divendres, 17 de desembre de 2010

Galetes de cacauet




La veritat és que mai he estat molt addicta a la televisió, però de petita hi ha haver una sèrie de dibuixos animats que em van marcar. Pel que fa al tema gastronòmic: qui no recorda la importància de menjar espinacs i fer-nos forts gràcies a “Popeye, El Marino”? supòs que gràcies a ell sempre m’han agradat molt. I que me’n direu de les sèries de Hanna – Barbera (per exemple, el mític Scooby Doo)  doblades en mexicà on menjaven “emparedados” i guardaven el menjar al “refrigerador”??
Així, com mai he estat molt teleaddicte, si que he estat sempre “devorallibres”; vaig crèixer amb els mítics Hollister, els “Siete Secretos”, “Los cinco”, N’Alfred Hitchcock i Els tres investigadors, les bessones O’Sullivan,…i tantes altres sèries de llibres juvenils que ara han desaparegut, o jo ja no els veig…
Tot això ve a que vaig crèixer amb uns llibres on els protagonistes sempre menjaven crema de cacauet i caramels de “malvavisco”, sobretot els Hollister!! Pel que fa a aquests caramels he cercat per internet i no ho he aclarit, alguns diuen que són núvols de sucre (marshmallows…no em puc creure que aquests caramels que havia mitificats de petita no són més que les “nubes” que menjavem de petits!!) a altres pàgines sembla que són caramels especials que venen a  herboristeries, però jo no els he trobat mai…aquest és un dels grans dilemes de la meva infancia. Pel que fa a la crema de cacauet jo no n’havia ni menjat ni vist mai. Fa temps vaig trobar una recepta de “peanut butter cookies”, és a dir, de galetes de mantega de cacauet…i vaig dir, si un dia la trob, en faré; i així, vaig guardar la recepta a la carpeta de pendents.
Un dia fent la compra al supermercat vaig veure un pot que em mirava, i jo el mirava a ell…era crema de cacauet!! L’havia trobada!! (el supermercat era Mercadona). El pot i jo, bé, i la resta de la compra, vàrem anar cap a casa i vaig treure la recepta…havia arribat el moment de provar la mítica crema de cacauet!…ara sabria el que menjava Scooby Doo! Menjaria un emparedado de mantequilla de cacahuete”!!!!!!…Emocionada vaig ficar una cullera i va resultar que la crema era horrorosa, no em va agradar gens…però vaig pensar, ara  ja l’he comprada, he de provar de fer  les galetes. El resultat em va sorprendre molt; surten boníssimes, però boníssimes!!! res a veure amb el gust que fa la crema crua de cacauet!! Les vegades que he fet aquestes galetetes ningú ha endevinat pel gust els ingredients que porten, quan he dit són de cacauet responen “ah, sí…ara que ho dius” i sempre han estat un gran èxit. Així, que us anim a que les proveu, sobretot a aquells que han crescut amb les sèries que he mencionat abans us farà gràcia descobrir el sabor del que menjàven els nostres amics juvenils. 

Aquesta recepta és del Rincón de Bea. La recepta original és del llibre Cookies de Williams –Sonoma (tota una institució a Nordamèrica; mirau la seva web), aquesta recepta surt a moltes pàgines americanes on parlen de cups i teaspoon per mesurar els ingredients; però com que jo amb aquestes mesures no m’hi entenc, millor seguir les mesures de Bea. Pitjau aquí per veure la recepta del Rincón de Bea. Aquest és un bloc fantàstic, imprescindible per a tots aquells que disfrutam fent galetes; és un dels meus blocs de capçalera, us recomano una visita; una vegada hi aneu, quedareu enganxats!!

Ingredients:
25 grs de mantega sense sal fosa
100 grs de sucre moreno
125 grs de sucre blanc
315 grs de mantega de cacauet (de Mercadona; a Lidl també n’hi ha de dues varietats: crunchy – amb bocinets de cacauet que trobarem a les galetes una vegada fetes – i smoothy –sense bocins-. Les he provades totes (!!!) i amb totes surten bé les galetes.
1 ou
220 grs de farina de rebosteria
½ culleradeta de llevat (tipus Royal)
½ culleradeta de sal

Preparació:
  1. Mesclam la mantega fosa, la mantega de cacauet, els sucres i l’ou fins que estiguin ben integrats.
  2. Afegim la farina de rebosteria molt lentament, el llevat i la sal i mesclam bé. Jo trob que és una massa un poc difícil, en el sentit que és bastant oliosa i s’esmicola bastant, però el resultat compensa l’esforç.
  3. Feim una bolla de massa i deixam reposar uns minuts.
  4. Feim petites porcions de massa que aplanam amb un corró; com més fines quedin les galetes més bones surten, perquè són molt cruixents.
  5. Enfornam a 180º C uns 15-20 minuts fins que quedin daurades.
  6. En sortir del forn les galetes encara no són fortes del tot, per això les hem de deixar refredar uns minuts.
  7. Aquestes galetes s’han de guardar en un recipient hermètic o un tupper perquè tornen fluixes ràpidament. En aquests recipients duren molts de dies...però a casa mai han durat més de 2-3 dies!!

