dimarts, 30 de novembre de 2010

Coca de quarto



Per a tots els mallorquins quan parlam de quarto tenim una imatge mental, un record dels que es serveixen a Can Joan de s'Aigo. Personalment era uns del reptes arribar a fer un quarto com aquells que es fonen a la boca ... ai quins records!!! Idò heu de pensar que crec haver arribat a una recepta que surt una coca de quarto molt, però molt semblant a l'original.

La recepta és molt senzilla, però té un petit secret que m'ha costat molt descobrir i que vosaltres sabreu fàcilment si seguiu llegint. La veritat és que jo he après molt llegint per Internet i crec que és un deure moral compartir els coneixements, d'aqueixa forma ens enriquirem mútuament. Segur que pensareu i el secret quan vendrà? Es veritat ho he fet per posar un poc més d'intriga. El secret no és altre que s'han de pujar els vermells, no penseu que es tracta d'una equivocació, sempre s'ha dit que s'han de pujar els blancs de l'ou, però per aquesta coca es tan important pujar les dues parts de l'ou. Es tracta d'arribar aconseguir una pasta blanquinosa i molt lleugera.



Ingredients:
6 ous (millor que no siguin dels petits)
200 gr de sucre pols i
100 gr de farina fluixa, la de tota la vida.


Preparació:
Amb TMX:
  1. Posam el sucre a la TMX i el feim tornar pols,(glacé). El reservam
  2. Pesam la farina i també la reservam
  3. Col·locam la papallona i afegim el vermells dels ous. Programam 6 minuts 37º, velocitat 3 ½ . Després repetim el mateix programa però sense temperatura.( 6 minuts 37º, velocitat 3 ½). En aquest temps hem d'anar afegint el sucre poc a poc i quasi quan faltin dos minuts i començam a afegir la farina, també poc a poc. Treim i reservam dins un bol.
  4. Feim el tassó i la papallona neta (ha d'estar ben net) i posam els blancs i programam 6 minuts, velocitat 3 ½.
  5. En el bol tiram un poc dels blanc a punt de neu i amb l'ajuda d'una espàtula començam a mesclar, amb moviments envolvents, així fins aconseguir integrar tot el blanc.
  6. Untam el motlle amb qualque greix, animal o vegetal. El forn calent a 170ºC durant uns 35-45 minuts aproximadament. Feim la prova de l'agulla si surt neta ja es pot treure del forn, i deixam caure el motlle enterra, per tal de que no baixi la coca.

Preparació convencional:
1. Separam els blancs dels vermells.
2. En un bol amb els vermells començam a pujar-los, (pensau que si amb la màquina hem estat 12 minuts amb la mà hi hauriem d'estar com a mínim aquest mateix temps ) i afegim poc a poc el sucre en pols I la farina.
3. Pujam el blanc a punt .
4. Mesclam el blanc amb els vermell fins que estiguin ben integrats.
5. Posam la massa dins un motlle.
6. Enfornam a 170ºC entre 35-45 minuts aproximadament.

Suggerència de presentació:
  • Podem servir-lo amb sucre pols per damunt.
  • Es pot tallar en triangles o quadrats, (depèn del motlle). A Can Joan de Saigo sempre s'han servit en forme de rectangle.

diumenge, 28 de novembre de 2010

Pastís de llimona i merenga

   Aquest és el meu pastís preferit. De fet, el dia del meu aniversari, com que sempre faig els pastissos pensant en el que els agradarà més als altres, me’l vaig dedicar. Quan el vaig aquella vegada només va fallar un poc el tema merenga; però ara, després de totes les proves “merenguístiques” que he fet amb el pastís de la meva mare, aquest obstacle està superat.



Ingredients:

  • Base: la podem fer de diferents maneres, com més ens agradi:
    • Amb una base de galeta: necessitarem 240 grs de galetes tipus Digestive triturades i 70 grs de mantega. Ho mesclam bé i forram la base del motlle (d’uns 20-22 cms)
    • Amb pasta de fulls (“hojaldre”): a mi és la que m’agrada més. Compram una pasta de fulls (si és fresca, millor), i la posam damunt el motlle. Feim forats amb una forqueta i hi posam un full de paper d’al·lumini a sobre; damunt d’aquest posam unes llegums (p.ex unes mongetes), perquè facin pes sobre la massa i aquesta només ens pugi pels costats, no pel centre. La posam al forn uns 20 minuts a 180º  (fins que quedi daurada).
    • Amb pasta brisa (“masa quebrada”): Aquesta massa no puja, per això no cal posar-hi pes a sobre, però si que es convenient fer-hi foradets amb la forqueta. Enfornam també fins que quedi ben daurada.
  • Lemon curd o crema de llimona:
-          250 grs de sucre
-          175 grs de suc de llimona (aproximadament 4 llimones)
-          120 grs de mantega
-          4 ous

