divendres, 30 de setembre de 2011

Greixonera d'ous




Aquest mes a Film & Food ens proposaven un repte relacionat amb la pel·lícula Hook. Es tractava de preparar un plat relacionat amb la nostra infantesa i que ens fes recordar el nin que tots tenim dins.
Si hagués de dir quin era el meu plat preferit quan era petita segurament em quedaria amb els macarrons i els canelons que em preparava la meva mare i que encara em tornen boja.
Quan pensava quina recepta prepararia em vaig adonar que tot i que crec que no era el meu plat preferit (per anomenar-ho d’alguna manera) si que hi havia un menjar al que tenc una estima especial: les greixoneres d’ou. És curiós però aquest plat el vaig “redescobrir”  fa relativament poc temps.
Un dia d’aquest hivern passat no sé perquè vaig recordar les  greixoneretes que em feia la meva mare per sopar i la vaig telefonar. “M’hauries de fer un regal” li vaig dir. Quan em va sentir crec que és va espantar un poc i va demanar “què vols?”.  Li vaig explicar que no sabia perquè però que m’havia vengut al cap aquest plat i que si la tenia em faria il·lusió que em donàs la greixonera que ella utilitzava per preparar-lo. Quan vaig anar a casa dels meus pares després de la conversa ja podeu imaginar que hi havia la petita greixonera preparada a damunt la taula de la cuina esperant -me. La vaig dur a casa meva i des de llavors és el meu sopar molts de dies. I no només això, crec que mai li havia dit a la meva mare com m’agradava aquest menjar; i, per tant, ella no ho sabia; però després de la meva confessió alguns dels migdies que menjo amb ella quan arribo a casa seva trobo que m’ha preparat una greixonera igual que la que em feia quan era petita. No us podeu imaginar l’alegria que tenc cada vegada que ho veig!!
Fa poques setmanes quan escurava la greixonera se’m va rompre. Quina pena que em va fer; tenia més de 30 anys!!. Em va saber tant de greu desfer-me del record de la greixonera que la tenc ben guardada a dins un calaix de la cuina però trencada per la meitat.  Li he hagut de cercar una substituta, només espero que em duri tants d’anys com l’anterior!!

Ingredients:
Un ou
Pernil
Formatge
Salsitxes o sobrassada (la meva mare sempre m’hi posava sobrassada, però jo no en tenia)
Sal maldon
Orenga

Preparació:
  1. Untam la greixonera amb oli perquè el menjar no s’aferri.
  2. Anam distribuint els ingredients i al damunt hi posam orenga i sal maldon.
  3. Enfornam a 180ºC uns 15-20 minuts fins que l’ou estigui fet al punt que ens agradi.
  4. Ho treim del forn i ho menjam quan encara és calent.

dimarts, 27 de setembre de 2011

Judith's Cheesecake



Les “rul·leres” tornam a estar de festa; avui és l’aniversari de la nostra Judith i com no podia ser d’altra manera li hem preparat un pastisset per celebrar-ho.
Què podria dir de la Judith què encara no sapigueu? Crec que em vaig quedar enganxada al seu bloc el dia que vaig descobrir els seus pastissets de la pantera rosa, des de llavors em declaro fan incondicional del món de Juju.
Han estat moltes les receptes, històries i els mails rul·leros que ens hem anat enviant. Com podeu imaginar no ens ho podem passar millor!
Per posar-li algun adjectiu simpàtic li solem dir que és la fashion o la més “xic” de les quatres. Però ella és molt més que això; els que la seguiu ja ho sabeu. Amb cada publicació ens transmet moltes coses, és sensible, optimista, és bona persona i es nota, gaudeix amb el que fa i és feliç i aquest sentiment el sap fer arribar a tots els altres.  
Per celebrar aquest dia hem decidit preparar una versió d’uns dels seus pastissos de formatge. Al Bolet els encanten aquests pastissos (personalment sospito que són un poc ratolins!) així que crec que li farà gràcia veure una versió d’un dels seus pastís: el Judith’s Cheesecake.
Quan feia el pastís dubtava si afegir-hi xocolata o donar-li un toc de llima, però com que al Bolet sempre tenen llimes a punt vaig pensar que la Judith’s Cheesecake feta a Bon Tiberi havia de portar suc de llima.
Moltíssimes felicitats, Judith! Espero que aquest any estigui ple de coses bones, perquè t’ho mereixes!!! Va, bufa l’espelma!!!

