dimecres, 12 de gener de 2011

Quiche de pollastre, bacó i ametlles aromatitzada amb espècies




La meva cuina és bastant petita, però no la canviaria per res del món. És el meu laboratori particular, entre els seves parets em puc relaxar i m’encanta veure com es fa el menjar, com puja el pa o un pastís a dins el forn.
Encara record el dia que vàrem anar a elegir la cuina, portàvem el plànol de la casa i el fuster ens va fer un petit dibuix de com quedaria. Ens va agradar i vàrem encarregar els mobles; ja només calia esperar. Amb el dibuix que ens va fer en vaig fer un altre a escala amb tots els detalls. El dia que ens van instal·lar la cuina, vaig treure el dibuix que havia fet i la cuina era exactament igual a com l’havia imaginada!! Quina il·lusió que em va fer!!
Aquí va començar el meu idil·li particular amb la cuina; a vegades em sorprenen els resultats i d’altres, val més no contar-ho. Fa un any els meus pares em varen regalar la Thermomix: havia començat la revolució. Estic encantada amb ella, té un lloc privilegiat a la meva petita cuina!!
Hi ha gent que diu que la Thermomix serveix per aquells que no saben cuinar, amb ella tot els surt bé. Jo crec que no és així, primer cal saber cuinar i fer les coses per un mateix; arribats a aquest punt tota ajuda és benvinguda i la Thermomix és més que una ajuda, però no substitueix al cuiner…o jo no deixo que em substitueixi: a la meva cuina encara sóc  la que mana (per ara!!).
Per a aprendre a fer coses amb la màquina vaig mirar llibres i vaig descobrir el Bloc “Velocidad Cuchara”, d’on he après molt. L’any passat en aquest bloc organitzàrem una sèrie de reptes: feien una proposta d’una recepta i els seguidors la preparàven a casa, després enviaven la fotografia i  aquestes es publicàven.
Vaig participar a dos reptes: fer una quiche i un risotto (que ja us mostraré un altre dia). La quiche va ser la meva primera incursió al món blocaire, tot i que ara trob molts de defectes a la foto que vaig fer, he de reconèixer que em fa gràcia perquè és la primera foto de cuina feta amb un propòsit seriós.
Una quiche és un pastís salat d’origen francès. Consta d’una base de pasta brisa o quebrada que s’omple amb una barreja de llet, ous i farina, a la qual es poden afegir ingredients al gust i es cou al forn. Una de les versions més típiques és la quiche lorraine.
Per participar en aquest repte vaig preparar una quiche de pollastre, bacó i ametlles aromatitzada amb espècies. Anem a la recepta!!

Primer de tot hem de preparar la massa de la quiche, podem utilitzar una pasta de fulls o una pasta quebrada; si no volem fer tanta feina, la podem utilitzar de les que ja venen fetes. Jo vaig fer una massa quebrada, ja que era un repte culinari ho havia de fer tot, o no?

Ingredients de la massa quebrada:
350 grs de farina de rebosteria
130 de mantega freda tallada a quadradets
70 grs d’aigua
Un pessic de sal
1 culleradeta de sucre

Preparació:
  1. Mesclam tots els ingredients fins que quedi tot ben integrat (amb la TMX 15 segons, velocitat 6).
  2. Deixam reposar aquesta massa dins una bossa de plàstic a la gelera durant 15 minuts.
  3. Estiram la massa amb un corró i cobrim un motlle de quiche d’uns 28 cms de diàmetre. Deixam reposar la massa 15 minuts.
  4. Picam tota la superfície amb una forquilla perquè no pugi durant la cocció.
  5. Enfornam uns 15 minuts a 180ºC; la base ha de quedar gairebé feta però no del tot ja que s’acabarà de coure quan enfornem la quiche.

