divendres, 3 de desembre de 2010

Bombons d'avellana

         Diumenge passat vaig haver de fer una visita d’urgència a la pastisseria per comprar fruita confitada per poder decorar el Tortell de Reis (sí, els diumenges, l’únic dia que tenc lliure, enlloc de descansar i desconnectar de tot, sol muntar un gran caos a la cuina provant de fer coses noves). De tornada a casa, vaig passar davant la papereria, ja sabia que no em convenia gaire aturar-m’hi, però hi vaig entrar. Vaig descobrir que crec que tenc un problema: les revistes em parlen. Abans això no me passava, bé, alguna vegada m’havia passat amb un jersei (vull venir amb tu, vull venir amb tu...) però amb una revista mai. Idò, el que us deia, vaig mirar l’estant de les revistes de cuina i n’hi havia un parell d’insolents que me miraven: volem venir amb tú, i jo pensava, una sí, però dues no... i me miraven amb les seves portades de Nadal i me deien les molt cregudes “tanmateix no podràs viure sense nosaltres, si no ens compres, demà tornaràs a cercar-nos, volem venir, volem venir...”. En conclusió, vaig ser dèbil i vaig comprar dues revistes de cuina, directament no vaig mirar més estants, no fos cosa que totes les revistes volguessin venir a casa.
            Una de les revistes, era la revista oficial de Thermomix, ja l’havia comprada alguna vegada, però aquest mes duu moltes receptes de Nadal i la veritat és que és interessant i val la pena,...per una vegada, no m’han estafat.
           
            Una de les receptes que em va cridar l’atenció va ser la d’aquests bombons d’avellana. Ahir abans d’anar a dormir els vaig preparar, en menys de 10 minuts varen fets i m’han agradat molt.
            Segons la recepta de la revista en surten 24 unitats, jo vaig utilitzar la meitat dels ingredients i em varen sortir 8 bombons. Pel meu gust estan boníssims, però a casa troben que els falta un poc de xocolata, que tenen massa muesli. Per tant, si us agrada molt la xocolata jo crec que n’hi podeu afegir un poc més, o fins i tot, no posar xocolata amb llet sinó xocolata negra o fondant, perquè agafi un gust més fort.  Això ja depèn de vosaltres.



Ingredients per 8 unitats:
            50 grs de muesli cruixent de xocolata (en tenen a Mercadona amb fruits secs i a Lidl)
            75 grs d’avellanes torrades
            150 grs de xocolata amb llet (o si voleu, negra)

Preparació amb TMX:
  1. Posam a la TMX el muesli i 50 grs  d’avellanes i programam 4 segons, velocitat 5.
  2. Afegim la xocolata i programam 5 minuts , 50º, velocitat 2.
  3. Anam fent bolletes amb les mans d’aquesta massa i en el centre de cada una col·locam una avellana sencera. Deixam refredar els bombons dins la gelera.

Preparació sense TMX:
  1. Trituram el muesli i les avellanes.
  2. Fonem la xocolata al microones o dins una olla al bany maria. Quan estigui fosa hi anirem afegint el muesli i anirem mesclant fins que quedi tot ben integrat.
  3. Anam formant bolletes amb les mans i a cada bolla hi col·locarem una avellana al centre. Deixam refredar a la gelera.

4 comentaris:

  1. Bon dia Paula!
    No saps com he rigut amb teu post d'avui!!!
    I com d'identificada m'he sentit.
    A mi també em parlen les coses i a vegades no goso ni dir-ho a les meves amigues més íntimes perquè una és ex-treballadora d'un centre mental i l'altre és metge. Em reconforta saber que hi ha algú més que té aquest problema, i és més: si fessim una mena d'enquesta pública de ben segur que en seriem moltes.
    Les avellanes són una de les meves debilitats... i aquests bombons a mi em parlen, em diuen: fes-me, menge'm, regala'm...
    L'altre cosa que et vull dir és que m'encanta el teu parlar. No et tinc del tot ubicada dins l'escena geogràfica, però aquest deix tant autèntic i autòcton el trobo una delicatessen.
    Aquest passat any vaig estar subscrita a la revista oficial de tmx, i ara que no anomenenes he deixat de rebre-les.. suposo que em va caducar la subscripció, però m'esperava que m'avisessin amb una carta.. de totes maneres amb tot els llibres que vaig acumulant i material de reposteria... no hi cap rés més a casa.. i no estem en uns moments per tirar la casa per la finestra!!!
    Un petó!!
    Mglòria de Gourmenderies

    ResponElimina
  2. Hola MGlòria!!
    M’ha fet molta gràcia el que has dit del deix autèntic i autòcton. Supòs que les formes verbals en present sense la terminació “–o” em delaten, així com algunes paraules; si em sentissis parlar m’ubicaries a l’instant: l’article salat evidencia d’on som just quan obrim la boca. Doncs, sí, som de Mallorca. De totes maneres, ho hauries descobert al pròxim post (que ara prepararé): les galetes que ens han alimentat des de petits, les que agraden a tothom, les que duim a tots els viatges, les que duim d’ excursió : les mítiques « quelitas », tota una senya d’identitat de Mallorca. Ara ja has sortit de dubtes, eh ? Una abraçada, Paula

    ResponElimina