he seguit la recepta de la Neus i els consells de la Su de Webos Fritos. Realment, fer unes magdalenes bones no té cap secret, però que et surtin altes ja és una altra història. Seguint els consells de la Su l’èxit està assegurat.

El resultat d’aquestes magdalenes?? A casa m’han dit que són les millors magdalenes que he fet mai. Suposo que aviat es convertiran en un clàssic de casa nostra.

Anem a la recepta!!

Ingredients (surten unes 10 magdalenes, encara que això depèn del motlle que utilitzem)

100 grs de farina

100 grs de Cola Cao

2 ous

65 grs de sucre

40 grs de mantega

40 grs d’oli

50 grs de llet

½ sobre de llevat (tipus Royal)

Preparació amb TMX:

Mesclam els ous i el sucre 3 minuts, 37ºC, velocitat 5.
Tornam a programar 3 minuts més, velocitat 5, aquesta vegada sense temperatura.
Afegim l’oli, la llet i la mantega. Mesclam durant 15 segons a velocitat 5.
A continuació afegim la farina, el llevat i el Cola Cao. Programam 8 segons a velocitat 6.
Distribuïm la mescla dins motlles per a magdalenes omplint-los fins que quedi un dit perquè quedin totalment plens. Jo vaig utilitzar uns motlles de silicona que vaig posar a dins uns recipients d’alumini per evitar que les magdalenes es deformassin. També podríem utilitzar motlles de paper i posar-los dins motlles de silicona.
Deixam reposar els motlles amb la massa dins la gelera durant 30 minuts com a mínim.
Passat aquest temps encalentim el forn a 250ºC.
A damunt la superfície de cada magdalena posam una culleradeta de sucre.
Baixam la temperatura del forn a 220ºC i hi posam les magdalenes durant uns 12-14 minuts amb calor a dalt i a baix. Si no en tenim podem utilitzar l’opció ventilador o turbo del forn. El contrast tan alt entre la temperatura de les magdalenes que surten de la gelera i el calor del forn farà que ens surtin altes.

Preparació convencional:

Amb unes varetes el.lèctriques mesclam durant uns 5 minuts el sucre i els ous.
A continuació afegim l’oli, la llet i la mantega i tornam a mesclar amb les varetes un minut aproximadament.
Afegim lentament la farina, el llevat i el Cola Cao i novament mesclam amb les varetes fins que quedi una massa perfectament integrada.
Seguim les passes 5 a 9 de l’apartat anterior.

Llimonada amb herbassana

2011-08-26T20:10:00.002+02:00

Hi ha un refrany popular que parlant de la calor de l’estiu diu que “Santa Margalida l’encén i San Bernat l’apaga”. Encara que enguany crec que ha estat a l’inrevés i San Bernat ha encès la calor xafogosa.

Quan les temperatures són tan altes necessitam beure coses ben fresques que ens facin recuperar un poc. Hi pot haver una beguda més refrescant que una llimonada??

Fins i tot el Bruce (ja sabeu que a casa em som fans) parla d’aquesta beguda a una cançó quan diu "If God gives you nothin' but lemons, then you make some lemonade"

I precisament fer una llimonada ha estat la proposta d’aquest mes de la Judith i la Mònica per a Memòries d’una cuinera.

Ingredients (per a dues persones):

2 llimones

2 llimes

½ litre d’aigua freda

Herbassana

Sucre morè al gust

Preparació:

Exprimim les llimes i les llimones
Afegim l’aigua i el sucre i ho remenam tot ben remenat.
Finalment posam unes fulles d’herbassana i ho deixam reposar uns minuts perquè la llimonada agafi el gust de les fulles.

Melicotons farcits de formatge fresc

2011-08-16T23:02:00.000+02:00

Un boicot per part del meu ordinador a la recepta que havia preparat ha fet que hagi arribat amb un dia de retràs a la Recepta del 15 que ens proposen cada mes la Sandra i el Xavi dels Fogons de la Bordeta.

Aquesta vegada ens proposaven una recepta amb melicotons (préssecs).

La veritat és que amb aquesta calor hi ha molt poques ganes de cuinar, i si s’ha de fer alguna cosa millor que sigui ràpida, lleugera i senzilla de fer. Així que la meva proposta són uns melicotons en almívar farcits de formatge fresc.

Ingredients:

Una llauna de melicotons en almívar

Formatge fresc tipus Philadephia (jo he utilitzat Philadelphia Light)

Sucre o una cullaradeta de mel (opcional)

Unes fulletes d’herbassana per decorar

Preparació:

Trituram la meitat dels melicotons de la llauna juntament amb el formatge fresc (la quantitat de formatge fresc anirà al nostre gust). Ens ha de quedar tot ben integrat sense que es notin grums dels melicotons.
Si volem que ens quedi més dolç podem afegir un poc de sucre o una culleradeta de mel.
Deixam reposar la mescla al congelador durant un parell d’hores.
Quan hagi passat aquest temps, anam farcint els melicotons amb la mescla del formatge fresc.
Decoram amb unes fulles d’herbassana i uns bastonets de xocolata.