Quiche
Ingredients:
  • 200 – 300 grs de pollastre
  • Bacó al gust
  • 2 porros (uns 150 grs aproximadament)
  • 4 ous
  • 30 grs d’oli
  • 100 grs d’ametlla picada
  • 200 grs de nata
  • Sal i pebre bo
  • Espècies:
    • Una culleradeta de cardamom
    • Mitja culleradeta de cúrcuma
    • Una culleradeta de comins picats
    • Canyella al gust (jo n’hi vaig posar dues culleradetes, per tal que el seu gust predominàs)
 Preparació:
  1. Posam l'oli a la TMX i l’escalfam 5 minuts, temperatura Varoma, velocitat 1.
  2. Afegim el porro i el sofregim 5 minuts, temperatura Varoma, velocitat 1.
  3. A continuació salpebram el pollastre que haurem tallat amb tiretes petites, el bacó i les ametlles i ho sofregim tot 6 minuts, varoma, velocitat 1. Una vegada que estigui cuit ho trituram al gust; jo ho vaig triturar uns segons a velocitat progressiva 5-7-9 perquè a casa no els agrada trobar grums.
  4. Reservam aquesta massa.
  5. Posam 4 ous a la TMX, la nata i les espècies. Si volem que el gust d’una espècie predomini per damunt les altres en posarem més quantitat (en el meu cas hi vaig posar més canyella)
  6. Afegim aquesta mescla a la massa reservada i la mesclam fins que quedi tot ben integrat.
  7. Ho distribuim damunt la base que estirà gairebé cuita.
  8. Decoram la superfície amb ametlla picada i canyella.
  9. Enfornam uns 30 minuts, fins que al clavar un escuradents surti totalment net.
  10. Una vegada que la quiche estigui feta decoram la superfície amb ametlles laminades que contrastaran amb el to obscur de la canyella i l’ametlla picada.

I com ho podem fer sense TMX?
Com us he dit abans la TMX simplifica molt, molt la feina, però tot es pot fer sense ella.
Simplement hauriem de seguir les passes enumerades abans però vigilant perquè tot quedi ben dauradet al foc i remenant continuament perquè no s’aferri. Així, doncs, primer encalentirem l’oli i sofregirem els porros; després afegim el pollastre, el bacó i les ametlles i ho deixam a foc mig fins que quedi tot ben cuit. Si volem que el pollastre quedi ben triturat haurem d’utilitzar el turmix (una altra avantatge de la TMX, no s’embruten tants d’utensilis de cuina!! i a una cuina petita com la meva, això es d’agrair!!). Reservam la massa.
Mesclam els ous, la nata i les espècies i ho mesclam amb la massa anterior. Ho distribuim damunt la base de la quiche i al forn!!

34 comentaris:

  1. Paula, quina taula tan ben parada. T'ha quedat molt bé!
    Doncs jo continuo sense TMX.
    Dius que la teva cuina és petita? Jo crec que els llocs no és qüestió de la mida per sentir-nos bé.
    Molts petonets.

    ResponElimina
  2. Ostres, quina quiche més bonica i bona!!
    El dia que els robots comencin la revolució estem acabats. ;)
    Petons!

    ResponElimina
  3. hola Paula, a mi les quiches no m'agraden massa pero he de reconeixe que aquesta teva fa mengera, petonets guapa.

    ResponElimina
  4. Té una pinta brutal la quiche! T'entenc perfectament, la meva cuina és petitona però és el meu espai i no la canviaria per res del món!
    Ah, i jo sóc de les que no té TMX, però no en renego pas, sempre és benvinguda tota ajuda! ;)

    I m'alegro que t'animis a la recepta del 15, ens ho podem passar la mar de bé!

    Petonets,
    Sandra

    ResponElimina
  5. hola loka! jajajajja, thaig de dir que jo sóc de les que renego de la TMX! que hi farem, encara no ho puc evitar! sorry. El quiche m'encanta i aquesta versió teva és genial! me l'apunto a la meva llista de pendents, cada cop és més llarga! jajajajajaj. petonets

    ResponElimina
  6. Paula me gustan los quiches y este tuyo de pollastre-baco-ametlles esta segu mol bo.
    Peto
    miquel

    ResponElimina
  7. Jajaja... la meva Thermomix es la joia de la casa...jejeje sense ella jo no estaria aqui amb vosaltres... ni cuinaria...

    quin farcit més bo... bonisim...

