dimecres, 2 de febrer de 2011

Crema catalana



Fa temps vaig llegir, encara que no puc recordar on, que per tenir un bloc fan falta tres coses: ganes, temps i seguidors.
En el meu cas tenc moltes ganes d’aprendre i experimentar noves receptes, sabors i tècniques, i tenc ganes de compartir i aprendre dels altres; pel que fa al temps, en aquest aspecte vaig molt, molt malament. Si posam a una balança les ganes i el temps, crec que aquesta es desequilibraria!! Però hi ha el tercer factor: els seguidors, que fa que la balança es decanti cap a continuar amb el bloc. Quan comences en aquest món creus que a ningú li interessarà el que fas o dius, però poc a poc comença a aparèixer gent que et segueix que deixen (o no) comentaris i companys amb els que compartir les batalletes culinàries.  Així, doncs, les ganes i els companys t’empenyen a seguir dins aquest món amb il·lusions renovades.
Diumenge passat En Manu, de Cocinando con Catman, explicava en el seu post que l’havien guardonat amb el premi “Arte y pico” que és una espècie de premi reconeixement per part d’altres companys de la blocosfera. En Manu, a la seva vegada, havia de premiar a cinc blocs i va donar aquest reconeixement a Bon Tiberi. Així, deia (copiat literalment del seu bloc) “Bon Tiberi, regentado por Paula, se lo merece porque es un blog joven con mucho futuro, porque hace un merengue italiano de lujo, por que es paisana mia y porque comparte mucho y bien. Para nosotros uno de los mejores blogs en catalán!!!”
Si no coneixeu el bloc de’n Manu us recoman que el visiteu, a més, és l’amfitrió del HEMC #51 d’aquest mes, i segur que li farà molta il·lusió que hi participeu.
Fa poc he visitat, la Cuina de l'Eri, un bloc jove , com el nostre, al que li tenc molta simpatia i que també ens ha donat aquest premi!! L Eri diu de nosaltres "si sou curiosos i voleu saber els origens de receptes i ingredients, llegiu els seus posts. Originalitat i èxit garantit si proveu de fer les seves receptes. I no deixeu de fer les seves Galetes de cacauet"

La veritat és que m'ha fet il·lusió aquest premi honorífic, això sempre anima a continuar experimentant a la cuina. Gràcies Manu! Gràcies Eri!!




Continuant amb la cadena del premi; m’agradaria donar tot el meu reconeixement i, per tant, aquest premi simbòlic a:
  1. Gourmenderies, ja sabeu que li tenc un afecte especial a aquest bloc. Què podria dir d’ell? Objectivament és un bloc fantàstic fet amb molta cura i té unes receptes increïbles i uns tutorials molt complets i ben explicats; subjectivament, si m’agrada el bloc encara m’agrada molt més la personeta que hi ha al darrera.
  2. El món de Juju. M’agrada l’estil de la Judith; les seves entrades estan plenes d’optimisme i alegria, i això arriba a tots els que la seguim.
  3. Coses de Llàbiro. És el bloc de la Mònica, la germana de la Judith. També m’agrada el seu estil i les seves receptes...i és que vaja cracks de germanes!!
  4. Pastissets. El bloc de Catieu i Annie, mare i filla, que em té hipnotitzada. A més, han organitzat Els reptes de l’Annie, una fantàstica idea perquè els més petits de la casa entrin a la cuina. El primer repte són unes “Flors de caramel tou”
  5. Per últim, m’és impossible elegir un únic bloc entre tots els que segueixo, a més, em sap greu deixar algú a fora, per això, vull manifestar tot el meu reconeixement cap als companys, per tota la dedicació que posen en els seus blocs i pels coneixements que comparteixen. Aquest premi és per a tots vosaltres!

