dimecres, 2 de març de 2011

Pastís de pastanaga i plàtan


La primera vegada que vaig sentir que es feien pastissos de pastanaga em va sonar molt estrany i em va sorprendre molt. Com es pot fer un plat dolç amb una pastanaga?
Quan el vaig provar em va encantar i vaig descobrir tot un univers de pastissos que es poden fer amb ingredients que, en principi, no ens semblen dolços, com ara les pastanagues, els carbassons o les remolatxes.
Així que, oberta la meva curiositat, vaig començar a “investigar” un poc aquests pastissos.  Segons la viquipèdia, la pastanaga s’utilitza per fer pastissos des de l’Edat Mitja, època en que els edulcorants eren cars i poc abundants, mentre que la pastanaga era més fàcil d’aconseguir i sobretot a bon preu. La popularitat d’aquests pastissos va augmentar de manera extraordinària al Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial a causa del racionament d’aliments.
A la dècada dels 60 els pastissos de pastanaga (carrot cake) es varen fer molt famosos a les cafeteries i restaurants d’Estats Units i poc a poc s’han anat fent populars a la resta de països.
A mi és un pastís que em va agradar molt, original, diferent i sobretot fàcil i ràpid de fer. Es pot demanar més??

Anem a la recepta!!

Ingredients:
300 grs de farina de força
Una culleradeta de canyella
20 grs de llevat (tipus Royal)
4 ous
300 grs de sucre moreno
220 grs d’oli de gira-sol
280 grs de pastanaga triturada
50 grs de nous picades
1’5 plàtans
Essència de vainilla

Cobertura:
La podem fer de xocolata blanca:
  • 100 grs de xocolata de cobertura blanca
  • 30 grs de nata líquida
O de xocolata negra:
  • 100 grs de xocolata de cobertura negra
  • 30 grs de nata líquida

Preparació:
  1. Primer de tot mesclarem la farina, la canyella, el llevat i el sucre.
  2. A continuació afegim els ous, l’oli de gira-sol i l’essència de vainilla.
  3. Afegim la pastanaga triturada, les nous i el plàtan xafat. Crec que és millor si no trituram excessivament la pastanaga i les nous, és a dir, que es puguin trobar bocinets petits d’aquests ingredients.
  4. Distribuim la massa dins un motlle i enfornam a 175 ºC uns 40 minuts aproximadament (el temps és orientatiu i depèn del vostre forn)
  5. Quan el pastís estigui fet el desmotllam i feim la cobertura de xocolata. Tant si la feim de xocolata blanca com negra, primer fonem la xocolata i després afegim la nata. Distribuim la cobertura per damunt el pastís.
Nota: segurament ara fareu la pregunta del milió: perquè surt a la fotografia un tassó de llet i la recepta no en porta?? Doncs, perquè necessitava fer una composició d'un bodegó i vaig aprofitar el pastís que tenia fet...i em faltava un element blanc a la foto; per això vaig posar la llet!!
De totes maneres el pastís podria portar llet, sempre i quan guardem la proporció de 220 grs de líquid. És a dir, la recepta porta 220 grs d'oli de gira-sol, però perfectament en podriem posar 170 d'oli i 50 de llet sempre i quan respectem la quantitat líquida de 220 grs.

27 comentaris:

  1. Tinc ganes de provar de fer un pastís de pastanaga, ja fa temps que en vaig veient: la teva recepta m'ha convençut!

    ResponElimina
  2. ¡Me encantan los pasteles de zanahoria, son una delicia y esta receta me encanta!.

    ResponElimina
  3. Que pinta mas deliciosa que tiene.
    A mi de zanahoria y calabaza me encantan.
    Besos

    ResponElimina
  4. con este molde tiene una pinta magnifica me gustan los de zanahoria y con el platano mejor
    peto
    miquel

    ResponElimina
  5. Hola!! Moltes gràcies per les explicacions.. Ara ja en sabem una mica més gràcies a tu. Jo encara no he fet res amb pastanaga, i en tinc moltes ganes, però com se que a casa em diran: amb pastanaga? no sabia com camuflar-ho, amb el plàtan potser els hi faig a veure que diuen.. Una foto espectacular. M'ha agradat tot! Petonets

    ResponElimina
  6. Jo l'he de fer, fa temps q el vull tastar i el teu te molta presencia...