    un petonet

    ResponElimina
  8. Moni: és petita però és tan maca... així ho tenc tot a mà!! Un petó
    Mercè: gràcies, però els teus pastissos encara em semblen insuperables!! Una abraçada
    Montse: gràcies, vaig fer moltes proves; era la meva primera incursió al món dels blocs i volia que quedàs ben maca! Un petó, i prepara't per anar a menjar als foguerons.
    Sandra: cuina petitona, però "matona",eh?
    Judith: A mi me la vàren regalar i què vols que et digui? quan tens poc temps simplifica la feina molt, molt...i si et digués que pots fer unes cremes de bolets finíssimes amb una textura increïble en 30 minuts?? i unes papilles per al teu boletet en segons i sense embrutar la cuina?? i unes mousses de xocolata...mmmm....mmmm...Ah, què a tu t'agrada embrutar la cuina?? així, no hi ha alternativa...a fregar s'ha dit; je,je!! Seràs difícil de convènçer, eh? Ah, que consti que no tenc comissió per vendre TMX. Petonets
    Miquel: gràcies!! Una abraçada!
    Neus; doncs, tanta sort que la tens, mira tot el que ens arribaríem a perdre!! Un petó!

    ResponElimina
  9. M'encanta aquesta recepta. La meva Thermomix treurà fum!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  10. Mmm quina quiche més bona!! La TMX és una bona eina, nosaltres n'estem molt contents, però sense yuna mica de "manya" a la cuina no hi ha TMX que valgui!!

    ResponElimina
  11. Hola,
    Jo no en tinc de TMX però simplement pel preu! He sentit de tot, però jo penso que tota ajuda és bona i encara que la meva cuina també és petita... ja li trobaria un espai!
    Aquesta quiche m'agradaria molt tastar-la.. amb el toc predominant de la canyella... amb el que m'agrada en els plats salats! Una més que bona recepta! Molts petonets,

    ResponElimina
  12. La veritat es que el blog de velocidadcuchara és ideal per aprendre a fer qualsevol cosa amb la thermomix, encara que jo la tinc i de moment no hi he cuinat gaires plats, també he de reconèixer que els que he fet han quedat genials.
    Aquesta quiche ha d'estar molt bó, el toc del pollastre amb les espècies ha d'estar genial :)

    ResponElimina
  13. hola maca, dons la foto del pa de pita es mol chula eh!!!
    El Bellini m'agradat molt.
    Petons.

    ResponElimina
  14. Quina quiche tan bona, m'encanten els ingredients que has posat!

    Petonets

    ResponElimina
  15. Paula estem totalment d'acord, jo també tinc la TMX i la considero una aliada, per res una substituta. M'ajuda moltíssim a la cuina però hi ha plats que prefereixo fer-los de manera tradicional. És cara però si la utilitzes realment s'amortitza. Jo abans de comprar-la li vaig demanar a una amiga que me la deixés una setmana per assegurar-me que tenia utlitat per la meva manera de cuinar. I sens dubte va triomfar.
    Pel que fa a la Quiche, a mi m'encanten. Aquesta teva pinta molt bona. Em guardo la recepta....
    Petonets

    ResponElimina
  16. Jo no tinc la TM però l'he vist treballar i és una passada com bé dius una ALIADA!!!!.
    Et pots creure que mai he tastat el quiche???? ajjajaja.. i sincerament me n'has fet entrar ganessssss...
    Petonets

    ResponElimina
  17. Paula et deixo que m'estiris les orelles¡¡¡¡¡jajajaja¡¡¡es un sol...la recepta m'encantat i el trenzat de la quichè jo no el se fer ma sol caura abans de enfornar.lo,te una pinta que fa menjera,jo la possaré a la carpeta del cap de setmana que algún caprici m'hos en de donar no trobes?
    un petò milt molt gross.