Flaó

2011-08-13T08:00:00.002+02:00

Com ja sabeu fa uns mesos que el Manu de Cocinando con Catman , altres companys blocaires que s'hi han volgut afegir i jo preparam i publicam una recepta típica de la cuina balear. Aquest mes la proposta ha estat una recepta típica d’Eivissa: un flaó.

El flaó és un pastís de formatge amb un toc d’herbassana molt senzill de preparar.

De la mateixa manera que quan algú ve a Mallorca és molt típic tornar a casa amb una ensaïmada per a la família, quan un va a Eivissa sol tornar amb un flaó. De fet, tenc uns familiars amb arrels eivissenques que sempre tornen a casa amb un flaó que reparteixen com un tresor entre tots els coneguts.

El més adient és preparar el flaó amb antelació (un o dos dies abans) perquè el pastís agafi el cos i la textura característiques.

Per fer aquest flaó he seguit la recepta de la MªJosé de Dit i Fet.

Anem a la recepta!!

Ingredients:

Massa:

La pell ratllada d’una llimona

30 grs de sucre

250 grs de farina fluixa

2 ous (la recepta de Dit i Fet només en porta un, però jo en vaig haver d’afegir un altre perquè els ingredients de la massa quedassin ben lligats)

Un pessic de sal

1 raig d’anís

1 cullaradeta d’oli

25 grs de saïm (llard de porc)

Farciment:

500 grs de formatge de Burgos sense sal. (També podem mesclar el formatge de Burgos amb formatge d’ovella)

4 ous

250 grs de sucre

Herbassana

Un raig d’anís

Preparació:

Mesclam els ingredients de la massa fins que quedin tots ben integrats.
Untam un motlle amb saïm i distribuïm la massa.
A continuació preparam el farciment mesclant el formatge, els ous i el sucre. Jo ho vaig fer amb la TMX i ho vaig triturar a velocitat 10 perquè quedàs un farciment molt fi i sense cap tipus de grum.
Tallam l’herbassana a bocins petits i la mesclam amb el farciment.
Distribuïm el farciment a damunt la massa i enfornam el pastís uns 45 minuts a 180ºC. La superfície ha de quedar ben daurada.
Finalment, decoram amb fulles d’herbassana i cubrim tota la superfície del pastís amb sucre sense moldre.

Crumble de melicotó

2011-07-29T07:30:00.002+02:00

Aquest mes el repte de Film & Food ha estat preparar una recepta únicament amb els ingredients que ens donaven.

El repte es basava en la pel.lícula Bon Appétit, on el protagonista improvisa un sopar amb els pocs ingredients que troba a la cuina.

Així, doncs, amb aquests ingredients limitats que ens han donat he preparat un crumble de melicotó (préssec).

El crumble és un pastís anglès molt senzill de preparar fet amb fruites i una massa de farina, mantega i sucre. Normalment s’acompanya de natilles o gelat i se sol menjar tebi, encara que fred també està boníssim.

Ingredients:

1 melicotó

150 grs de farina

100 grs de mantega

100 grs de sucre

50 grs de sucre glacé (el podem fer triturant el sucre normal ; amb la TMX programam un minut a velocitat 10)

Preparació:

Tallam el melicotó en bocins.
Mesclam a mà la farina, la mantega i el sucre. Si en tenguèssim (a la cuina de Film & Food no en tenim) podríem afegir una cullerada de canyella o un poc de vainilla.
No ha de quedar ben integrat, es tracta d’una massa que sembla que s’esmicola.
Dins un recipient apte per a forn distribuïm la fruita i la pasta de farina, sucre i mantega. Ho enfornam tot uns 20 minuts aproximadament a 180 ºC (el temps és orientatiu ja que dependrà del tamany del recipient utilitzat i del gruix que li donem al crumble)

Finalment, aprofitam per dir-vos que durant uns dies els fogons de Bon Tiberi estaran apagats. Necessitam carregar un poc les piles i tornar amb energies renovades i moltes idees noves!!
Bones vacances a tots!!

Trifle

2011-07-25T13:22:00.000+02:00

Whole Kitchen en la seva proposta dolça per al mes de juliol ens convida a fer unes postres típiques angleses: trifle.

El trifle es fa a partir d’algun tipus de crema, fruita, massa de bescuit, suc de fruites, gelatina o nata muntada. Aquests ingredients es van distribuint en capes alternes.

No importa dir que són unes postres que admeten tantes variants com poguem imaginar. Jo he utilitzat crema de taronja (orange curd) i iogurt grec.

Ingredients:

Galetes tipus Digestive

Iogurt grec

Crema de taronja

Xocolata per decorar

Preparació:

En primer lloc, hem de preparar la crema de taronja. Per veure com fer-la pitjau aquí. (També ho podriem fer amb crema de llimona)
Esmicolam les galetes i les distribuïm al fons dels recipients.
Anam alternant capes de crema i de iogurt.
Decoram amb xocolata.

Gaspatxo de melicotó

2011-07-21T07:30:00.001+02:00

És curiós, però no he descobert el món dels gaspatxos fins fa relativament poc temps. Potser no m’acabaven de fer el pes perquè els que havia menjat fins ara portaven massa vinagre o massa ceba o massa cogombre i els trobava amb un gust molt fort. Tot això ha canviat des de què faig els meus experiments a la cuina, ara crec que en menjaria cada dia per dinar i per sopar.