  • Merenga:
-          150 grs de sucre
-          50 grs d’aigua
-          3 blancs d’ou
-          un pessic de sal
-          Si en tenim mitja cullaradeta de cremor tàrtar (ajuda a estabilitzar els ous)

Preparació:
  1. Feim la base que més ens agradi: de galeta, de fulls o pasta brisa. Si és de les que es fan al forn deixar que refredin.
  2. Feim la crema de llimona i la deixam refredar. Per veure com es fa, pitjau aquí.
  3. Distribuim la crema de llimona de manera uniforme a damunt la base.
  4. Feim la merenga (per veure la preparació pitjau aquí)
  5. Amb una mànega pastissera anam possant la merenga a damunt, podem fer ratlles, cercles, muntanyetes, o rínxols, els que més ens agradi.

Suggerència:
            Si volem, entre la base i la crema de llimona podríem posar una capa molt fina de xocolata. Per fer-la posam la xocolata al microones (és millor anar fonent-la a la temperatura de descongelació –així ens asseguram que no la cremarem-) i anam vigilant i remenant fins que quedi totalment fosa. Distribuim la xocolata en una capa molt fina i la deixam solidificar. Una vegada forta, posam la crema de llimona a damunt.

Vichyssoise

            Aquesta és la primera recepta que vaig fer amb la Thermomix. Vaig anar a la fruiteria a comprar porros i em vaig posar tot d’una a fer aquesta recepta.
            Mentre estava tota concentrada amb la meva nova joguina, van entrar a la cuina i em van demanar: “Què fas?”, “Una vichyssoise” – vaig contestar tota sofisticada-. “Ahh!!”, però la cara va canviar quan van veure els porros a damunt la taula...”ui...i això m’agradarà?” (amb to d’escepticisme total, que vol dir aquesta cosa tan rara no em pot agradar mai); “sí, té un gust suau i és molt sa” –vaig contestar-. Des de llavors s’ha convertit en un plat fix al menú setmanal de casa; si no el faig me’l demanen!!



Ingredients:
300 grs de porros tallat a bocins (només la part blanca)
50 grs d’oli d’oliva verge extra
50 grs de mantega
700 grs d’aigua
250 grs de patata tallada a bocins
1 cullaradeta de sal
1 poc de pebre blanc
1 poc de anou moscada
200 grs de nata o llet evaporada o llet normal (jo faig la recepta amb llet desnatada i surt boníssima)

Preparació:
  1. Posar el porro a la TMX i trocetjar 4 segons, velocitat 5. Amb una espàtula baixar les restes que hagin pogut quedar aferrades als laterals.
  2. Afegir l’oli i la mantega. Programar 12 minuts, temperatura Varoma, velocitat 1.
  3. Afegir 200 grs d’aigua i programar 1 minut, velocitat progressiva 5-10, perquè el porro quedi ben triturat.
  4. Afegir la patata feta a bocins, la sal, el pebre blanc i l’aigua restant. Programar 20 minuts, 100º, velocitat 1.
  5. Esperar uns minuts a que baix un poc la temperatura i programar un minut a velocitat 7.
  6. Incorporar la nata, llet evaporada o llet normal, i la anou moscada. Programar 8 minuts, 90º, velocitat 3. Si volem que la crema sigui més líquida podem afegir un poc d’ aigua.
Suggerències de presentació:
  • En un plat posar uns raviolis grans amb anous o un altre fruit sec. Servir la crema calenta per damunt. De fet, els restaurants ho solen presentar així. D'aquesta manera transformen una simple crema de verdures en un plat més sofisticat.
  • Es pot servir freda o calenta, decorada simplement amb un poc de julivert, o una rameta d’ una altra herba aromàtica al gust.