Uff, m’he allargat més del que volia!! Anem a la recepta d’avui!!
Sempre m’ha agradat molt la crema i la crema catalana és una debilitat que tenc des de sempre. A casa havia fet coses de crema, però només simulacres de crema catalana perquè no tenia bufador.
Fa poc vaig comprar-ne un i òbviament l’havia d’estrenar fent una crema catalana. Vaig comparar les diferents receptes que tenia, però en vaig trobar una de nova de Maduixa de Salseando en la Cocina. Em va parèixer una recepta millor que les que ja tenia, i la vaig provar...boníssima!! La millor que he provat!! Suau i amb una textura fantàstica!! Així, que avui tot el mèrit de la recepta és per la Maduixa, jo només he seguit els seus consells. Si no coneixeu el seu bloc l’heu de visitar obligatòriament, però alerta que hi quedareu enganxats!! Maduixa ens explica la història de la crema catalana de manera molt interessant, llegiu el que ella ens conta d’aquesta recepta perquè val la pena saber-ho.
La recepta la vaig adaptar i fer amb la TMX.



Ingredients (per a 4 racions grosses o 6 de petites)
500 grs de llet sencera (jo no en tenia i la vaig fer amb desnatada, així hi tot va sortir fantàstica –perdona Maduixa!-)
125 grs de sucre
4 vermells d’ou
20 grs de midó o 15 grs de fècula de patata (vaig utilitzar fècula de patata)
Pell de llimona
Canyella en rama
He de dir que les vegades que havia intentat fer un simulacre d’aquesta crema tot i no tenir bufador havia utilitzat farina i el resultat no te comparació amb el que ens dona la fècula de patata.

Preparació amb TMX:
  1. Posam la papallona a la TMX i incorporam la llet, els vermells d’ou, el sucre i la fècula (o midó). Mesclam 15 segons a velocitat 3 ½.
  2. Afegim la pell de llimona i la canyella i programam 11 minuts, 90ºC, velocitat 2.
  3. Acabat el temps comprovam si la mescla ha format escuma a la superfície, si és així, programam 2 minuts, 90ºC, velocitat 2. En cas contrari, programam 2 minuts, velocitat 2, sense temperatura.
  4. Repartim les cremes en els recipients, i distribuïm una quantitat generosa de sucre per damunt i anam cremant amb el bufador.

Preparació sense TMX: (us recoman que llegiu el pas a pas de Salseando en la Cocina)
  1. Bullim la llet amb la llimona i la canyella. Reservarem una petita quantitat per diluir el midó o la fècula.
  2. Separam els vermells i els blancs dels ous. I batem els vermells amb el sucre fins que blanquegin.
  3. Afegim el midó o la fècula que haurem diluit amb la llet freda, ho afegim molt lentament als ous.
  4. Posam aquesta mescla al foc molt suau i removem constantment, segons la Maduixa, ha d’estar al foc uns 40 minuts fins que quedi consistent. Quan agafi aquesta consistència la retiram del foc i, mentre va refredant, la continuam removent una estona per tal d’evitar que la crema se’ns talli.
  5. Distribuim la crema en els recipients, posam sucre a la superfície i cremam amb un bufador.
Segons Maduixa els tres secrets de la crema catalana són: utilitzar midó o fècula de patata, no farina; molt de temps a foc suau i no deixar de remoure.

45 comentaris:

  1. Una recepta de crema catalana com deu mana, potser l'unic postre que m'agrada menjar, aixó si no está massa dolce.
    Muxuak/Petonets

    ResponElimina
  2. PAULA ENOHABUENA POR EL PREMI.Como bien dices en el magnifico post me identifico al 100% con con lo dices. Y el problema tiempo se hace mas grande a la vez que amplias tus nuevos blogs.Supongo que tarde o temprano tendremos que optar por visitar y dejar algunos mensajes de vez en cuando porque el dia a dia es muy costoso.Aunque el placer que da lo supera.Daremos tiempo al tiempo.
    Buena receta para un goloso como yo
    un peto
    miquel