La proposta d’aquest mes de la Judith i la Mònica per a Memòries d’una cuinera ha estat fer un gaspatxo o salmorejo. Així, doncs, ja tenia una nova excusa per provar de fer noves invencions. Aquesta vegada he fet un gaspatxo amb melicotó (així anomenam als préssecs a les Illes). El resultat m’ha agradat moltíssim, el gaspatxo té un gust molt suau i el gust del melicotó no és nota de manera excessiva però si que li dona al plat un puntet molt bo, molt suau.

Ingredients:

4 tomàtigues

2 melicotons

1 pebrot vermell

1 pebrot verd

Sal

Oli al gust (jo n’hi vaig posar dues cullerades soperes)

Aigua (la quantitat depèn de la textura que li volem donar al gaspatxo)

Preparació:

Posam tots els ingredients excepte l’oli a la batedora o a la TMX i ho trituram durant un parell de minuts fins que quedi tot molt fi. Amb la TMX programam 30 segons a velocitat 5, i després 3 minuts a velocitat 10.
Si volem el gaspatxo quedi més líquid hi podem afegir més aigua.
Finalment, afegim l’oli i ho mesclam bé. Amb la TMX programam 2 segons a velocitat 7.

No em direu que no és una recepta fàcil, sana i fresqueta??

Paella per a principiants

2011-07-18T23:55:00.000+02:00

Whole Kitchen en la seva proposta salada per al mes de juliol ens proposa preparar un clàssic de la gastronomia espanyola: paella.

A mi m’agrada molt menjar paella, encara que fins ara només n’havia fet una vegada. La paella és plat festiu o de diumenge, per això, les vegades que en sol menjar és a qualque celebració o dinar familiar, i en aquestes reunions no soc jo la cuinera. Això no obstant, l’any passat en vaig provar de fer una per veure com em sortia, va sortir bastant bona i jo vaig quedar satisfeta amb l’experiment, de manera que ja no l’havia tornat a repetir.

Quan vaig llegir que la proposta d’aquest mes de Whole Kitchen era fer una paella al principi em vaig espantar i vaig pensar que no participava en el repte. Després vaig canviar d’idea.

Vaig fer una paella fa dos diumenges i crec que els va agradar bastant als de casa perquè em varen demanar que en fes una altra aquest diumenge.

Així que aquí va la meva proposta, que he batejat amb el nom de paella per a principiants, perquè això és el que soc jo en el món de les paelles: una principiant. M’agradaria amb aquest post animar a la gent que no n’ha fet mai o a les que els fa por preparar-la perquè s’animin a fer-la; no és difícil, i el resultat és molt gratificant!!

Ingredients:

Calamars, musclos, gambes, cloïsses

Una ceba

Mongetes, pebre vermell o verd

Tomàtiga

Oli

Brou per a paella (o brou de pollastre o de peix)

Arròs bomba (uns 100 grs aproximadament per persona).

Safrà, sal, colorant o preparat per a paella (tipus Crespaella o Carmencita Paellero)

Preparació:

Posam un raig d’oli a la paella i hi afegim els calamars, musclos, gambes,... Els deixam fins que agafin color i els retiram.
A continuació hem de preparar un sofregit: afegim un poc d’oli a la paella i hi posam una ceba picada, les mongetes i un pebre vermell. Si volem posar bocins de carn a la paella, ara és el moment d’afegir-la. Ho deixam tot uns minuts fins que comenci a agafar color i després hi afegim la tomàtiga (jo vaig utilitzar un pot de tomàtiga triturada). Ho deixam al foc fins que sofregit estigui ben fet.
Quan el sofregit estigui a punt d’estar començam a encalentir dins una olla aigua, o brou preparat per a paella o brou de peix o de carn segons el nostre gust. (Jo vaig utilitzar brou preparat per a paella)
Quan el sofregit estigui fet i el brou calent afegim al sofregit el brou i ho deixam uns minuts fins que comenci a bullir. El brou ha d’arribar aproximadament fins la marca de les nanses de la paella.
Aquest és el moment d’afegir l’arrós a la paella. El distribuïm bé a la paellera i ho deixam aproximadament uns 20 minuts primer a foc fort i després l’anam baixant. (Aquest temps és orientatiu ja que depèn del tipus de fogó que utilizam).
Quan quedin pocs minuts és el moment d’afegir el marisc.
Miram si l’arrós ja està a punt i s’ha begut tot el brou i apagam el foc. Deixam reposar uns minuts amb un pedaç humit a sobre (també podem utilizar paper de cuina banyat).
Passat aquest temps la paella ja està a punt per menjar!!

Gelat d'almívar de llet

2011-07-14T23:56:00.000+02:00

Ja estam en ple estiu i la veritat és que ja no tenim tantes ganes d’estar entre fogons; ara el que ve de gust és fer receptes ràpides, fàcils i ben fresquetes. I una de les millors coses que hi ha per apagar la calor és evidentment un bon gelat, i si pot ser casolà encara molt millor. Per això, aquest mes la proposta des dels Fogons de la Bordeta ha estat preparar un gelat. Estic impacient per veure la recopilació que faran, segur que ens passarem una bona part de l’estiu fent proves amb nous sabors de gelats.