Ingredients:
125 grs de sucre morè
125 grs de nata líquida
1 iogurt grec
1 iogurt de llimona
300 grs de mascarpone
6 ous
El suc de 2 llimes
Fruits vermells i xocolata per decorar

Preparació:
  1. Pujam els blancs dels ous a punt de neu.
  2. A part mesclam els vermells dels ous, el sucre, la nata, el mascarpone, els iogurts i els sucs de les llimes. Ho mesclam tot fins que quedi tot ben integrat i no quedin grums.
  3. Afegim aquesta mescla al blanc dels ous i ho anam mesclant.
  4. Distribuïm la mescla dins un motlle prèviament untat amb mantega (jo vaig utilitzar uns motlles individuals)
  5. Enfornam a 180ºC i deixam el pastís al forn fins que quan hi clavem un escuradents aquest surti net.
  6. Deixam refredar el pastís a la gelera unes hores.
  7. Desmotllam i servim acompanyat amb xocolata i fruits vermells.

diumenge, 25 de setembre de 2011

Crumble de nous i xocolata



Whole Kitchen en la seva proposta dolça per al mes de setembre ens convida a preparar un clàssic britànic: un crumble.
Un crumble és un pastís fet al forn amb fruites i una massa de farina, mantega i sucre. Se sol menjar calent acompanyat de gelat o natilles. Segons la wikipèdia el seu origen es troba al racionament d’aliments que hi va haver al Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial.
Com que fa relativament poc que havia fet i publicat al bloc un crumble de melicotó aquesta vegada vaig decidir fer-lo un poc diferent i vaig utilitzar sucre morè, nous i xocolata.
Aquest pastís és una petita bomba, però un dia a l’any crec que ens podem permetre aquest petit luxe, no??

Ingredients:
60 grs de mantega
80 grs de farina
80 grs de sucre moré
50 grs de civada
Nous
Perles de xocolata

Preparació :
  1. Amb la mà mesclam la mantega, la farina, el sucre i la civada. Ens ha de quedar una massa amb una textura arenosa.
  2. Afegim els bocins de nous i les perles de xocolata.
  3. Distribuïm la massa dins els recipients. Jo vaig utilitzar uns motlles individuals de silicona.
  4. Ho enfornam a 180ºC. El temps del forn depèn de la mida del motlle; en el meu cas vaig necessitar uns 15 minuts.
  5. El crumble s’ha de menjar calent. Per servir-ho ho vaig acompanyar de xocolata i uns fruits vermells.

dijous, 22 de setembre de 2011

Pollo Tonnato




Aquest mes a Memòries d’una Cuinera la Judith i la Moni ens han proposat preparar un plat de mar i muntanya.
Aquesta vegada he fet de les meves per preparar la recepta. Si hagués de triar una combinació de carn i peix típica em quedaria sense cap tipus de dubte amb els calamars farcits de carn. No en sol menjar molt sovint però m’encanten!! De fet, si alguna vegada anam a algun restaurant de menjar mallorquí i n’hi ha a la carta sempre els demano.
La veritat és que el més fàcil hauria estat intentar preparar uns calamars. Però quan vaig llegir la proposta el meu cap va començar a donar voltes a una recepta italiana que feia molt de temps que havia vist i que mai havia tastat: vitello tonnato. És a dir, carn de vedella amb salsa de tonyina. Vaig cercar moltes receptes, però cap m’acabava de convèncer. Al final he canviat tant totes les receptes que tenia que no queda res de la proposta original. Per canviar coses, fins i tot he canviat el tipus de carn: he utilitzat pollastre. Pel que fa a la salsa hi havia receptes amb maionesa però tampoc no m’acabaven de fer el pes, així que vaig anar fent una salsa al meu estil.
Quan ho estava preparant anava pensant que estava “assassinant” una recepta i que no podria sortir gaire cosa d’un invent com el que estava fent.
Això no obstant, quan la cuina va començar a agafar oloreta a menjar vaig pensar que potser podria sortir un plat bo i no em vaig equivocar: va sortir boníssim!!
La carn de pollastre va sortir ben humida i la salsa de tonyina li donava un gustet molt peculiar que em va encantar.
Crec que ara ja serà difícil que provi de fer la recepta “original”. Ara bé, la pròxima vegada que vagi a un restaurant italià, si en tenen, demanaré un vitello tonnato que no es digui que no l’he provat mai!!