17 comentaris:

  1. Paula, fa temps jo també vaig acabar comprant la famosa crema de cacahuet, sempre es veuen els nens de les películes americanes berenant un entrepà i volia probar-ho, però tampoc em va agradar jajaja...llàstima no haber vist les teves galetes en aquell moment, tenen molt bona pinta i si a més dius que queden tan bones...

    Petonets!

    ResponElimina
  2. Paula, la crema de cacauet, es la meva crema preferida, m'he fet un tip de, no emparedados, si no de entrepans amb la barra de mitg i si aixó li afegeixo una mica de melmelada de maduixa..MMMM, M'has fet recordar la meva infantesa amb els llibres, que bonics! ara mateix tinc un somriure de tonta a la cara...
    Per cert les galetes, tenen una pinta boníssima!!
    Molts petons
    Puri de cooking lovers

    ResponElimina
  3. Hola Paula,
    M’has enamorat amb la teva introducció… Al contrari que tu sempre veig la crema de cacauet a les prestatgeries del super i sempre penso que no m’ha d’agradar... Després de llegir-te però, aquestes galetes queden a la carpeta de pendents. Les provaré després de Festes que ara se m’acumula la feina. Per cert, la foto és fantàstica, s’aprecia molt bé la bona pinta que tenen. Petons,

    ResponElimina
  4. Crec que som de la mateixa quinta jajaja jo també llegia aquests llibres i veia les mateixes sèries de televisió i tens raó la crema de cacauets és tot un símbol!!! les galetes han de ser ben bones, es veuen molt cruixents, que és com a mi m´agraden i la forma és una monada...molts petonets!!

    ResponElimina
  5. Hola preciosa! m'has fet riure molt amb la teva anècdota :-) i es normal que ens passi això. Els llibres i la tele ens familiaritzen amb coses que en el fons ens son molt llunyanes, respecte al nostre gust gastronòmic, és clar.

    Te'n explicaré una per que riguis tu també :-). La germana del meu pare es va casar amb un escocès, fa més de 45 anys, i van marxar plegats al Canadà. Molts anys venien per vacances i quan els meus cosins i jo érem molt petitets, recordo que en un d'aquests viatges, abans d'arribar, la meva mare els havia preparat un caldo d'aquells reconstituents, com si fos de Nadal, per que la meva mare sempre m'ha dit que no hi havia res millor que un bon caldo quan arribes de viatje. Pobreta... :-) recordo que el primer que varen fer els meus cosins, amb aquell plat de sopa blanc i espès, que estava per morir-se, va ser tirar-hi cocacola, remenar i menjar tot dient "yummy!!" ...per que sense cocacola no els va agradar... jajajajj des d'aquell moment, mai més me'n vaig refiar del gustos anglosaxons jajajaj, be, me'ls miro una mica de reüll :-)

    Penso que has sabut donar-hi una millor utilitat a peanut cream, però de lluny! i n'has fet unes galetes precioses i de ben segur que boníssimes :-)

    Ah! i a tota aquesta llista, que sembla la meva :-), jo hi he d'afegir els llibres de L'Agatha Christie :-)

    un petonàs!

    ResponElimina
  6. Hola Paula...tots tenim els nostres records que ens fan transportar en el temps i de cop i volta que hi siguin presents, tu, per exemple a través d´aquestes magnífiques galetes...

    Felicitats. M´agradat molt la decoració.

    ResponElimina
  7. Paula que bo que he estat¡¡¡¡¡jo mira que te mira i pensaba açò es molt raro no hi ha cap recepta però bono ja ni posarà,jejejeje¡¡¡¡soc un desastre,jejeje¡¡¡¡¡ara si que esl he vistas,
    i som una maravella,jo tampoc he provat la crema de cacauet ien samble que vegent el resultat que si que la provaré,les galletes deuen esser una delicia¡¡¡¡¡
    aquí en quedo entre els teus seguidors i les teves receptes,bon cap de setmana.