Recepta del llibre “Imprescindible TM 31”

Merenga

Fa uns dies la meva mare va fer el seu aniversari, i jo em vaig proposar fer-li un pastís diferent. El que tenia molt clar és que havia de ser o almanco tenir una part de merenga, perquè a ella li encanta. Amb aquesta decisió,  va començar la meva odissea particular en el món dels merengues...proves cada vespre durant una setmana, molts d’ous tirats, paquets de sucre de tot tipus (normal, pulveritzat amb TMX, pulveritzat comprat), receptes amb cremor tàrtar i sense ell, simulacres de merengues als fems i un parell de visites d’urgència a la tenda 24 hores per comprar més paquets de sucre. Ho vaig provar tot, totes les receptes del llibre de la TMX i cap m’acabava de convèncer; i la TMX que és la joia de la meva cuina no m’acabava de anar bé en aquest tema...sortia una merenga a mitges. Jo volia aconseguir una merenga ferma, que aguantàs intacta moltes hores i que no hagués d’anar al forn, perquè aquesta és la que li agrada a la mare.
            Al final, mig desesperada i un dia abans de fer el gran pastís, vaig aconseguir que em sortís com volia: era la merenga perfecta; consistent, ferma i a prova d’hores, a més a més, estava bona, bona...
            Durant les meves peripècies merenguístiques vaig descobrir moltes coses sobre aquest tipus de dolç; resumint:
La merenga és una preparació culinària a base de clara d'ou batuda a punt de neu i de sucre, que pot ser blanc normal, glacé (o sigui, pulveritzat ben fi)- tipus suís- o formant un xarop amb aigua – tipus italià-. N'hi ha de tipus cremós i brillant o dur i cruixent (francès). Es pot fer servir com un pas més en la realització d'un plat, generalment un dolç, per a decorar o com a llaminadura just de merenga. També pot dur ametlla picada mesclada i aquí es parla ja de merengues japoneses.
Al final la que jo vaig fer va ser la italiana, i la vaig fer part amb TMX i part sense TMX, però la part realment important, que és pujar els blancs dels ous a punt de neu molt ferma, la vaig fer amb unes varetes elèctriques.



Ingredients (per a 300 grs aprox)
150 grs de sucre
50 grs d’aigua
3 blancs d’ou
un pessic de sal
Si en tenim mitja cullaradeta de cremor tàrtar (ajuda a estabilitzar els ous)

Preparació:
1.        Amb TMX; Posam el sucre i l’aigua a la TMX i programam 10 minuts,   temperatura Varoma, velocitat 2.
2.       Sense TMX: posam el sucre i l’aigua a una olla per fer un almívar que arribi a punt de bolla (116 -118ºC) –s’ aconsegueix aquest punt quan ficam una forqueta a l’almívar i tocam la punta es fan unes petites bolletes-
3.        Jo vaig fer l ‘almívar amb la TMX de manera que mentre aquest es feia vaig començar a pujar els blancs d’ous amb les varetes elèctriques. Si ho feim sense TMX convé començar a pujar els blancs de l’ou abans de fer l’almívar, perquè aquest s’ha d’afegir calent als blancs de l’ou. (El millor, si podem es fer les dues coses simultàniament)
4.       Quan els blancs comencen a pujar podem afegir una culleradeta petita de cremor tàrtar si en tenim –jo després de moltes peripècies el vaig aconseguir a una farmàcia -. Això farà que els blancs d’ous tenguin més volum i siguin més estables.
5.       Quan tenim els blancs un poc pujats anam afegint l’almívar molt poc a poc, mentre continuam batent amb les varetes.
6.       Continuam amb les varetes fins que la merenga sigui ben forta, ben consistent. Això ho sabrem perquè quan remenam amb una cullera ens costa i queda ben marcat el camí de la cullera, a més a més, podem girar damunt davall el bol on em fet la merenga i aquesta no es desplaça gens.
7.       Finalment, omplim una màniga pastissera amb la merenga i la feim servir com volguem, per exemple, per decorar una tarta podem fer rínxols per damunt, ratlles o cercles; si volem menjar la merenga tota sola feim muntets dins motlles de paper de magdalenes,...

Nota molt important:
  • Per fer la merenga tant el recipient, com les varetes han d’estar perfectament nets. Si hi ha un poc de greix o una mica ja no pujarà com toca.
  • No ens pot caure gens de vermell d’ou dins el blanc, si és així, tampoc no ens pujarà.