Ingredients:
Piteres de pollastre
Una ceba
Vi blanc
Anxoves (una llauna petita de 6 aproximadament)
Llaunes de tonyina (jo en vaig utilitzar dues però això depen de la quantitat de salsa que volguem fer)
Tàperes
Pebre bo
Sal
Oli

Preparació:
  1. A una paella posam un raig d’oli, la ceba tallada a bocins, les piteres de pollastre, el pebre, un poc de sal i les anxoves. Afegim el vi blanc fins que les piteres quedin cobertes i les anam fent a foc mitjà.
  2. Si quan estiguin fetes les piteres veim que el suc de la cocció encara està molt líquid, retiram les piteres i deixam la paella amb els ingredients un parell de minuts més fins que s’hagi reduït un poc.
  3. Amb el turmix trituram el líquid de la cocció amb les llaunes de tonyina i un parell de tàperes. Si veim que la salsa queda massa densa li afegim un poc de nata o llet (jo hi vaig afegir un poc de llet fins que va quedar amb la textura que volia)
  4. Distribuïm la salsa per damunt la carn i la deixam a la gelera un parell d’hores. El plat  millora si es deixa reposar d’un dia per l’altre.

Nota: quan posem sal a la carn n’hem de posar molt poca perquè les anxoves són molt salades. Val més posar poca sal i afegir-ne un poc al final que posar-ne massa i que el plat ens quedi salat.

diumenge, 18 de setembre de 2011

Roller pizza



Whole Kitchen en la seva proposta salada per al mes de Setembre ens convida a preparar un clàssic de la gastronomia italiana: una pizza.

Bàsicament menjam perquè és una necessitat per al cos humà. Però menjar implica molt més que això. Quan hi ha algun esdeveniment importat a celebrar normalment ho feim amb una reunió on el menjar sempre hi és present.
Als qui ens agrada cuinar sabem la il.lusió i l’amor que hi posam cada vegada que volem fer alguna cosa especial, quan volem tenir un detall amb algú a qui estimam. No importa que ens compliquem molt, basta fer aquell plat senzill que sabem que li agradarà, encara que sigui una truita amb patates o unes simples magdalenes. La cara d’alegria de la persona que ho reb ja ens omple de satisfacció i el petit esforç que hem fet a la cuina és veu més que recompensat. Com que a mi m’agrada molt fer aquestes coses, no us podeu imaginar la cara que em va quedar quan vaig veure les entrades que ahir a les 12 de la nit varen fer les meves estimades ruleres (la Judith, la Moni i la Sandra). Quan vaig veure que em dedicaven l’entrada, que havien fet una cosa pensant amb mi i la foto que havien fet amb una espelmeta, em varen fer emocionar i molt. Avui gràcies a elles m’he aixecat moolt contenta i, tot s’ha de dir, amb els ulls un poc inflats. Gràcies guapes!!!

Seguint amb aquesta idea de fer coses per intentar passar una estona agradable al voltant de la taula, quan vaig llegir que la proposta d’aquest mes de Whole Kitchen era fer una pizza, vaig pensar que faria una Roller-pizza.
Realment, no és una versió innovadora de la pizza però si que és una manera original de presentar-la i és molt adient per quan tenim un sopar informal a casa, per exemple, quan hi ha un partit de futbol.
Podem fer la pizza amb el farciment que més ens agradi i ens estalviam el tràmit de tallar-la. Basta treure una palangana ben carregada de bocins de roller pizza i segur que tothom queda ben content.

Per fer aquesta pizza he seguit la recepta de la massa que ja hi ha al bloc, que, segons la meva opinió, és un èxit assegurat quan es fa.

Per veure la recepta de la massa, pitjau aquí

Farciment:
En aquest cas, el farciment no és molt original, però sí que és del que més agrada a casa: pernil, tomàtiga, mozzarella, orenga i ruca.