    Petons,

    ResponElimina
  7. Si que es pot demanar més: vull un trosset!!!!

    L'he tastat només de pastanaga, tot i que jo no l'he fet encara, el tinc a pendents perpetuíssims! :(

    Molts petonets.

    ResponElimina
  8. A mi també m'agaden molt els pastissos de pastanaga, encara que soni estrany queden boníssims, oi? Admeten moltes variacions, amb plàtan, nous... jo també hi poso festucs ;)

    ResponElimina
  9. Què bons que són! Jo, com la Mònica, el tinc a pendents! La meva àvia en feia un de boníssim! Aquest teu amb el plàtan té una pinta brutal!
    Petonets guapa!
    Sandra

    ResponElimina
  10. Que bo! m'encanten les postres amb plàtan!

    ResponElimina
  11. Te ha quedado estupendo.
    A mi también me gusta este bizcocho y siempre que lo he llevado a algún sitio, ha sorprendido.
    Besos

    ResponElimina
  12. No he provat mai aquesta combinació. Te la pinta de ser diliciosa.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  13. M´agraden les postres amb plàtan però no he provat mai un pastís de pastanaga...tu pots creure? jo, que tinc un blog de postres...

    ResponElimina
  14. oooooooooooo! tinc unes ganes boges de fer-ne un!!! t'agafo la recepta, ok???? espectacular!!!!!! i jo amb angines i sense poder tragar! buaaaaaaa, petonets bonica

    ResponElimina
  15. EL pastís m'encanta... Però és que la foto és fantàstica... Quina pinta per favorr... Ai, que ara és l'hora de berenar... Haha!
    Petons guapaa!

    ResponElimina
  16. mmm...quina bona pinta! Jo també em vaig sorprendre al veure que d'un ingredient tant poc de postres es pogués fer un pastís!
    Hauré de provar aquest!!

    ResponElimina
  17. A mi també em sonaven extranys els pastissos de pastanaga però un cop el vaig tastar va ser tot un descobriment i m'encanten!
    El teu es veu fantàstic!!

    Molts petonets!!

    ResponElimina
  18. Són un èxit els pastissos de pastanaga!
    Molt i molt bons!
    Ah! i la foto molt bonica!
    Fins aviat.

    ResponElimina
  19. jajaja Paula, m'has fet riure amb això del got de llet, a mi em passa moltes vegades :-) Jo encara no els he provat aquests pastissos de pastanaga però no només no se'm fan estranys, si no que em sembla que han d'estar deliciosos. Fins i tot els trobo bastant lògics i més desprès de tot el que ens expliques. Ara digues als anglesos que facin coca de llardons, a veure quina cara posen :-) jajaja

    un petó ben gros, bonica!

    ResponElimina
  20. M' agradaria provar-lo. Jo no n' he fet mai ni amb pastanaga, carbassa que també n' he vist, i suposo que han de ser molt bons!

    ResponElimina
  21. el probare de fer segur k es molt molt booooooooooooooooo!!!!!!

    ResponElimina
  22. Aquesta fotografia em recorda... bé, deixem ho estar per ara! He tingut com un deja vú! ja-ja-ja

    A mi també em va sorprendre molt la primera vegada que vaig tastar un pastís de pastanaga.. la primera mossega va ser d'esceptiscisme i a la última mossegada em continuava preguntant: "Com pot ser tant bo?

    A casa les pastanagues volen, i poques vegades arriben al forn.. ja saps/sabeu: la meva cunilleta se les debora!
    Una abraçada,
    mglòria

    ResponElimina
  23. Sa coca de pastanaga es de ses meves preferides! ¿has tastat sa des Capuccino? es boníssima.
    M'agrada la teva recepta perque no duu mantega. Pots estar segura que aquesta te la copio!

    ResponElimina
  24. Avui l'hem feta a casa i he decidit posar la teva recepta al meu bloc, és boníssima! Gràcies per compartir la recepta!

    ResponElimina
  25. Encara és en es forn... però la flaire ja se sent per tot es pis! Només que sigui la meitat de bo que la flaire... No en quedarà ni una engruna! Merci per sa recepta.

    Per cert, a falta d'oli de girasol... oliva. Normalment cola!

    Salut!

    ResponElimina