Lemon curd o crema de llimona

     El lemon curd és una crema típica anglesa, que es forma per la coagulació o cuallada del suc de llimona amb els ous, d’aquí el seu nom (“curd”).S’ utilitza com a salsa per a postres, per a posar damunt pastissos, per omplir un braç de gitano...o simplement per menjar damunt una galeta o a cullarades!!!
     Personalment, és una de les cremes que més m´agrada ja que dóna als pastissos un punt àcid i refrescant que m’encanta.
             


Ingredients (per 700 grs –suficients per cobrir un pastís d’uns 20-22 cms o fer un braç de gitano):
            250 grs de sucre
            175 grs de suc de llimona (aproximadament 4 llimones)
            120 grs de mantega
            4 ous

Preparació amb TMX:
1.      Posam el sucre i el pulveritzam programant 30 segons a velocitat progressiva 5-10.
2.      Afegim el suc de les llimones, la mantega i els ous. Programam 20 minuts, 90ºC, velocitat 4.

Preparació sense TMX:
  1. A un bol posam el sucre, la mantega i el suc de llimona. Possam al bany maria a foc lent, i anam remenant fins que la mantega es quedi ben fosa.
  2. Afegim els ous batuts, sense deixar que la mescla arribi a bullir. Anirem remenant fins que la mescla quedi espesa. Ens ha de quedar amb una consistència similar a la de la crema pastelera, és a dir, que poguem cobrir perfectament un pastís sense que la crema se’ns desplaci.
Nota: una vegada feta la crema es pot conservar perfectament dins un pot de vidre ben tancat dins la gelera.

(La preparació amb TMX és del llibre “Repostería y pastelería con TMX”

dimecres, 24 de novembre de 2010

Núvols de sucre

            Una recepta d’una altra llaminadura...es va notant que per aquí som més de dolç que de salat, no?. Intentaré compensar un poc en els pròxims posts.
            El procediment és similar al de les gominoles i s’ utilitzen els mateixos ingredients. Simplement canvia que a les gominoles es menja la gelatina una vegada solidificada, mentre que els núvols són el resultat de batre la gelatina solidificada. 
Són molt senzilles de fer. Així que, ja no hi ha excusa per no fer aquestes xuxeries a casa; ja que sóm dèbils i ens agraden, almanco són més sanes que les comprades i sabem el que menjam.



Ingredients:
2 sobres de gelatina neutra en pols
200 grs d’aigua
300 grs de sucre
1 sobre  i una cullerada de gelatina de fruites en pols de maduixa (venen a ser uns 100 grs aproximadament, els sobres són de 85 grs per això cal agafar-ne una cullerada d’ un altre)
Sucre glass per arrebossar les gominoles

Preparació:
Amb TMX
  1. Posar a la TMX la gelatina neutra, l’ aigua i el sucre. Programar 5 minuts, 100º, velocitat 2.
  2. Incorporar el sobre de gelatina amb sabor, mesclar programant 10 segons, velocitat 4 i després programar 5 minuts, 100º, velocitat 2.
  3. Deixar refredar dins la TMX. Una vegada que la mescla estigui freda del tot, programar 6 minuts, velocitat 5 ½.
  4. Forrar un motlle quadrat o rectangular amb paper film transparent, per evitar que els núvols s’aferrin al recipient. Posar la mescla dins el motlle i deixar reposar durant 12 hores a temperatura ambient.
  5. Retirar el film, i anar tallant els núvols. Arrebossar amb sucre glass.

Aquesta recepta és del llibre “Simplemente espectacular”.

Preparació convencional
            Amb la Thermomix són molt senzilles de fer; a part de controlar el temps i programar la màquina no cal fer res més. Ara bé, sense la TMX també es poden fer fàcilment. La recepta per fer-les així l’he apresa del blog Webos fritos (http://webosfritos.es/2010/10/nubes/).
  1. Encalentir l’aigua en una casserola. Quan comenci a bullir, anirem afegint la gelatina neutra i el sucre.
  2. Baixam el foc i deixam coure uns 5 minuts. Anam incorporant la gelatina de maduixa i anam remenant durant 5 minuts més. Veurem que la mescla va agafant una certa consistència.
  3. Deixam refredar fins que la mescla estigui semicuallada.
  4. Amb una batidora elèctrica, montam la gelatina durant uns minuts fins que ens quedi una textura semblant a la de la merenga.
  5. Forram un recipient o motlle amb un plàstic transparent on haurem posat prèviament el sucre glass i hi posam la gelatina montada.
  6. Deixam reposar a temperatura ambient unes 12 hores.
  7. Passades les 12 hores anam tallant els núvols amb un ganivet o amb unes tisores.
  8. Arrebossam amb sucre glass o amb maizena si no volem que els núvols siguin tan dolços.