Preparació:
  1. Feim la massa de la pizza i l’estiram amb un corró donant-li forma rectangular.
  2. Distribuïm el farciment al damunt deixant un dit a cada costat per poder enrotllar la massa fàcilment i que el farciment no surti.
  3. Anam enrotllant la massa com si fos un braç de gitano.
  4. Amb un ganivet tallam porcions d’uns dos dits de amplària i els anam posant a damunt la palangana del forn. Si s’han deformat amb el tall li donam forma rodona amb les mans.
  5. Posam un poc d'orenga a damunt cada porció de pizza i enfornam a 220ºC fins que vegem que quedi ben dauradeta.

dijous, 15 de setembre de 2011

Escabetx de xampinyons



Torna a ser dia 15 i com cada mes hi ha una cita gastronòmica imprescindible a la blocosfera: la recepta dels 15 capitanejada pel Xavi i la Sandra dels Fogons de la Bordeta.
Aquest mes la proposta ha estat preparar un escabetx. No us podeu imaginar la cara que em va quedar quan vaig llegir la proposta. Primer, l’escabetx no m’agrada gaire i segon, no sabia ni per on començar; això no obstant, el que tenia clar és que havia de participar .
Així, doncs, vaig posar les neurones en funcionament per saber de què podia fer l’escabetx. Crec que vaig passar per totes les opcions possibles : escabetx de verdures, de musclos, de gambes, de pollastre, fins i tot, vaig pensar utilitzar alguna fruita, però cap opció m’acabava de convèncer. Al final l’opció que em va semblar més factible va ser un escabetx de bolets, encara que també vaig donar voltes a totes les opcions: una mescla de bolets, xampinyons amb verdures, bolets amb gambes, només xampinyons...Al final vaig decidir preparar un escabetx de xampinyons. Per fer-lo vaig fer servir la recepta de “El invitado de invierno” seguint els passos per utilitzar la TMX però adaptant  la recepta al meu gust.
El resultat? He descobert que l’escabetx m’agrada, almenys aquest de xampinyons que ha sortit boníssim.
Avui la proposta del 15 coincideix amb l’aniversari del seu amfitrió: el Xavi, el nostre vegetarià preferit. Així que des d’aquí li enviam un bon parell d’estirades d’orelles d'aquestes ben fortes!! Moltes felicitats,  "Xarvly"!! :DDD



Ingredients:
½ kg de xampinyons tallats en làmines
2 cebes blanques
3 alls
175 ml de vinagre de poma (com que a mi no m’agrada gaire el vinagre, utilitzo aquest que trobo que té un gust més fluix)
200 ml de vi blanc
150 ml d’aigua
400 ml d’oli d’oliva
Pebre negre
Sal
Julivert
Pinyons

Preparació:
  1. Es posen les cebes i els alls a la TMX i es trituren uns segons a velocitat 5.
  2. S’hi afegeix un poc d’oli i programam 9 minuts, 100ºC, velocitat cullera.
  3. A continuació afegim el vinagre i deixam reduir-lo; per això, programam 15 minuts, temperatura varoma, velocitat cullera.
  4. Afegim el vi blanc i l’aigua i tornam a deixar que redueixi el líquid. 10 minuts, temperatura Varoma, velocitat cullera.
  5. Incorporam els xampinyons, els pinyons, els condiments i la resta de l’oli. Posam la papallona a la TMX i programam 25 minuts, temperatura Varoma, velocitat Cullera.
  6. Ho deixam refredar i ho guardam a la gelera uns 2-3 dies. Passats aquests dies estirà a punt per menjar i, us puc assegurar, que, tot i no agradar-me el gust de vinagre ni l’escabetx, aquest és molt, molt bo!!

dimarts, 13 de setembre de 2011

Albergínies farcides




Aquest mes ens toca preparar una nova recepta de les Illes tal i com fa un parell de mesos venim fent amb el Manu de Cocinando con Catman i altres companys bloggers. La proposta d’aquest mes ha estat preparar unes albergínies farcides.