Aquesta vegada no he tengut gens fàcil decidir quin gelat fer. Quan he de menjar un gelat a una gelateria sempre el sol demanar de maduixes o de iogurt. Això no obstant, aquesta vegada volia intentar fer qualque experiment “gelater”. Feia temps que havia vist un gelat de almívar de llet (gelat de “dulce de leche”) encara que mai m’havia atrevit a fer-lo perquè pensava que seria massa embafador. Després de sentir les excel.lències d’aquest gelat i el molt que li agradava a tothom que el tastava em vaig decidir. Realment m’ha agradat molt aquest gelat i no és gens embafador. Crec que el repetiré més vegades!

Per fer aquest gelat he utilitzat per primera vegada el sucre invertit. Aquest tipus de sucre és molt adient per preparar gelats perquè té poder anticongelant, de manera que el gelat queda molt cremós. Per fer el sucre invertit he seguit els consells de la MGlòria de Gourmenderies. També us recomano que mireu els tutorials que ha fet darrerament explicant com fer gelats de manera convencional, amb la TMX o amb la Kitchen Aid.

Ingredients:

1 Pot d’almívar de llet

1 pot de llet Ideal

40 grs de sucre invertit

100 grs de llet (jo l’he utilitzada desnatada)

Preparació:

Amb la TMX:

Posam l’almívar de llet i la llet a la TMX. Programam 4 minuts, 90ºC a velocitat 3.
Afegim el sucre invertit i la llet Ideal i ho mesclam tot durant un minut a velocitat 7.
Distribuïm el gelat a un tupper i el deixam al congelador.
Passades unes 4-6 hores (quan comenci a congelar) el tornam a posar a la TMX i el trituram un minut a velocitat 7. Tornam a posar el gelat al congelador.
Després d’un parell d’hores el tornam a treure i el tornam a triturar un minut més a velocitat 7. El tornam a deixar al congelador. Si volem podem repetir aquesta passa una vegada més. Amb això aconseguim que el gelat quedi molt cremòs.

Sense TMX:

Posam a una olla l’almívar de llet i la llet i mesclam fins que quedi tot ben integrat. Retiram del foc.
Afegim el sucre i la llet Ideal. Ho mesclam tot fins que quedi ben integrat.
Seguim les passes 3 a 6 de la preparació amb TMX

Gelat a punt de menjar!!

Oliaigua

2011-07-13T08:00:00.005+02:00

Avui us presentam un altre plat típic de la Cuina Balear: oliaigua.

Si he de ser sincera jo no havia fet mai aquest plat. Va ser el Manu el que va proposar fer-lo i això és el que tenen de bo els reptes: preparar plats que d'altra manera segurament no intentaríem fer. És un plat molt senzill i lleuger; segur que el faré més vegades.

L’oliaigua (o oliaigo, ja que és així com pronunciam a les Illes aigua) és un plat tradicional menorquí, molt fàcil de preparar i que menjaven els pagesos amb els productes que els donava la terra.

Aquest plat se sol acompanyar de truita de patates, meló o figues segons l’època de l’any.

No oblideu pasar pel bloc del Manu per veure la seva proposta.

Ingredients:

½ kg de tomàtigues

120 grs de cebes

2 alls

120 grs de pebres verds

Julivert

Aigua (uns tres tassons –aproximadament uns 750 grs-)

Oli

Preparació:

Convencional:

1. Es tallen les tomàtigues i es lleven les llavors. Es posen a una olla juntament amb la ceba tallada, els pebres també tallats, els alls, el julivert, un raig d’oli i un poc de sal.

2. Ho deixam a foc mig fins que quedi confitat. Afegim l’aigua.

3. Ho deixam al foc i mentre anam remenant. És molt important que no arribi a bullir.

4. Quan a la superfície es comença a formar una capa d’escuma el plat està a punt.

5. Servir amb sopes de pa.

Amb TMX:

1.     Posam la ceba, el pebres, els alls i el julivert a la TMX i programam uns segons a velocitat 4 perquè quedi tot tallat en bocins petits. Reservar
2. Posam l’oli a la TMX i programam 5 minuts, velocitat 1, temperatura Varoma.
3.      Afegim les tomàtigues i les verdures que havíem reservat anteriorment i programam uns 20 minuts, temperatura Varoma, velocitat cullera i gir a l’esquerra.
4.      Finalment, afegim l’aigua i la sal i programam 5 minuts, 80 graus, gir a l’esquerra, velocitat cullera.
5.      Servim acompanyat de sopes de pa.

El pròxim mes farem unes postres típiques d'una de les Illes. No us agradaria preparar-les amb nosaltres??? Si us fa ganes fer-les posau-vos en contacte amb el Manu o amb mi i us direm quina és la proposta...jo no m'ho perdria...

Els rul·los de la Fletcher II

2011-07-08T00:00:00.000+02:00

Aquest darrer mes les integrants dels “Rul·los de la Fletcher” (la Judith, la Mònica, la Sandra i jo) hem continuat fent la nostra tasca investigadora darrera els teclats.