dilluns, 22 de novembre de 2010

Brownie de xocolata

Ser la primera seguidora del blog té premi. Per això, aquest post d’ avui va per tu.
Un dia teníem un sopar a casa i poc temps per preparar coses. Per no complicar-nos vàrem decidir que soparíem de pa amb oli, però jo volia fer una cosa de postres i no sabia qué fer i tampoc no podia perdre molt de temps. Li estava explicant tot això a la meva amiga Joana Maria i ella em va dir: fes un brownie. Em va passar la recepta i el vaig fer. No m’ agrada arriscar-me a preparar coses noves quan els he de dur a alguna banda o quan ve algú a casa, per si surt un factor sorpresa i la recepta no surt bé. Però si ella em deia que sortiria bé, jo em fiava. Així va ser, un èxit rotund. Des de llavors he repetit aquesta recepta moltes vegades, també n’he provat d’ altres però crec que aquesta és el millor.



Ingredients:
120 grs de xocolata per fondre (tipus Nestlé postres)
220 grs de mantega
4 ous
220 grs de sucre
70 grs de farina
Anous segons el gust (50-75 grs)

Preparació:
Amb TMX:
  1. Picam les anous 4 segons, velocitat 4.
  2.  Posam la xocolata a bocins dins la TMX i programam 15 segons a velocitat progressiva 5-10. Reservam la xocolata.
  3. Colocam la papallona i afegim el sucre i els ous. Programam 5 minuts, 37º, velocitat 3 ½ .
  4. Afegim la mantega i la xocolata i mesclam 6 segons, velocitat 2.
  5. A continuació, afegirem la farina i programam 4 segons, velocitat 2.
  6. Mesclam la massa amb les anous.
  7. Aquesta massa la posarem a dins un motlle que enfornarem durant uns 30 minuts aproximadament a 180ºC.

Preparació convencional:
1. Fonem la xocolata amb la mantega.
2. En un bol apart anam mesclant els ous, la farina i el sucre.
3. Picam les anous.
4. Mesclam la xocolata i la mantega amb els ous, la farina i el sucre. Afegim les anous i mesclam fins que tots els ingredients estiguin ben integrats.
5. Posam la massa dins un motlle.
6. Enfornam a 180º durant uns 30 minuts aproximadament.

Suggerència de presentació:
  • Podem servir-lo a triangles com si fos un bocí de coca amb sucre glass per damunt.
  • També podem tallar el brownie a quadrats i servir-lo amb una salsa de xocolata per damunt i una bolla de gelat de vainilla. Per fer la salsa de xocolata fondrem un poc de xocolata amb unes 5 cullerades de llet.

diumenge, 21 de novembre de 2010

Pastís de tres xocolates

Ciutadans del bloc: ja la tenim aquí! Aquest és el pastís preferit de la meva cunyada, així que, per petició seva, aquí hi ha la recepta... Ara no tens excusa, tens la recepta, el pròxim pic me convidaràs tu a un bocí, eh?
Aquesta recepta és fàcil de fer; té una presentació immillorable, i a més, s'ha de fer d'un dia per l'altre; així, que és un bon pastís per fer quan anam convidats...fàcil, bo i espectacular!!!



Ingredients:
150 grs de xocolata negra (jo utilitz la de Mercadona, Hacendado amb un 72% de xocolata)
150 grs de xocolata amb llet (també marca Hacendado)
150 grs de xocolata blanca
150 grs de sucre
750 ml de nata
750 ml de llet
3 sobres de quallada (“Cuajada” en sobres)
240 grs de galetes tipus Digestive
70 grs de mantega