    ResponElimina
  8. Aquí ...crec que la crema de cacahuet...no triunfará... ens costa molt de aceptar-la.
    La veritat que menjar-la com la mengen els americans es imposible... peró tu has sabut molt bé trobar-hi com emplear-la...
    una abraçada

    ResponElimina
  9. jajjajaja! saps que jo també vaig anomenar al Popeye a una de les meves entrades? ja veig que tenim gustos similars! Jo encara no m'he animat a fer galetes, però veient el teu resultat ho faig! molts petonets. Ah! i la Moni de Coses de LLàbiro i jo som germanes!!! ;P, ja veus que petita és la blocosfera!

    ResponElimina
  10. Me parece que somos todos de la misma franja de años,porque estos recuerdos me suenan muy bien ,lo unico que la crema de cacahuet no la he probado todavia, pero viendo el resultado de tus galletas,puere ser que lo pruebe.
    Petons
    miquel

    ResponElimina
  11. Hola a tots:
    Carme: surten boníssimes i la mantega de cacauet no fa el mateix gust que crua, tanta sort!! Un petó.
    Puri: estic contenta d'haver-te fet recordar els dibuixos! si haguessis vist l'alegria que vaig tenir quan vaig trobar la crema...tot per tastar el que menjàven els meus amics infantils!! Je,je. un petó, guapa!
    Eri: gràcies, compra'n un dia i ho proves...ara que ja t' avís, la crema en cruu em fa decepcionar moltíssim, però les galetes em van encantar!! Una abraçada!
    María-José: gràcies i benvinguda!Un petó.
    Maduixa:he rigut molt amb els teus cosins i la Coca-Cola yummy, yummy...li he contat al meu pare i es "tronxava" de les rialles! Un petó molt fort!
    Cristina: gràcies, una abraçada!
    Ague: je, je,...ara ha sortit bé...jo he pensat i s'ha fet seguidora d'un bloc buit, com pot esser? Un petó!
    Neus: sí, la veritat és que crua no em convenç gens, gens , gens...ara que com a ingredient de galetes la cosa canvia i molt! Una abraçada!
    Judith: és que Popeye, el Marino; és molt de Popeye!! Sí, sí, tu comença amb les galetes, però t'aviso que el món "galletil" enganxa!Molts petons!
    Miquel: sí, creo que todos somos de la misma quinta...una vez leí si te gustaban estos libros, es que hace poco te empiezan a llamar Señora...y es así!! ahhhh!!Un petó!

    ResponElimina
  12. Bon dia Paula!!!

    Des que vaig fer galetes de cacahuet.. he de dir que són les meves preferides. Tens raó, no té rés a veure amb la crema de cacahuet. Crec que aquestes dues receptes van ser de les primers que vaig fer, i em va sorprendre amb la rapidesa de com van desaparèixer de la cuina!

    A mi també m'agradaven molt els llibres dels Cinc!!!
    Quins records més bonics ens portes al cap...
    Una superabraçada, dolça Paula!

    Mglòria de Gourmdenderies

    ResponElimina
  13. Nosaltres em vam fer i amb bocins de xocolata... van ser taaaan bones. Encara tinc mantega, a veure si m'animo i faig les teves!!

    ResponElimina
  14. Tremendes galetes Paula! t'han quedat de fàbula!la veritat és que em passa com a tu. La crema sola no m'agrada gens, és salada i pastosa, però incorporada en una recepta canvia totalment està boníssim el resultat!
    Molts petonets maca!

    ResponElimina
  15. Mglòria: a mi també m'agraden molt aquestes galetes i crec que millor que no en faci perquè cada vegada que vaig per la cuina n'agaf una!! Un petó.
    Vermells: gràcies per venir a la meva cuina. M'encanta que em visiteu!! Una abraçada!
    Ingrid: la decepció que vaig tenir quan la vaig provar crua, i la sorpresa que vaig tenir amb el resultat de les galetes!!!...ummm...que bones que són!! Gràcies pel comentari, un petonet!

    ResponElimina
  16. Paula, com he rigut de bon matí! Vaig crèixer amb els mateixos llibres i l'Alfred Hitchcok sempre m'ha agradat!
    Jo també he comprat alguna vegada mantega de cacahuet i m'he fet entrepans per esmorzar, mira que queda atapeït!
    Tinc pendent de fer galetes, ara només em falta trobar temps!
    Petonets.

    ResponElimina
  17. Hola Paula,
    Aquesta tarda he fet les teves galetes! Tenia classe d’anglès i han estat un èxit! Són francament bones, molt cruixents... (ara m’estic menjant una de les poquetes que han quedat). Les tornaré a fer .. ara com m’ha costat al principi semblava que estigués fent polvorons, però com molt bé dius, val la pena. Felicitats per la recepta. Petonets,

    ResponElimina