Darrerament estan molt de moda les pel·lícules, sèries i llibres de vampirs. Fa unes setmanes ens vàrem adonar que a la xarxa també hi havia uns indicis vampírics i òbviament ens havíem de posar ràpidament a fer alguna cosa. Entre altres coses, com que de blocs de cuina es tracta, una de les nostres actuacions va ser fer una recepta que podríem qualificar de vampírica.
M'ha costat molt decidir quina recepta fer. Crec que he canviat unes quatre o cinc vegades d’opinió; no sabia si fer una recepta per protegir-nos dels vampirs (òbviament es tractava d’una recepta feta amb alls) o d’una recepta que els fes venir. Al final, m’he decidit per una recepta que crec que agradaria a qualsevol vampir, encara que crec que ara n’hauré de fer una altra per quan els vegi poder-los espantar. Tanta sort que em fan por les pel.lícules de vampirs!!!!

Al final la recepta elegida ha estat un smoothie de síndria i fruits vermells. Un smoothie (de l’anglés smooth: suau) és una beguda cremosa preparada amb fruita o sucs de fruita mesclada amb productes lactis (llet o iogurt), gel o gelat. És una beguda ideal per combatre la calor, senzilla i ràpida de fer i que permet moltíssimes combinacions perquè es pot fer amb qualsevol tipus de fruita.

Anem a la recepta!

Ingredients:

Síndria

Fruits vermells mesclats (maduixes, nabius, mores)

Iogurt (tipus grec)

Sucre (si volem)

Preparació :

Tallam la síndria a bocins i li llevam els pinyols
Posam a la picadora o a la TMX la fruita i la trituram fins que quedi ben fina.
Afegim iogurt al nostre gust i si volem hi podem afegir un poc de sucre.
Distribuïm en copes. És important que la beguda estigui ben fresqueta.

No oblideu fer una visita a les altres propostes vampíriques!!

Crema de galetes Maria

2011-07-03T23:06:00.003+02:00

Aquesta crema d’avui fa molt de temps que la tenia a la carpeta de receptes pendents, però mai trobava el moment de fer-la. Avui matí estava pensant fer unes postres fàcils de fer, que no necessitassin forn i que fossin lleugeres, però no m’acabava de decidir. Fins que he vist un paquet de galetes Maria que m’estava mirant de manera insistent, llavors ho he entès: havia arribat el dia de treure aquesta recepta de la carpeta!!

Aquesta crema la vaig veure a un llibre de la Thermomix (“Cuesta menos con TMX”), però, per variar, l’he adaptada totalment al meu gust: hi he posat més galetes, no hi he posat nata només llet desnatada i hi he afegit un raig de Baileys. El resultat? Unes postres fresquetes i fàcils, fàcils de fer. Crec que les tornaré a repetir ben aviat!

Ingredients (surten aproximadament 6 unitats)

12 galetes Maria

100 grs de sucre

40 grs de caramel líquid

1 litre de llet descremada (la recepta original portava 500 ml de nata i 500 de llet)

1 sobre de quallada

1 raig de Baileys

Preparació:

Amb la TMX:

Trituram les galetes durant uns segons a velocitat 10.
Afegim tots els ingredients a la TMX i programam 9 minuts, 100ºC a velocitat 4.
Distribuïm la mescla en recipients i la deixam quallar dins la gelera durant un parell d’hores.
Abans de servir decoram al nostre gust.

Preparació convencional:

Esmicolam les galetes en bocins ben petits.
Preparam una tassa amb una mica de llet per dissoldre el sobre de quallada.
Posam a bullir la resta de la llet, el sucre, el caramel líquid, les galetes i el raig de Baileys. Anam remenant fins que quedi tot ben integrat.
Afegim el sobre de quallada dissolta i l’anam remenant fins que bulli durant dos o tres minuts.
Distribuïm la mescla en recipients i la deixam a la gelera durant unes hores.
Abans de servir decorar al nostre gust.

Pastissets de formatge i mel

2011-06-30T07:23:00.000+02:00

L’Alba i l’Ingrid de Film & Food ens han proposat aquest mes fer una recepta grega. A més de preparar la recepta també ens han fet endevinar un ingredient secret que havíem de mencionar o utilitzar a la recepta d’avui.

Pel que fa a la recepta vaig decidir molt ràpid quina fer: uns pastissets de pasta filo amb formatge i mel que vaig veure al llibre de Viatges de Jamie Oliver. Des del dia que vaig descobrir aquesta recepta la tenia a la carpeta de pendents però mai trobava el moment de fer-la, així que aquest repte ha estat l’excusa perfecta. Aquests pastissets són molt senzills de fer, ràpids i el millor de tot: són boníssims, fins i tot, més del que m’esperava.

La recepta porta formatge feta que és típic grec. Si no ens agrada aquest formatge en podríem utilitzar un altre, per exemple, mozzarella.