    ResponElimina
  3. Estimada Paula,
    Cada dia ens arribes al cor, però avui amb aquesta crema catalana tant deliciosa que ens presentes.. arribés a toca el postre preferit de la meva àvia! i per tant aquesta crema ens arriba fins a l'ànima!
    Ja et vaig dir que el CatMan habia fet del teu blog una valoració molt acurada, certa i preciosa.
    El que no m'esperava era rebre aquest reconeixement teu. Moltes gràcies, i espero poder omplir moltes més hores de felicitat al vostre costat!
    Algún dia d'aquests, quant trobi un petit racó de temps prou lúcid i ple de tendresa faré les meves nominacions! n'hi ha molts de blocs però molts dels que us segueixo a peu de canó -per lo especial que sou- ja heu estat nominats.
    Una abraçada ben forta! Al·lota cuinera!
    Mglòria

    ResponElimina
  4. Felicitats Paula!!!
    Aquest matí he vist el posr de L'Eri i es magnific...

    La crema catalana, el millor postre que hi ha per a mi... (i no te xocolata, que es la meva preferida...jajaj)

    Un petonet

    ResponElimina
  5. Por supuesto que estas obligadisima a participar en el hemc...jajajajaja
    Mgloria...si me llega otra vez...te lo has ganado por mi parte...!
    Un besote a las dos...beso

    ResponElimina
  6. D'aquest SANT JOSEP (19 març) no passa que faig la crema catalana. M'has fet decidir amb aquestes fotografíes... només espero em quedi tan bé com tú ens mostres! A reveure

    ResponElimina
  7. La veritat és que jo al començament de inicar el bloc també pensava que no tindria seguidors, però mira ara on estic... jejeje Pensava realment que ningú passaria a visitar-me!

    Veig que aquesta crema catalana, tant tu com la maduixa la feu moooolt semblant a la meva (crec que idèntica i tot!), l'únic que no coneixia el mètode de fer-la amb thermomix i el pensoi provar, a veure que tal és el resultat!

    Un petó! :)

    ResponElimina
  8. Cada dia m'agrada més venir a veure, les teves entrades són fantàstiques i les receptes no diguem. La crema catalana és una de les meves postres preferides i a tu t'ha quedat perfecta. Felicitats!!!
    Petonets

    ResponElimina
  9. Felicitats pel premi!!!! I com ens agrada la crema !!!! PETONS GASTRONÓMICS

    ResponElimina
  10. Bon dia Paula, un premi ben merescut, enhorabona!! :)
    D'aquesta crem què en puc dir... me'n puc endur una terrineta per dinar? M'encanta la crema, i amb midó és com la feia la meva àvia, per mi la millor crema que he provat mai!!
    Petonets
    Sandra

    ResponElimina
  11. Paula, no se per on començar carinyet!!! Es que al final entre tots em fareu plorar!!! jajajaja. El teu bloc és fantàstic, i si tens tants seguidors (cada cop més) és per alguna cosa. A més tu ets especial, no només ens treus un somriure amb els teus comentaris, sinó que desprens una alegria que m'encanta, i ets una gran cuinera! Tan es així que ja estic mirant vols cap a Mallorca! jajajajajajaja. Petonets guapa i gràaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaacies!

    ResponElimina
  12. Quan he vist la crema catalana ja m'has conquistat, m'encanta això si, la demano sense cremar...
    Enhorabona pels premis! Tens un bloc fantàstic, sempre tens paraules maques i divertides pels altres, ets un encant.
    I moltíssimes gràcies per pensar en mi, he estat molt contenta.
    Gràcies per tot, sol!
    Petonets.

    ResponElimina
  13. Moltissimes gràcies!!! Ja veuràs que contenta es posarà l'Annie quan ho vegi aquest migdia!!!
    Ets un sol per pensar amb nosaltres i alhora promocionar-nos els reptes. Gràcies, gràcies i mil gràcies....
    M'encanta la recepta d'avui. Jo la crema sempre la menjo feta per la meva mare, amb el midó de tota la vida. Que curiós això de la fècula de patata, no ho havia sentit mai. Maizena, sí, però fècula no. A més em poses la recepta amb la TMX, què més vull. No tinc excusa, per una vegada li faré jo a la meva mare per Sant Josep...
    Molts petonets....