Preparació:
Amb TMX:
1.      Per fer la base trituram les galetes un parell de segons a velocitat 9, Després afegim la mantega i mesclam 5 segons velocitat 5, Podríem utilitzar també altres tipus de galetes, per exemple, Maria. Ara bé, a mi les Digestive m’agraden més perquè donen més consistència a la base.
2.      Posam la pasta dins un motlle desmuntable i la repartim bé per la base. Posam el motlle dins la gelera o, si pot ser, dins el congelador, perquè quan posem la xocolata la base estigui ja forta.
3.      Començarem per la capa de xocolata negra; així que posam a la TMX la xocolata negra, 75 grs de sucre, 250 ml de llet, 250 de nata i un sobre de cuallada. Programam 7 minuts, 90º, velocitat 5. Volcam la xocolata damunt la base de galeta. Ficam el motlle dins la gelera anant molt alerta i procurant no moure’l (si el movem la xocolata es mourà i marcarà la paret del motlle, de manera que quan posem l’altra capa el límit entre una i altra no quedarà ben separat)
4.      A continuació feim la capa de xocolata amb llet. Posam la xocolata amb llet, 50 grs de sucre, 250 ml de llet, 250 ml de nata i un sobre de cuallada. Programam 7 minuts, 90º, velocitat 5. Volcam la xocolata damunt la capa de xocolata negra molt poc a poc i movent per la superfície perquè es reparteixi be per tot. Tornam a posar dins la gelera.
5.       Finalment, feim la capa de xocolata blanc,. Posam la xocolata, 250 ml de llet, 250 ml de nata, 25 grs de sucre i el sobre de cuallada. Programam 7 minuts, 90º, velocitat 5.
6.      Deixam reposar el pastís dins la gelera tota la nit.
7.      Es desmotlla i es decora al gust, per exemple, amb llimadures de xocolata negra, o amb ratlles fines de xocolata negra.

Preparació sense convencional:
            Jo sempre he fet aquesta recepta amb la TMX. Aquesta preparació sense ella l’he agafada del bloc Webos Fritos (http://webosfritos.es/2008/01/tarta-tres-chocolates/); si ells diuen que surt be, és així segur.

Base:
1.      Picam les galetes (les podem posar entre dos papers de cuina i pasam el corró -“rodillo”- de cuina per damunt, fins que quedin ben picades)
2.      Mesclam les galetes amb la mantega.
3.      Anam distribuint la mescla damunt un motlle desmuntable. Ficam el motlle dins la gelera o dins el congelador, perquè la base quedi ben consistent.

Capes de xocolata:
1. Primera capa (xocolata negra):
1. Preparam una tassa amb una mica de llet per dissoldre el sobre de cuallada.
2. Posam a bullir 250 ml de nata amb la resta de la llet i els 75 grs de sucre.
3. Afegim la xocolata negra i anam remenant fins que quedi ben integrada.
4. Afegir la cuallada dissolta i anam remenant fins que bulli durant dos o tres minuts.
5. Posam a dins el motlle damunt la base de galetes.
6. Ficam el motlle a dins la gelera perquè agafi consistència. Hem d’ anar molt alerta de no moure el motlle, perquè si no la xocolata el marcarà i després la separació entre les capes de xocolata no quedarà ben nítida.

2. Segona capa (xocolata amb llet):
1. Feim el mateix que hem fet amb la capa de xocolata negra. Agafam una tassa amb un poc de llet i dissolem el sobre de cuallada.
2. Bullim 250 ml de nata, amb la resta de llet i 50 grs de sucre.
3. Afegim la xocolata amb llet i anam remenant fins que quedi ben integrada.
4. Afegim la cuallada dissolta i anam remenant fins que bulli durant dos o tres minuts.
5. Posam a dins el motlle damunt la capa de xocolata negra i deixam reposar a la gelera.

3.Tercera capa (xocolata blanca)
1. Preparam una tassa amb una mica de llet i dissolem el sobre de cuallada.
2. Bullim la nata (250 ml) amb la resta de llet i afegim 25 grs de sucre (en posam menys que a les capes anteriors perquè la xocolata blanca és molt dolça).
3. Afegim la xocolata blanca i anam remenant.
4. Afegim la cuallada dissolta i remenam fins que bulli 2 ó 3 minuts.
5. Posam damunt la capa de xocolata amb llet.
6. Ficam el pastís a la gelera i deixam reposar tota la nit.
7. Decoram el pastís com més ens agradi.