Pel que fa a l’endevinalla havíem de descobrir el fruit de l’arbre que simbolitza a Dionís, déu grec del vi. Doncs, bé, a més de les parres i l’heura, la figuera és un símbol d’aquest déu. Per tant, l’ingredient secret que ens demanaven era la figa. Jo no n’he trobat per fer la recepta però per fer la foto he utilizat uns tovallons de paper amb figues pintades, suposo que servirà!!

Anem a la recepta!

Ingredients:

Làmines de pasta filo o brick

Formatge feta

Oli d’oliva

Mel

Orenga

Sèsam

Preparació:

Extenem les làmines de pasta filo. A damunt d’una làmina hi posam un poc d’oli i orenga i a sobre d’aquesta làmina n’hi posam una altra.
Al damunt d’aquestes dues làmines que hem ajuntat hi posam un quadradet de formatge feta (si volem també el podem mesclar amb un poc d’oli i orenga) –si volem utilitzar un altre tipus de formatge feim el mateix: posar el quadrat de formatge al mig de la làmina de pasta filo.
Tancam la pasta amb el formatge a dins com si estiguéssim fent un paquet.
Enfornam els pastissets a 200ºC fins que quedin ben daurats.
Una vegada defora del forn posam a sobre dels pastissets un poc de mel i unes llavors de sèsam.

Mini Pavloves de crema

2011-06-26T14:58:00.000+02:00

Whole Kitchen en la seva proposta per al mes de juny ens proposa preparar tot un clàssic de la rebosteria: una Pavlova.

Una Pavlova és un pastís que va ser creat amb honor a la ballarina russa Anna Pavlova perquè recorda el tutú de les ballarines. Fa uns mesos vaig preparar aquest pastís quan va començar la temporada de les maduixes (pitjau aquí per veure-la). Aquest mes Whole Kitchen ens proposava fer una Pavlova i vaig decidir fer mini-pavloves farcides de crema.

L’ingredient essencial de la Pavlova és la merenga de la base que és cruixent perquè s’ha fet al forn. Per fer aquesta versió he modificat un poc la recepta que vaig utilitzar per fer la merenga la vegada anterior i la veritat és que crec que el resultat ha estat millor. Aquesta vegada he quedat ben satisfeta; crec que després d’haver trobat el truc per fer la merenga sense enfornar he trobat la recepta per fer-la cruixent al forn.

Anem a la recepta!

Ingredients:

Merenga:

4 blancs d’ou

250 grs de sucre glacé

2 Cullerades de Maizena

1 Cullerada de cremor tàrtar

Crema:

100 grs de sucre

500 grs de llet

50 grs de maizena

3 ous

1 cullerada d’essència de vainilla

Preparació:

Primer de tot feim la crema pastissera. Jo la vaig fer amb la TMX posant tots els ingredients a la màquina i programant 7 minuts, 90ºC, velocitat 4. Una vegada feta la crema la deixam refredar.
Per fer la merenga vaig utiltizar les varetes elèctriques que em van millor que la TMX per pujar els blancs d’ou a punt de neu ben fort. Anam pujant els blancs dels ous amb les varetes i quan comencin a pujar un poc afegim el cremor tàrtar.
Després afegim la maizena i el sucre glacé cullerada a cullerada, molt lentament per evitar que els blancs es baixin.
Continuam batent amb les varetes fins que quedin ben pujats a punt de neu fort.
Encalentim el forn a 180ºC.
Posam la merenga dins una mànega pastissera i dibuixam uns cercles de merenga a damunt paper de forn. Jo n’he fet quatre de petites.
Baixam la temperatura del forn a 150ºC i enfornam durant 30 minuts les pavloves. Una vegada passat aquest temps apagam el forn i deixam els pastissets a dins 30 minuts més.
Una vegada que hagin refredat els farcim amb la crema pastissera i els decoram al gust, per exemple amb canyella i unes maduixes.

Coca de Sant Joan

2011-06-23T00:00:00.000+02:00

Avui és la Nit de Sant Joan, una de les més curtes de l'any degut a la proximitat del solstici d’estiu. Per celebrar aquesta nit a Catalunya és tradició fer una de les coques més populars que hi ha: la Coca de Sant Joan.

Mai havia fet aquesta Coca però aquest any m’he animat ja que és el repte que ens han proposat a Memòries d’una cuinera les meves dues germanes preferides de la blocosfera gastronòmica (la Judith i la Mònica).

Vaig dubtar bastant a l’hora d’elegir quina recepta seguir. Primer vaig pensar que faria una adaptació del Tortell de Reis, però després vaig veure als Fogons de la Bordeta una recepta de brioix que em va convèncer, així que vaig decidir seguir la seva recepta.

Això no obstant, poques vegades segueixo una recepta al peu de lletra (encara que en tema de masses ho hauria de fer). Així que mentre estava preparant la massa vaig pensar afegir canyella a la massa i una copeta d’anís. Vaig afegir l’anís i, evidentment, se’m va descompensar un poc la proporció líquid-sòlid de la massa, així que vaig haver d’afegir farina a ull fins que em va quedar una massa amb la textura que volia. Després d’això tenia els meus dubtes que la massa sortís bé, però la veritat és que va sortir perfecte, va pujar com tocava i va quedar boníssima.