Les albergínies farcides són un plat típic mallorquí, tot i que crec que cada casa té la seva versió particular de la recepta. Mai he vist dues versions iguals fetes per diferents persones: uns fan un sofregit amb el farciment de l’albergínia, altres posen formatge a damunt de les albergínies, altres només salsa de tomàtiga, altres fan una beixamel…Com podeu veure hi ha versions per a tots els gustos!
Si hagués de dir quin és el plat preferit del meu pare segurament diria que són les albergínies farcides que prepara la meva mare. A mi sempre m’ha agradat molt menjar-ne i a més, em crida moltíssim l’atenció el color de l’albergínia. Sempre m’ha agradat mirar els estants de fruites i verdures, i no deixa de sorprendre’m veure quants de colors diferents poden néixer de la terra. Les albergínies sempre m’han semblat molt originals, amb la seva pell tan fosca i la carn tan blanca. No crec que sigui un adjectiu gaire correcte per una verdura però em semblen, com ho diria?, molt “elegants”!
Per preparar la recepta d’avui he seguit les indicacions de la meva mare. Encara que he canviat la carn picada mesclada (de vedella i de porc) que ella fa servir per carn de pollastre. Aquestes albergínies han sortit molt bones, però encara no m’han sortit tan bones com les que prepara ella. Ho hauré de seguir intentant!

Ingredients:
2 albergínies
250 grs de carn picada de pollastre
3 Cullerades de tomàtiga triturada
50 grs de ceba
1 all
Oli
Nou moscada
Sal
Herbes aromàtiques (orenga, julivert)
Pa ratllat o galeta picada

Preparació:
  1. Tallam les albergínies longitudinalment per la meitat i les posam dins una olla al foc perquè la polpa torni fluixa i sigui més fàcil buidar-les. Amb un parell de minuts de calentor ja bastarà perquè es puguin buidar sense esforç.
  2. Amb una cullera les anam buidant i reservam l’interior de l’albergínia.
  3. Mesclam tots els ingredients amb la polpa de l’albergínia. Jo ho vaig fer amb la TMX, triturant uns segons fins que va quedar tot ben mesclat. Podem picar-ho i mesclar-ho amb una trituradora.
  4. Distribuïm la mescla dins la pell de les albergínies.
  5. A damunt cada albergínia posam pa ratllat, orenga i uns talls de tomàtiga.
  6. Col·locam les albergínies dins una palangana de forn i a damunt cada una hi posam un raig d’oli.
  7. Enfornam a 180ºC fins que les albergínies estiguin ben fetes. Aproximadament, uns 30 minuts encara que això depèn de cada forn.

El pròxim mes el Manu i jo ens hem proposat preparar unes sopes mallorquines. Hem pensat publicar-ho el segon dilluns d’octubre (o sigui, dia 10 d’octubre). Us apuntau al nostre repte?

dijous, 8 de setembre de 2011

Greixonera



La greixonera  és un pastís típic eivissenc que té dues característiques fonamentals: el recipient que s’utiliza i ser una recepta d’aprofitament.
Per fer aquest pastís s’utilitza una greixonera de fang, ara bé si no en tenim també podem utilitzar qualsevol recipient apte per al forn. Per fer la greixonera s’utilitzen restes d’ensaïmada que comencin a quedar fortes, ja que així poden absorbir millor la resta d’ingredients. Això no obstant, també es pot fer servir qualsevol resta de coca, bescuits, brioixios o magdalenes que es comencin a passar.
La textura del pastís és molt semblant a la d’un púdding.
La seva preparació no pot ser més ràpida i senzilla; preparar-lo com a molt pot dur-nos 5 minuts de feina. Ara ja no tenim excusa per no aprofitar les restes de pastissos!



Ingredients:
Ensaïmades del dia anterior (aproximadament unes 4).
6 ous
200 grs de sucre
1 litre de llet
Canyella
Un poc de vi dolç o d’anís (jo vaig utilitzar anís)
Pell de llimona