Consells de preparació:
  • Quan volcam una capa de xocolata damunt l’altra hem d’anar molt poc a poc per tal d’evitar que la capa anterior es rompi, i es mesclin les xocolates. Per això, podem anar afegint la xocolata de la segona i la tercera capa posant una cullera davall la xocolata que anam tirant i anam movent la cullera per tota la superfície del pastís, així aconseguim que la xocolata caigui amb suavitat.
  • Hi ha gent que diu que no es necessari, però jo per evitar que quan facem els bocins les capes es desmuntin, abans de posar la següent capa de xocolata faig unes marques damunt el pastís amb una forqueta (com si llauràs molt, molt suaument la superfície); així, aconseguirem que les capes de xocolata quedin ben aferrades entre elles.
  • Hi ha gent que també diu que no es necessari ficar el pastís dins la gelera entre capa i capa; jo li fic sempre i me va bé, així les capes anteriors estan ben consolidades. Ara que això s’ha de fer anant molt alerta, i sense que la superfície del pastís se’ns desplaci.

Aquest post m’ ha sortit massa llarg, però crec que així queda clar com s’ha de fer sense TMX. Ara ja no hi ha excusa per no provar aquest pastís. Sort amb l’experiment i contau-me com us ha sortit!!!

dijous, 18 de novembre de 2010

Muffins de mel i canyella

Aquests muffins o magdalenes són fàcils i ràpids de fer. A més, el sucre moreno, la  mel i la canyella li aporten un gustet especial.



Ingredients:
200 grs de sucre moreno
2 ous
170 grs de llet
170 grs d’oli de gira - sol
270 grs de farina de rebosteria
1 sobre de gasificant o de llevat (tipus Royal o Canari)
4 culleradetes de mel (se’n pot posar més o menys, segons volguem)
1 cullerada de canyella

Preparació:
Amb TMX:
  1. Posam el sucre i els ous i programam 2 minuts, velocitat 5, a 37º.
  2. Afegim la llet i l’oli, i posam 10 segons, velocitat 5.
  3. A continuació, afegim la farina, els sobres de gasificant, la mel i la canyella. Ho mesclam tot 10 segons, velocitat 3.
  4. Anam distribuint la mescla a motlles individuals de magdalena. També els podem fer nosaltres mateixos amb paper vegetal i paper de regal.
  5. Anam encalentint el forn a 180º. Deixam reposar la massa uns 15 minuts, millor si es un poc més de temps i dins la gelera. Així, el contrast fred (gelera) i calor (forn) farà que la massa pugi més.
  6. Si volem, podem posar una cullerada de sucre damunt cada muffin.
  7. Enfornam uns 15-20 minuts aproximadament, segons el tamany de la magdalena.
Sense TMX:
  1. Mesclam el sucre i els ous fins que quedi una massa homogènia.
  2. Anam afegint la llet i l’oli poc a poc, i anam mesclant fins que quedi tot ben lligat.
  3. A continuació, afegim la farina, el gasificant, la mel i la canyella i ho anam mesclant amb moviments enèrgics.
  4. Encalentim el forn i deixam reposar la massa.
  5. Enfornam 15-20 minuts a 180ºC.

Suggerència de presentació:
            Podem utilitzar els papers tradicionals per fer magdalenes o els podem fer nosaltres de la següent manera:
  1. Retallam un quadrat de paper vegetal (paper per enfornar)
  2. En retallam un altre d’igual tamany però amb un altre tipus de paper (qualsevol tipus de paper de regal ens anirà bé)
  3. En un motlle metàl.lic per fer magdalenes anam distribuint els papers: abaix posam el paper de regal i a dins posam el paper vegetal. La massa ha d’ anar en contacte amb el paper vegetal; així, es desferrarà perfectament.

Recepta adaptada del llibre Imprescindible TMX 31

dimarts, 16 de novembre de 2010

Daus de pollastre

            A simple vista aquests daus de pollastre pareixen simplement bocinets de pollastre arrebossats, però tenen alguna cosa especial: al deixar-los macerar amb una mescla de pebre bo, sucre i salsa Lea Perrins, la carn agafa un gust especial. Ara bé, per això cal que els bocins siguin petits, com més petits els facem més gust agafaran.



Ingredients:
4 piteres de pollastre
Un ou
2 Cullerades soperes de salsa Lea & Perrins
3 Cullerades soperes de sucre
1 Cullerada sopera de pebre bo
Una cullerada de mantega
Farina
Pa ratllat per arrebossar

Preparació:
  1. Es mescla l’ou amb la salsa Lea & Perrins, el sucre i el pebre bo.
  2. Es tallen les piteres de pollastre en daus uniformes de 2 cms, s’ enfarinen i es deixen macerar durant una hora dins la mescla anterior.
  3. Una vegada passada l’hora es treuen els daus i es passen pel pa ratllat i es van fregint en oli ben calent.