Finalment, per tenir content als de casa vaig decorar una part de la Coca amb fruita confitada i a l’altra hi vaig posar unes perletes de xocolata, així tots vàrem quedar satisfets amb la Coca.

Abans d’anar a la recepta, us recomano veure les indicacions que ens donen el Xavi i la Sandra per fer la massa seguint el mètode Bertinet, jo tenc pendent fer la massa així, però aquesta vegada ho he fet amb la Thermomix. Finalment, ja que parlam del seu bloc vull aprofitar per donar l’enhorabona a la Sandra, historiadora de l’art, que ahir va acabar magisteri d’educació especial! Felicitats!!! ;DDDD

Ingredients:

500 grs de farina de força (més un poc més que haurem d'afegir si posam anís a la massa)

14 grs de llevat fresc

255 grs de llet

57 grs de mantega

42 grs de sucre

5 grs de sal

2 ous
Anís
Canyella

Preparació:

1. Mesclam el llevat amb la farina de força.

2. Anam afegint tots els ingredients excepte la llet.

3. Quan estiguin tots els ingredients mesclats encalentim un poc la llet i l’afegim poc a poc a la massa. Ho mesclam tot bé. Com he dit abans, jo ho vaig fer amb la TMX programant velocitat espiga uns 8 minuts aproximadament, fins que vaig trobar que la massa tenia la textura adequada.

4. Retiram la massa i la deixam reposar durant una hora aproximadament tapada amb un pedaç perquè llevi.

5. Passat aquest temps estiram la massa i li donam forma. Tornam a deixar reposar tapada unes dues hores aproximadament fins que dupliqui el seu volum.

6. Una vegada que hagi fermentat la massa la pinzellam amb ou batut i distribuïm la fruita confitada, la xocolata i el sucre.

7. Enfornam uns 20 minuts aproximadament a 180ºC fins que la coca torni daurada.

Bastil·la

2011-06-18T22:57:00.000+02:00

Whole Kitchen en la seva proposta Salada per al mes de juny ens convida a preparar un clàssic de la cuina marroquí: Pastela Moruna

La pastela, bastilla, pastilla o en àrab bastil.la بسطيلة és una especialitat de la cuina àrab que es sol oferir com a plat de festa a les noces i festes.

És tracta d’un pastís fet amb pasta filo o brick i farcit de pollastre (o peix), ceba, fruits secs i herbes aromàtiques.

No és un plat exactament salat perquè duu canyella i sucre glacé que li aporta un gust dolç.

Aquest plat no l’havia ni provat ni fet mai i la veritat és que m’ha agradat molt. És senzill de fer i la combinació amb el toc de canyella m’ha agradat molt.

Anem a la recepta, no posaré les quantitats perquè ho he anat fent a ull:

Ingredients:

Fulls de pasta filo o brick

Piteres de pollastre

Ceba

All

Oli

Ametlles

Avellanes

Julivert

Mescla de diferents pebres

Vi per cuinar (també podríem utilitzar conyac o un altre tipus de licor)

Xarop d’auró

Sal

Sucre glacé

Canyella

Preparació:

Tallam la ceba i la sofregim juntament amb l’all fins que agafi color daurat.
Afegim el pollastre tallat en daus, el vi per cuinar, la sal, la mescla de diferents pebres, el julivert, els fruits secs (avellanes i ametlles) i el xarop d’auró. Ho deixam al foc fins que el pollastre estigui ben cuit.
Amb la picadora trituram el pollastre fins que quedi bastant fi (jo ho he fet amb la thermomix, programant només uns segons a velocitat 5-7 perquè no volia que el pollastre quedàs excessivament esmicolat)
Agafam dos fulls de pasta filo i els juntam entre ells amb un poc d’oli o mantega. Distribuïm la carn a dins i amb la pasta feim un paquet. Jo he doblegat la pasta cap amunt i l’he aguantada amb dos escuradents.
Si volem podem pinzellar la pasta filo amb ou o mantega abans d’enfornar-la.
Deixam els pastissets al forn durant uns 10-15 minuts a 200ºC fins que quedin daurats.
Llevam els escuradents del paquets i posam sucre glacé i canyella al damunt.

Amanida marinera de pasta

2011-06-15T07:15:00.000+02:00

Crec que cada dia 15, començ dient el mateix. Però és que és veritat, el temps passa volant i ja tornam a ser dia 15!! Aquest mes de juny els nois de la Recepta dels 15 ens han proposat un tema molt estiuenc: amanides.

No importa dir que les amanides són un dels plats més versàtils i fàcils de fer que hi ha. Amb un poc d’imaginació i uns bons ingredients podem obtenir un resultat espectacular.

Quan vaig veure que la proposta era fer una amanida, vaig decidir ben ràpid que la faria de pasta. Aquesta vegada he provat de fer una presentació diferent del plat. Fa temps vaig veure a una llibreria un llibre de cuina que tenia a la portada un timbalet de pasta. No sé com estava feta la recepta però si que em va quedar ben gravada la idea de fer un timbal amb pasta de colors. Així, que avui recuperant aquesta idea he preparat una amanida de pasta marinera per a la cita dels 15.