    ResponElimina
  14. Hola Paula!! Quin post i quins comentaris més macos!!! enhorabona per TOT! Crema catalana? Qui diu que no? M'encanta i em menjaria fins que em fes mal. Molts petonets i endavant!!!!

    ResponElimina
  15. Hola guapa tu

    la crema es un clàssic que sempre quedes be, i a més agrada molt,

    mai he fet servir la fècula de patata jo, sempre mídò ..que li canvia la textura, en que es diferencia..?...

    mil petonets Susanna

    ResponElimina
  16. A casa la fem amb maizena i queda molt bé. Amb farina és molt més complicada... A tu t'ha quedat fantàstica i molt ben cremada!

    ResponElimina
  17. hola paula, cada dia m'agraden mes les teves receptes i els teus comentaris, la veritat es que trobo que tens molta rao en tot el que dius i encara que fa temps que no faig cap entrada(estic apuntito de ferne una) cada dia miro a veure que has fet, estic tant de temps visitant blogs que no hem que da temps per la cuina, segueix aixi, m'encantes!!!!!

    ResponElimina
  18. Moltes gràcies Paula, m'ha fet molta il:·usió el premi. Muasss....

    Annie

    ResponElimina
  19. Paula!! ambs de res, moltíssimes gràcies per les teves paraules al comentari qem'has deixat al bloc. M'he posat molt contenta, ets un solet!!
    En segon lloc, la crema catalana que has fet, t'ha quedat de luxe i jo, com la Gemma, també penso que l'has cremat molt bé!! :)
    En tercer lloc, enhorabona a les premiades. Són blocs que a mi també m'agraden mooolt!! :) I gràcies per l'ultim premi que dediques a tots!!

    Molts petonets!!

    ResponElimina
  20. La crema catalana m´encanta no em cansaria de menjar-ne.
    Felicitats pel premi.

    ResponElimina
  21. Enhorabona guapa pel premi per qué es ben merescut i m'alegro molt per tu.
    Que tenc que dir-te de la recepta,les fotos rallan per sí soles¡¡¡¡¡son de luxe i a mi m'encanta la crema catalana i m'emporto la recepta.
    Mil petonets guapa.

    ResponElimina
  22. Rosa: gràcies, a mi m'agrada tot el que sigui dolç, però la crema catalana és del que més m'agrada.
    Miquel: con ganas y organizándonos un poco espero que podemos seguir visitando todos los blogs que nos interesan!
    MGlòria: doncs, si és el que més li agrada a la "gourmenda" major deu ser per alguna cosa, no?? Va, avui et canvi una crema i un croissant (congelat) per un dels teus darrers pastissets (que no escric el nom perquè és massa llarg i crec que me l'inventaré si no ho miro abans d'escriure)
    Neus: gràcies, és que no sé que te aquesta crema que la fa taaan especial!!
    Manu: OK, a la orden, tomo nota!!
    Mercè: crec que et toca fer-la...amb les manetes que tens això surt segur!!
    Anna: és amb la TMX no cal vigilar el foc ni remenar, ella ho fa tota soleta i a velocitat constant...per això és perfecte!!
    Carmen: pots venir quan vulguis! M'agrada la teva visita!
    Com Gat i Gos: gràcies!! És que és taan bona!!
    Sandra: jo mai l'havia feta així, i és la millor recepta que he provat mai. La llàstima és que ara ja només m'agradarà aquesta recepta!!