    ResponElimina
  18. Hola guapa, no saps com m'agraden les quiche, però a casa me les he menjar tota sola. Ui, quina enveja em fas amb la Thermomix, però me l'hauré d'imaginar perquè això si que és tota una inversió. Ja tinc dos desitjos per a la meva cuina i el meu blog, una càmara i la TMX, però em sembla que haurem d'esperar una mica més.
    Una forta abraçada :-)

    ResponElimina
  19. Nyanyels: la meva és queixa perquè diu que fa massa hores!!
    Alba: tens raó, és la meva ma dreta a la cuina!!
    Eri: doncs, a què esperes? mira si tens tots els ingredients, i mans a l' obra!!
    Anna: gràcies per visitar-me. Un petó
    Margot: gràcies!!
    Carme: t'animo a provar-la, el toc de canyella la fa especial.
    Catieu: així m'agrada! A mi me la vàren regalar per sorpresa i l'he amortitzada i be!
    T de C: doncs, que esperes per fer-ne una?
    Ague: és clar!! Jo faig bonda tota la setmana per donar-me qualque capritxet el cap de setmana.
    Gemma: ja, ja!! Tu demana que mai se sap!
    Petons per tots

    ResponElimina
  20. Paula, quina quiche tan bonica que t'ha quedat, amb el trenat i tot! Fa dies que intento fer una cosa semblant, però amb forma de cordill i dret, i noia, és més complicat del que pensava, he de tornar-ho a provar per que tinc la idea capficada. :-)

    Això que dius de la TMX, no ho dubto pas que ha de ser una molt bona ajuda, sobretot quan no hi ha temps. Però te un inconvenient molt gran que fa pensar-s'ho dues vegades i es el preu :-)

    ResponElimina
  21. Aquesta quiche té una pinta estupenda, m'has fet obrir la gana del sopar abans d'hora! ara tindrem problemes....
    T'ha quedat guapíssima, amb aquesta trena als laterals havia de ser deliciosa.
    Fins aviat ;)

    ResponElimina
  22. Paula, m´encanten les quiches...aquesta recepta me l´apunto...què original. Quasi sempre hi menjo la lorraine o de formatge

    ResponElimina
  23. Hola maca, moltes gràcies per la teva visita, un passeig per aquí i ja se que m´hi quedaré per temps, m´ha encantat el pa de pita i queda apuntat per fer-lo ja!! el bellini....aquest a la tarda que és molt d´hora i la quiche...doncs sento dir que no m´agraden però el meu fill t´agrairà moltíssim aquesta nova recepta.
    salutacions i fins ben ben aviat

    ResponElimina
  24. Per favor!
    Això ha d'estar boníssim! Quina combinació d'ingredients més interessants! Me l'apunto!

    Salut!

    ResponElimina
  25. m'encanten las quiches ! aquesta esta espectacular !!! M¡AGRADA fer la pasta sempre que puc , no tanta feina he? , i ademes es molt més bona .. un peto de cap de setmana !!

    ResponElimina
  26. Aquesta quiche amb el grapadet d'espècies, les ametlles... seria una de les meves preferides segur!, la fotografía és un "bodegó" preciós!.A reveure!

    ResponElimina
  27. Que pasada...en serio! Me dejas sin palabras...y 26 comentarios madre de dios! Esto va viento en popa...ole y ole
    Bsos

    ResponElimina
  28. a casa també ens apuntem sovint a una quiche,... així és que el proper cop hi incorporarem pollastre, bacó i ametlles ... una combinació que mai hem provat pero que segur que farà fortuna .... !!
    una abraçada

    ResponElimina
  29. Hola Paula: em sento plenament identificada amb el que expliques sobre la cuina.
    El primer que va arribar a casa va ser la taula de la cuina. Una tula quadrada amb calaixos laterals i ales plegables, com d'aquelles que abans tenien les àvies a casa. La vam trobar per casualitat en un garden i vam canviar plànols per encabir la taula a la cuina. Com a resultat ha quedat una cuina gran i menjador i saleta petits. Però és que a casa tot es mou al voltant de la cuina. És el centre de la meva vida, i com t'ho dius: el taller experimental!
    Mira quina coincidència perquè jo també aviat publicaré una recepta que vaig fer abans de tenir blog! Ja tinc el post escrit i va dedicat a tu i a la Puri!
    Un petó ben gros! aquesta setmana vinent no podré entrar a la teva cuina a veure que s'hi cou.. però espero posar-me al dia ben aviat!
    Gourmenderies

    ResponElimina