Ingredients:

Spaghettis de colors (jo he muntat el timbalet amb dues trenes una damunt l’altra. Cada trena està feta amb nou spaghettis, tres de cada color)

Gambes

Bastonets de surimi

Pinya

Salsa cocktail (per fer 400 grs de salsa):

240 grs d’oli d’oliva

2 vermells d’ou

65 grs de ketchup

5 grs de salsa Perrins

10 grs de conyac

15 grs de nata líquida

5 gotes de Tabasco

50 grs de suc de taronja natural

5 grs de sal

25 grs de mostassa de Dijon

un puntet de pebre bo

Per fer la salsa simplement hem de mesclar amb el turmix o amb la TMX tots els ingredients excepte l’oli fins que quedin ben mesclats, i després anam afegint l’oli poc a poc mentre continuam triturant-ho tot.

Preparació del plat:

Preparam les gambes i els bastonets de surimi. Els tallam en bocins petits.
Hi afegim els bocins de pinya i la salsa cocktail i ho mesclam tot.
Bullim els spaguettis i els deixam refredar un poc. Després anam fent les trenes i les posam a dins un ar d’emplatar perquè agafin la forma cilíndrica.
Distribuim a dins la mescla de gambes, pinya, surimi i salsa cocktail.

Mostra de Cuina Balear: Gató amb gelat d'ametlla

2011-06-13T08:00:00.000+02:00

Actualment està molt de moda això dels reptes culinaris. Una de les persones a la que més li agraden els reptes és, sense cap tipus de dubte, el Manu de Cocinando con Catman.

Un dia que havia publicat una recepta – repte li vaig deixar un comentari on li deia que això dels reptes li agradava molt i que es reptava amb tothom. La seva resposta va ser: no, amb tothom no, amb tu encara no he fet cap repte. En feim un?? Òbviament, no vaig poder dir que no i aquí ens teniu.

Quan pensàvem quin repte fer, vàrem decidir ràpidament fer-ne un de cuina de les Illes. Ja que els dos som d’aquí ens va semblar que era el millor repte que podíem fer. Imagino que gairebé tots els que llegiu Bon Tiberi coneixeu el bloc del Manu, si no és així us recomano que aneu a fer-li una visita urgent. Té moltíssimes receptes bones, interessants i amb un estil propi. A més, darrerament s’ha llançat amb el tema de les galetes decorades i amb els pastissos decorats amb fondant i no escatima explicacions ni consells quan ens explica com fer-los; així que anau a veure aquesta meravella de pastissos decorats que fa.

De moment, ens hem proposat fer un parell de reptes més. Per això, si us fa ganes aprendre alguna recepta típica de les illes us convidam a fer-la amb nosaltres. Si voleu ens podeu escriure a mi o al Manu i us direm la recepta que hem decidit fer pel pròxim mes. Només us avançaré que és una recepta molt bona, senzilla de fer i molt estiuenca.

Anem a la recepta d’avui. Un dels postres típics de Mallorca és el gató amb gelat d’ametlles. Així, que ens va semblar una bona proposta per començar la nostra particular Mostra de Cuina Balear.

GATÓ:

Ingredients:

200 grs de sucre

200 grs d’ametlles

6 ous

Una cullerada de canyella

La pell d’una llimona

6 ous

40 grs de farina de rebosteria

Preparació:

Trituram les ametlles
Mesclam els vermells dels ous amb el sucre. Jo ho he fet amb la TMX programant 6 minuts a velocitat 3 ½.
Afegim a la mescla dels vermells la canyella, la pell de la llimona triturada i la farina.
Pujam els blancs dels ous a punt de neu amb la TMX o amb les varetes el.lèctriques.
Mesclam les ametlles amb els vermells dels ous, i aquesta mescla amb el blanc dels ous amb moviments suaus.
Distribuïm la mescla en un motlle previament untat amb mantega i enfornam a 180ºC durant uns 20-30 minuts, fins que quedi la superfície daurada i al clavar un escuradents aquest surti net.

GELAT D’AMETLLES:

Per fer aquest gelat he fet una versió que he intentat que fos lleugera, ja que no he utilitzat nata ni tampoc llet condensada.

Ingredients:

200 grs d’ametlles triturades

Canyella

La pell d’una llimona

½ litre de llet

5 cullarades soperes de sucre

Preparació:

Posam una olla al foc amb la llet, les ametlles, la canyella, la pell de la llimona i el sucre.
Ho deixam al foc fins que bulli. Llavors ho llevam del foc i ho deixam refredar.
Una vegada que la mescla ha refredat la ficam al congelador i cada 30 minuts l’anam remenant. Repetim aquesta operació unes quantes vegades.

Muntatge del plat:

Normalment es talla un bocí quadrat de Gató amb una bolla de gelat d’ametlla. Aquesta vegada he intentat fer una presentació diferent. Per això he utilitzat un motlle més gran del que utilitzo normalment i m’ha sortit un gató més baix que de costum. Amb un ar d’emplatar he tallat dos rodons de coca de gató i al mig hi he posat el gelat.

Després de veure la nostra proposta, no importa que us digui que ara heu d'anar a veure el Gató amb gelat d'ametlla del Manu. Pitjau aquí per anar-hi.