    ResponElimina
  23. Judith: encara no t'hem fet plorar?? Upss, la pròxima vegada ja ho aconseguirem!! ;XX
    Mònica: gràcies a tu. Com no podré utilitzar el meu super bufador nou?? Ai, és que crema tan be!!
    Catieu: gràcies a tu també. Doncs ja saps que et toca aquest any, eh?
    Eri: gràcies a tu per donar-me el premi. A mi em passa igual amb aquesta crema, no em puc aturar!!
    Susanna: les altres vegades que havia fet crema catalana havia utilitzat Maizena i canvia totalment la textura i no queda igual. Amb midó no ho he provat mai; així que no et puc dir com queda ni la diferència que hi ha amb la fècula de patata. Jo he utilitzat la fècula perquè la tenia a casa i li dona una suavitat especial a les masses.
    Gemma: és que a mi aquest problema me l'ha resolt la TMX; així que no puc dir que amb fècula sigui difícil fer-la!! ;)
    Montse: gràcies, a veure quan publiques, eh?? Que et vaig vigilant...
    Annie: gràcies a tu, guapa. A mi m'ha fet molta il.lusió que m'haguis deixat un comentari!
    Alba: com no l'havia de cremar be!!...estava emocionadíssima amb el meu bufador nou!!
    Cristina: és que està massa bona!!
    Ague: doncs, ja saps que et toca...a la cuina a preparar-la!!
    Gràcies per tots els comentaris i una abraçada per a tots!

    ResponElimina
  24. ¡¡¡Enhorabuena por el premio!!!. Con tu permiso, me llevo un par de cremas. Un beso.

    ResponElimina
  25. Enhorabona pel premi! La crema també és una de les postres que més m'agrada! amb la TM no l'he fet encara, ho provaré!

    ResponElimina
  26. felicidades por el premio. Y la crema te ha quedado estupenda. Bss.

    ResponElimina
  27. Durant anys he demanat crema a tots els restaurants, m'agrada molt! Felicitats

    ResponElimina
  28. Paula, bonica! has fet que em sortissin els colors! i jo què dic ara? :-)

    Mira, començaré per donar-te l'enhorabona pel teu premi, no m'estranya gens ni mica per que ets una persona molt dolça i carinyosa, estimes als teus amics i es nota que et fas estimar.

    La crema de Sant Josep que has fet ha quedat preciosa, fa un goig impressionant, i, com t'han dit, el cremat és perfecte! però a més a més jo sé que t'ha quedat molt bona :-). La crema s'ha fet sempre amb midó, per això es tant fina, però també es veritat que si no en tens amb la fècula de patata queda fantàstica, molt suau, i tens raó, res a veure a la maizena que la fa massa "gruixuda".

    Que ho hagis fet amb la termomix em sembla una bona molt idea, per que s'ha de procurar que no arribi a bullir mai, però al mateix temps ha de reduir bastant, i això només es pot fer a base de remenar molta estona i molta paciència. No et càpiga dubte que el secret, si es que n'hi ha un, és aquí. Els mateixos ingredients però a foc fort i ràpid i esperar que faci "plop", per apagar, et ben asseguro que no surt igual. Ho has fet perfecte i ho has explicat de manera immillorable. :-)

    Et vull donar les gràcies per provar la meva recepta i sobretot per publicar-la i haver estat tant bonica amb mi i la meva feina. Gràcies preciosa, i enhorabona :-)

    un petó ben fort, guapíssima.

    ResponElimina
  29. Hola Paula!
    Tens un bloc fantàstic! I perquè continuis, ja tens una nova seguidora. Fantàstica la recepta de la crema catalana, t'ha quedat com les tradicionals, segur que boníssima!

    Petons!
    Eva

    ResponElimina
  30. Mm... boníssima la crema catalana.Felicitats pels premis i pel blog, que m' agrada molt!

    ResponElimina
  31. uolaaaa
    que bona !!!!! COM M'AGRADE no n'e feit mai
    questa m'elapunt
    una besade

    ResponElimina
  32. Hi
    I wish to link you to my wine blog :
    http://almavinocuatre.blogspot.com/
    I also want to give you my congratulations for your blog. I have made follower here and in facebook too. If you read my blog and you like it please make my follower too.
    Thanks and best regards
    Juan Cuatrecasas
    Bilbao, Spain

    ResponElimina
  33. Aquí una altra que la crema és la seva debilitat. ;) T'ha quedat espectacular!!!
    Petons!

    ResponElimina