Preparació:
  1. Encalentim la llet amb la pell de la llimona i la canyella. Retiram la pell de llimona.
  2. Afegim els ous, el sucre i l’anís (o vi dolç) i ho mesclam tot fins que quedi tot perfectament integrat.
  3. Amb les mans anam tallant els bocins de ensaïmada i els anam incorporant a la mescla anterior.
  4. Untam la greixonera amb mantega i hi anam distribuint la mescla. Si volem al damunt hi podem posar canyella.
  5.  Posam la greixonera al forn a 180ºC durant uns 30-40 minuts. Fins que al clavar  un escuradents aquest surti net. És important no passar-nos de temps perquè llavors el pastís podria quedar sec. Una altra alternativa es coure el pastís al bany maria a 150ºC durant una hora i mitja aproximadament. Jo no ho vaig fer al bany maria i va quedar una greixonera boníssima i ben humida.

diumenge, 4 de setembre de 2011

Magdalenes de Cola Cao



Sempre m’ha agradat molt el mes de setembre. Quan era petita volia dir tornar a l’escola, començar un nou curs, estrenar llibres i quaderns. Ara ja no vol dir el mateix, però és un mes que sempre implica tornar a la rutina. Tot i que fa setmanes que vaig tenir unes curtes vacances, a l’agost he tengut un poc aturat el bloc. Ara és moment de tornar a la rutina i de tornar a encendre un poc més els fogons de Bon Tiberi.
Fa temps vaig veure una recepta de Magdalenes de Nesquick a Velocidad Cuchara i vaig pensar que les hauria de fer. Fa pocs mesos a Cocinando con Neus vaig tornar a veure aquestes magdalenes aquesta vegada de Cola - Cao i vaig decidir que ja no podia esperar més a fer-les. A casa, tot i que jo soc de llet i cereals, el Cola – Cao és un producte de primera necessitat. Hem arribat a anar al supermercat corrent o a la tenda 24 hores (encara que ens estafin amb el preu) per tal d’aconseguir un pot de Cola Cao.
Per fer les magdalenes he seguit la recepta de la Neus i els consells de la Su de Webos Fritos. Realment, fer unes magdalenes bones no té cap secret, però que et surtin altes ja és una altra història. Seguint els consells de la Su l’èxit està assegurat.
El resultat d’aquestes magdalenes?? A casa m’han dit que són les millors magdalenes que he fet mai. Suposo que aviat es convertiran en un clàssic de casa nostra.
Anem a la recepta!!



Ingredients (surten unes 10 magdalenes, encara que això depèn del motlle que utilitzem)
100 grs de farina
100 grs de Cola Cao
2 ous
65 grs de sucre
40 grs de mantega
40 grs d’oli
50 grs de llet
½ sobre de llevat (tipus Royal)

Preparació amb TMX:
  1. Mesclam els ous i el sucre 3 minuts, 37ºC, velocitat 5.
  2. Tornam a programar 3 minuts més, velocitat 5, aquesta vegada sense temperatura.
  3. Afegim l’oli, la llet i la mantega. Mesclam durant 15 segons a velocitat 5.
  4. A continuació afegim la farina, el llevat i el Cola Cao. Programam 8 segons a velocitat 6.
  5. Distribuïm la mescla dins motlles per a magdalenes omplint-los fins que quedi un dit perquè quedin totalment plens. Jo vaig utilitzar uns motlles de silicona que vaig posar a dins uns recipients d’alumini per evitar que les magdalenes es deformassin. També podríem utilitzar motlles de paper i posar-los dins motlles de silicona.
  6. Deixam reposar els motlles amb la massa dins la gelera durant 30 minuts com a mínim.
  7. Passat aquest temps encalentim el forn a 250ºC.
  8. A damunt la superfície de cada magdalena posam una culleradeta de sucre.
  9. Baixam la temperatura del forn a 220ºC i hi posam les magdalenes durant uns 12-14 minuts amb calor a dalt i a baix. Si no en tenim podem utilitzar l’opció ventilador o turbo del forn. El contrast tan alt entre la temperatura de les magdalenes que surten de la gelera i el calor del forn farà que ens surtin altes.

Preparació convencional:
  1. Amb unes varetes el.lèctriques mesclam durant uns 5 minuts el sucre i els ous.
  2. A continuació afegim l’oli, la llet i la mantega i tornam a mesclar amb les varetes un minut aproximadament.
  3. Afegim lentament la farina, el llevat i el Cola Cao i novament mesclam amb les varetes fins que quedi una massa perfectament integrada.
  4. Seguim les passes 5 a 9 de l’apartat anterior.