Suggerència de presentació:
Daus damunt una melmelada de ceba: 
          Es tallen tres cebes ben fines, i les posam al foc, juntament amb un poc d’oli, un poc de salsa de soja i dues cullerades de sucre, i es va deixant a foc suau, fins que quedi amb la textura de melmelada.
         Es serveixen els daus de pollastre damunt aquesta melmelada i s’ acompanya amb unes patates xips o arròs blanc de guarnició.

dilluns, 15 de novembre de 2010

Bundt Cake de poma i canyella

Avui, 15 de novembre de 2010, és el “National Bundt Day” als EUA. Sí, molt bé, però que és això del “bundt” cake? Idò, és un pastís (cake) fet en un motlle Bundt. Aquests motlles són rodons amb diferents formes als laterals i amb un tub central que fa que el pastís quedi buit al mig. Aquests són els motlles més venuts a tot el món i un clàssic de la rebosteria nord-americana. Actualment són una marca registrada de la Nordic Ware Company, que els fabrica des de fa 60 anys i actualitza els models anualment.
            Aquest tipus de motlle té un origen molt curiós tal com ens explica Bea, al seu blog ( http://www.elrincondebea.com/2010/04/vanilla-bean-bundt-cake.html).
            Cap al 1950 un grup de dones jueves que vivien als EUA volien un motlle semblant al que utilitzaven per fer el pastís Kugelhopf, així que van contactar amb el propietari de la companyia Nordic Ware per tal que en fes uns de semblants. Així ho fa fer, i en va posar a la venta però aquests no varen tenir molt d’èxit. Anys després, la Companyia Pillsbury va fer un concurs, on va quedar en segon lloc una recepta que va utilitzar aquest tipus de motlle...aquí va començar la bogeria...tothom volia tenir un motlle com aquells. Al 1972, aquest concurs el va guanyar una recepta d’ un Bundt Cake; així que la gent ja no volia tenir aquell motlle,...és que ja no podien viure sense ell. És diu que d’ aquest motlle se n’han venut més de 50 milions d’ unitats en tot el món.
   Si voleu més receptes de bundt cakes podeu mirar aquesta revista  gratuita on-line dedicada a aquests pastissos que publica Whole Kitchen. Pitjau aquí



Ingredients:
4 ous
220 grs de sucre morena
2 pomes
80 grs d’ oli d’oliva
1 iogurt (millor si és un iogurt grec)
220 grs de farina de rebosteria
Una cullerada de canyella en pols
Una cullerada de llevat (tipus Royal o Canari) o un sobre de gasificant

Per fer aquesta recepta, he utilitzat un motlle de la marca Lékué, ideal per fer un pastís petit (en surten unes 6 racions). Així que he utilitzat la meitat dels ingredients abans esmentats (amb aquests ens sortiria massa per un motlle d’uns 20-22 cms)

Preparació:
Amb TMX:
  1. Trituram les pomes al gust. Per aquesta recepta jo les he triturades uns segons a velocitat 10, fins que han quedat totalment desfetes, així trobarem el gust de poma al bundt cake però sense trobar bocins. Si volem trobar bocinets de fruita els deixarem del tamany que més ens agradi.
  2. Afegim el sucre i els ous, i mesclam un minut a velocitat 4, 37ºC.
  3. Afegim el iogurt i l’oli. Mesclam uns 10 segons a velocitat 4.
  4. Afegim la farina, la canyella i el llevat. Mesclam 10 segons a velocitat 4.
  5. Posam la massa dins el motlle i enfornam a 180ºC, fins que la coca estigui cuita. Ho sabrem perquè quan clavem un escuradents aquest sortirà net.
  6. Decoram amb sucre glass per damunt.

Sense TMX:
  1. Feim bocinets petits de poma i els reservam.
  2. Mesclam els ous i el sucre fins que es formi una massa homogènia.
  3. Anam afegint el iogurt i l’oli.
  4. Quan estigui ben mesclat, afegirem la resta d’ingredients: farina, canyella i llevat.

Suggerència: si volem podem afegir a la massa un poquet d’ anís.